“Les polítiques socials són el tret identitari del nostre govern i ens fa sentir orgullosos”
Entrevistem l’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, amb motiu del final de l’any 2022 i sobre els reptes del 2023
El 3d8 ha parlat amb l’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, per fer balanç de l’any 2022 que deixem enrere i els reptes més importants inclosos en el pressupost del 2023.
Què destaca a final del 2022?
Que haguem pogut superar com a societat la situació d’una complexitat màxima per la pandèmia, però alhora han vingut noves dificultats derivades de la guerra a Ucraïna, com l’augment de preus. En el cas del Vendrell, a més, som el municipi català que acull més refugiats ucraïnesos. La Generalitat va centrar una primera arribada d’aquestes persones a l’Alberg de Santa Maria del Mar de Coma-ruga i després a un hotel de Sant Salvador. Això implica un esforç col·lectiu de totes les administracions per a l’alimentació, el transport i escolarització d’un centenar de nens i nenes entre unes 300 famílies.
No hi ha hagut també molta d’aquesta gent que ha tornat al seu país?
Sí, però entre aquesta població fluctuant hi ha moltes persones que porten al Vendrell des que van arribar en els primers dies de la guerra.
Què comporta això per al municipi?
Doncs, per exemple, que hi hagués una escola amb una setantena d’alumnes d’Ucraïna. Esclar, però, que no hi caben tots en una i s’han de repartir, bàsicament entre l’institut-escola de Coma-ruga i l’institut Àngel de Tobies. Això també permet posar en relleu una característica del Vendrell, com és la solidaritat i la convivència i integració amb normalitat d’aquestes famílies tot i les dificultats. Aquests valors de solidaritat i convivència també els fomentem des de l’Ajuntament i cal dir, per exemple, que els rànquings oficials de serveis socials ens situen com el cinquè de Catalunya entre els municipis de més de 20.000 habitants que més diners respecte del pressupost destinen a aquesta àrea –el tercer si hi afegim les polítiques actives d’ocupació– i que som al número 28 de tot Espanya. A més, som el primer de la llista entre els ajuntaments que destinen més de 100 euros per càpita a polítiques de serveis socials i gent gran. Per tant, les polítiques socials són el nostre tret identitari i la resposta a les dificultats socials ens fa sentir orgullosos, tot i que evidentment no podem arribar a tot arreu perquè, a més, les dificultats són canviants.
Malauradament, sembla que hauran de continuar per aquest camí…
Sí, perquè les dificultats per atendre la població més vulnerable, no només al Vendrell, no s’acabaran a curt termini.
Aquest esforç econòmic ha ajornat projectes previstos per al 2022?
No, i si d’alguna cosa em puc sentir moderadament satisfet és que, tot i la pandèmia, no hem deixat de fer les inversions i el que vam dir que faríem. Vam dir que aquesta legislatura havia de ser un punt d’inflexió i un canvi de les circums-tàncies sobre la capacitat d’intervenció i inversions de l’Ajuntament i ho ha estat. En els anys anteriors no podíem invertir per l’endeutament i perquè no hi havia diners, i ara podem, i felicito també els tècnics per la seva feina d’aconseguir recursos per poder tirar endavant projectes també subvencionats per altres administracions. Tots els projectes endegats tenen finançament, i això vol dir que són iniciatives bones, perquè si no ho fossin no tindríem recursos externs. Podem dir que el nostre programa de govern del 2019 està executat pel que fa a propostes principals de cohesió social i en transformació social.
De quins projectes parla?
De crear el primer parc públic d’habitatge, per al qual ja tenim un conveni amb la SAREB de 20 pisos, treballem per tenir-ne 20 més i estem signant contractes de lloguer social; i de la gratuïtat de l’escolarització a P2. Som l’únic municipi de la nostra mida que ofereix aquest servei de manera universal a totes les escoles bressol públiques. En altres poblacions catalanes també hi ha la gratuïtat, però sense una oferta de places suficients. El següent repte a curt termini és fer gratuït el curs de P1. I en transformació urbana es fa més que evident, amb l’ampliació de l’illa de vianants, per exemple.
Aquest any hi ha hagut algun anunci important de futures obres al Vendrell, com l’ampliació de l’Hospital…
Sí, que serà realitat l’any 2025 i que és una molt bona notícia, molt buscada, molt lluitada i molt reivindicada; i ara hem sabut que el Ministeri de l’Interior obrirà a principis de l’any que ve l’oficina per expedir el DNI al Vendrell, al costat de l’EINA.
Som el municipi de Catalunya que acull més refugiats ucraïnesos, amb unes 300 famílies, i això implica un esforç col·lectiu de totes les administracions per a l’alimentació, transport i escolarització d’un centenar d’infants”
Kenneth Martínez
De cara al pressupost del 2023 se’ls ha criticat, per exemple, que diguin que ja faran el parc del Botafoc…
Estem a punt d’endegar aquest parc, però hi ha qui sembla que no entén que l’administració ha de complir abans un llarg tràmit de pensar-lo, redactar l’avantprojecte, fer el projecte, licitar l’obra i executar-la. Per tant, quan diem que farem un parc de 4 hectàrees no vol dir que el tindrem fet demà mateix. Ara estem en aquest procés del que serà, juntament amb la millora de les rieres, el gran projecte de convertir el centre del Vendrell en un espai verd i blau, per la millora dels canals fluvials. Perquè sigui una realitat en el proper mandat, has d’anar començant aquest proper 2023, i el parc del Botafoc és una prioritat absoluta.
A banda del Botafoc i la millora de les rieres, què es preveu de destacat en el pressupost per al 2023?
Bàsicament, per al 2023 el que estem fent és preparar els projectes i actuacions principals del mandat que ve. Per exemple, farem l’avantprojecte de peatonalització de la Rambla.
On es farà el pàrquing que volen impulsar?
Queda prendre la decisió definitiva d’entre les dues opcions que hi ha. Hi ha dues actuacions, com són la construcció del parc del Botafoc –amb un espai on habitualment hi ha 200 cotxes aparcats–, i la conversió en zona de vianants de la Rambla –on ara hi ha 85 places de zona blava–, que condicionen molt on es pugui fer. Aquests dos projectes estrella van en paral·lel amb la necessitat de fer un nou pàrquing soterrat, perquè si no limitaríem l’una o l’altra actuació. I parlant d’aparcaments, també hem d’afrontar un nou espai ampli, en aquest cas segurament en planta i no subterrani, a Coma-ruga.
Se sap a on?
Tenim diverses opcions, entre les quals hi ha la coneguda com la plaça de les Moreres, però caldria fer-hi abans unes modificacions urbanístiques.
Què n’ha de dir de les crítiques, per exemple, a una possible tala de palmeres a les platges?
Volem naturalitzar les platges, però no sé d’on surt aquesta crítica. De moment, tot just hem convocat la redacció d’un avantprojecte per adequar l’indret del riuet de Coma-ruga. No hi ha ni aquest avantprojecte i ja hi ha gent que parla del resultat final. El que sí que tenim clar i volem és tenir unes platges que siguin naturals, i potser tenim una part de culpa perquè som un govern que quan diem que farem una cosa, la fem. La zona de la plaça Germans Trillas de Coma-ruga, que agradarà més o menys, és un centre neuràlic, hi ha molta més vida social que abans de la remodelació i estem enllestint l’edifici del Tabaris, que estava en ruïna.
I de la bomba del dipòsit d’aigua soterrat a la platja de Sant Salvador?
És d’aquells temes que l’oposició, quan no sap què dir, treu temes del passat. És una bomba de l’any 2009 o 2010, però si han de tirar d’hemeroteca temes de quan jo potser estava sortint de la facultat, em puc sentir prou satisfet com alcalde. Entenc que la resta de qüestions funcionen prou bé. Hem recuperat la màquina i hem aconseguit posar la bomba en marxa després de deu anys i ara el que cal fer és contractar un sistema de manteniment perquè, per exemple, quan plogui funcioni l’automatisme. Dit això, la bomba ens ajudarà a evacuar l’aigua, però els temporals de mar són el que són i l’evacuació no és immediata.
