“Vaig entrar al 3d8 aportant tres pàgines sobre Milà i Fontanals, l’any 1984”
Entrevistem Fonxo Blanc, que aquest divendres deixa d’escriure regularment la secció d’opinió ‘Fotogrames de Vilanies’ a l’edició impresa del 3d8
Francesc Blanc, molt més conegut pel nom de Fonxo que li va posar un amic perquè feia de defensa jugant a futbol a l’escola a Altafulla –com feia Alfonso ‘Fonxo’ Rodríguez, lateral dret del Barça en els anys seixanta–, deixa avui divendres d’escriure regularment la secció ‘Fotogrames de Vilanies’. No volia de cap manera que l’entrevistéssim, perquè no li agrada ser protagonista –“i em fa vergonya”, em diu a casa seva a Altafulla (Tarragonès)–, però penso que tota la seva família del 3d8 l’hi devem. L’acabo de mig convèncer dient-li que es prengui la conversa en aquest final d’una etapa –tot i que ja sap que té les portes del setmanari obertes de bat a bat per quan vulgui– com un regal de Nadal. Llicenciat en Filosofia i Lletres (pedagogia) per la URV i també en Filologia Catalana, el Fonxo va ser professor de llengua i literatura catalanes a l’Institut Eugeni d’Ors de Vilafranca del Penedès 34 cursos (1980-2014). Nascut a Altafulla a l’abril farà 69 anys, el Fonxo és i es considera clarament un veí d’aquesta població i també de Vilafranca, on va ser pregoner de la festa major el 2007. Sempre parlo de vostè en la transcripció de les entrevistes, però avui hi faig una excepció.
Ànims i sort, Fonxo!
Quan vas començar la teva relació amb el 3d8?
Escrivia articles al Tothom i amb el Ricard Rafecas [director del 3d8 32 anys], amb qui ens coneixem des de nens, quan venia amb la família els diumenges a menjar pollastre a la Granja Sant Francesc d’Altafulla [negoci familiar] i que va voler fer un setmanari plural, el 1984 hi començo a escriure, primer tres pàgines sobre Milà i Fontanals, i després em vaig anar animant a fer articles bastant sovint. Definitivament, per recomanació del meu psicoanalista, que el 1996 em va dir que posés titulars a les meves frustracions, vaig començar la secció Fotogrames de Vilanies posant titulars a aquestes, a les meves il·lusions i a les observacions en general [riu].
Què t’ha aportat, la teva columna? Sempre dius que has estalviat en metges, oi?
Una mica dit amb ironia, però sí. M’ha suposat un aŀlicient, que ara està apagat i, a més, em sento insegur i no tinc esma per continuar la col·laboració setmanal. A més, des de la meva jubilació noto que em falten temes de més connexió amb Vilafranca.
Doncs fem un punt i a part, Fonxo… Has seguit algun criteri sobre què escriure?
No era prefixat. Penso que he fet moltes referències a fragments de lectures, perquè el meu món com a lector predomina sobre el de vivències, i també he escrit força sobre polèmica política, que m’agrada molt.
Sempre has estat un apassionat de la lectura…
Soc molt d’assaig i, sobretot, assaig polític. Ara llegeixo els últims dietaris del Francesc Parcerisas, però ja noto que a la dificultat d’escriure se m’hi afegeix la de llegir.
Has tingut centenars d’alumnes. Per què recomanaves que llegissin?
Doncs per conèixer-se a un mateix. A classe sempre començava amb lectures en veu alta de fragments triats i preguntava si s’hi reflectien paral·lelismes autobiogràfics, perquè formem part de la mateixa condició humana que els autors a qui llegim. Per això m’agrada un realisme psicològic històric i no la ciència ficció ni la fantasia excessiva.
A la teva columna hi han sortit centenars de persones que coneixes…
Això et ve escrivint. Quan hi estàs posat, t’apareix aquella persona o l’altra i aleshores perquè t’has de reprimir. I també, per exemple, a través de Facebook he restablert contacte amb persones que he tingut d’alumnes, que són a l’estranger i he escrit sobre com ha estat la seva evolució.
Políticament has estat anys regidor a Altafulla, per exemple. Encara mantens un vincle amb la política activa?
Vaig a algunes reunions del PSC i a plens. Faig una mica el maleducat, amb interrupcions quan penso que s’estan dient mentides flagrants.
Les mentides i les injustícies et superen…
Sí. A vegades, també, si els falta alguna paraula els faig d’apuntador del públic estant [riu].
Parlem d’altres passions teves. Quin any casteller, oi? On eres en el ‘moment’?
Vaig veure el pilar de nou dels Verds per la tele, a casa, i em vaig posar boig de content, esclar. En un article vaig escriure després: ‘Més enllà de l’última frontera’. Semblava que aquesta frontera era la magnífica diada de Santa Úrsula del 2019, amb els dos 3d9sf…
Els veurem descarregats, el pd9fmp i el 3d9sf?
Sí, tot i que són unes altres ‘últimes fronteres’, com ajuntar en una mateixa actuació el 3d10fm i el 4d10fm descarregats. T’he de dir que l’opció de fer tantes manilles en els Castellers de Vilafranca i que cada casteller se senti compromès i útil és mèrit, sobretot, del Cisco Benet com a cap de colla i de tot el seu equip amb, per exemple, el Joan Torrents [cap de pinyes]. M’ha semblat una estratègia magnífica, completada amb el 4d9sf carregat i el Concurs de Tarragona.
Parlem de futbol. Què en dius, del Mundial del Messi?
Sobretot, era el sofert poble argentí el que necessitava completament aquesta satisfacció, pel seu orgull i perquè la vida els fos de més bon portar; i per al Messi és la cirereta a una trajectòria extraordinària i que em fa pensar també en el Premi Carles Riba de poesia per al Jordi Llavina. També culmina una trajectòria, ja del tot reconeguda, i a qui vull felicitar des d’aquí.
L’has seguit molt, el Mundial?
Sí, però de partits sencers no n’he vist gaires. De la selecció d’Espanya en dic ‘Barçaña’, amb les lletres ç i ñ identitàries del català i del castellà.
T’esperaves el paper que han fet els de Luis Enrique?
Té un equip molt jovenet i tou i notes que l’equip rival, a vegades, té més intensitat, més presència al camp i més domini del territori. No tenim jugadors que sàpiguen driblar i desbordar.
I de la resta del Mundial, amb què et quedes?
Amb la gran satisfacció que ha sentit la comunitat d’aquí d’origen magribí. Estic molt content del paper del Marroc per aquestes persones, amb algunes de les quals hi tinc un contacte molt directe.
