Els testos s’assemblen a les olles!
Pere Casanovas
Els romans ja deien allò de ‘mundus vult decipi’, o sigui, ‘al poble li agrada ser enganyat’. Frase certa encara avui, sobretot si pensem en els milions i milions d’analfabets funcionals, que tot bon govern alimenta i mima com preuat tresor. Vivim temps confusos on allò que abans en dèiem ‘la veritat’ ha quedat diluïda enmig d’un llenguatge expressament buit i capciós. La postveritat, en diuen. Que no és re més que un eufemisme de mentida. Els polítics s’hi han apuntat de seguida, a practicar a tothora aquest metallenguatge enganyós, i els mitjans de comunicació que els donen suport han trobat una font inesgotable per manipular-nos. És a dir, mentir a mans plenes, camuflar dades, no parlar de segons què i de dir-nos què ens ha de preocupar i què no. A tall d’exemple, recordem que les televisions espanyoles van evitar d’ensenyar els ferits provocats per les bèsties uniformades del Primer d’Octubre: ‘aporellos’. Recordem. La veritat dels fets no importava. Era fonamental no transmetre les imatges i que tot plegat quedés en la categoria d’anècdota. Sense imatges, no existeixes. Un periodista independent no treballarà mai per a un mitjà potent. Tothom ha de viure, encara que sigui ignorant la vàlua de conceptes que hem buidat de contingut. Bo o dolent, immoral o digne, cert o fals: depèn de qui et pagui! La guerra informativa és permanent i cada vegada estem més controlats. Orwell, un cop més, potser amb una mica de retard, però Orwell al cap i a la fi. Qui controla el relat, controla el poder. Els xinesos, o els russos, tenen un sol partit i per aquí en tenim més. I què! La pregunta és: canvia alguna cosa si mana un o l’altre? Els testos s’assemblen a les olles! Tot arribarà. Estem veient economies estatals, dominades per grans capitals de poder infinit, que privatitzen salvatgement serveis essencials i es passen pel forro les conquestes socials assolides després de la segona gran guerra. Ens esperen temps difícils. En aquest món inestable i volàtil, els referents intel·lectuals de cadascú s’estan dissolent com un terròs de sucre dins d’un magma en ebullició constant. Tot va massa de pressa! I la majoria dels joves –que són els que més s’haurien d’implicar socialment– viuen immersos en la seva bombolla particular i només busquen els ‘likes’ virtuals que els duen a l’individualisme més ferotge. Per això hi ha espavilats com el nen ric aquest, que ha comprat Twitter i, des del primer dia, ens vols alliçonar sobre què són o no són ‘fake news’, quan ell mateix ja és tot un increïble avatar ‘fake’!
Un periodista independent no treballarà mai per a un mitjà potent.
