Castaween

Daniel García Peris

Segurament em devia impactar abans, però el primer record que tinc de la celebració del Halloween, quan era petit, és de la pel·lícula d’E.T. L’escena en què els nois disfressen l’extraterrestre de fantasma perquè ningú el reconegui entre la gent i després acaben volant sobre el bosc. Sorprenia aquest carnaval tematitzat i la voluntat d’espantar concentrada en una nit. A banda de l’aparició al cinema i la televisió, no recordo haver celebrat mai aquesta festa en la meva infància. Sí la castanyada, sobretot a l’escola. Els nens d’ara no poden dir el mateix, ja que s’ha convertit en una festa gairebé imprescindible per a les famílies. Seria difícil dir quin va ser el moment que va saltar de les pantalles al carrer. Potser és aquesta necessitat, cada cop més obligada, d’omplir el calendari de dates assenyalades tant pel que fa al comerç com d’activitats ciutadanes.

Només cal veure una mostra observant el nostre entorn: decoracions aterridores, concurs de disfresses, manualitats, xocolatades, jocs de pistes, projeccions de cinema, passatges o túnels del terror. Amb la castanyada s’hi associen actes més culturals: concerts, balls, representacions de teatre o sessions de dibuix. En aquest cas se la vincula cada vegada més amb el gaudi de la tardor i, evidentment, amb el tast de fruits de temporada com les castanyes, els moniatos i els tradicionals panellets. Fins i tot per l’influx de la celebració anglosaxona s’està desplaçant de Tot Sants a convergir a la seva vigília. De fet aquesta assimilació ja està batejada amb ‘Castaween’, i la seva difusió va en augment. La part més lúdica queda protagonitzada pels costums americans, i la gastronòmica, pels productes locals. L’origen de totes dues està relacionat amb la vetlla de les ànimes dels difunts, però fins aquí arriben les similituds, tot i que la figura de la castanyera terrorífica ens podia fer pensar el contrari… Una barreja cultural que sembla imparable, de manera que, en pocs anys, una festa popular dels països catalans amb molt arrelament quedarà diluïda en una celebració pensada amb una visió més comercial que ciutadana. Si hi afegim la calor que sembla ja habitual per aquests dates, encara ens pot sorprendre el futur d’aquests canvis. Un fenomen que sens dubte podem extrapolar a altres àmbits de la societat.