“Fer coses per impactar en la societat, per petites que siguin, sempre és necessari”
Entrevistem Yasmina Cánovas, autora de la trilogia literària Muta, Renace i Vive, a partir de viatges que va iniciar el 2003
Aquesta vendrellenca diplomada en estudis immobiliaris i de la construcció i també formada en dret, ciències polítiques i màster en Conflictes Internacionals pel CIDOB de Barcelona, és consultora social a Sierra Leone, on el 2010 va muntar amb la seva parella, l’excantant de Lax’n’Busto Pemi Fortuny, l’emissora CAT Ràdio Barming; però també ha endegat projectes a altres països. Fruit de l’experiència en molts viatges, des del primer de 3 mesos al sud-est asiàtic el 2003, acaba de publicar tres llibres alhora: Muta, Renace i Vive. “Aquesta trilogia és una eina molt útil per entendre el món interior viatjant a través dels cinc continents sense haver de pujar a cap avió”, s’apunta en la promoció de les novel·les. Cánovas recomana llegir els tres llibres per l’ordre esmentat perquè mantenen un vincle pel que fa a alguns personatges, per exemple, però no té per què ser així si el lector no vol perquè tenen una trama individualitzada. Només es poden comprar a través del web de l’autora (www.yasminacanovas.com).
Com sorgeix la idea d’escriure la seva trilogia?
El primer llibre el vaig començar a escriure fa 12 anys, a Libèria, on treballàvem per a processos de pau amb xerrades a les escoles, etcètera. Hi vaig conèixer una noia de l’Iran en un concert de hip-hop i em va cridar l’atenció que fos la mànager d’un grup musical a l’Àfrica. Libèria era aleshores un país molt proactiu amb les dones, amb dues Premis Nobel de la Pau [la presidenta Elen Johnson i l’activista Leyna Gwoby], i vaig voler començar a escriure sobre moviments feministes arreu del món. Vaig començar pel continent africà i després vam anar cap a Beirut, Myanmar, Oceania –sempre per conèixer aquesta mena de moviments i, com a consultora social, com estaven aquelles societats–, i vam acabar a Amèrica, on vam estar a Costa Rica i Mèxic. Vaig voler lligar diversos personatges per teixir una història novel·lada.
Aquest és l’argument de ‘Muta’…
Sí, però aleshores vaig haver de fer una llarga convalescència per la Covid-19, la reacció d’una vacuna o no se sap ben bé què em va provocar problemes neurològics que em van obligar a reaprendre a escriure i, per exemple, només parlava en anglès i indonesi i entenia molt poc el català o bé confonia els números 9 i 7 amb el 4 i el 3.
Caram!
Sí, molt estrany. Em van vacunar el 8 d’agost del 2021 a Indonèsia per poder tornar a Espanya, però als 11 dies no podia caminar i quan vaig arribar aquí em vaig estar 5 mesos al llit, i encara en tinc alguna seqüela. Des de l’empatia de la fragilitat de les persones, vaig voler escriure un segon llibre que expli-
qués com una dona normal que té un problema es decideix a crear un moviment social com una obsessió de vida [Renace] i, finalment, vaig escriure el Vive, quan ja estava molt millor, i que és un cant a la vida. Tracta d’una dona que troba una solució històrica per al tema dels refugiats de l’ètnia rohingya a Tailàndia. Coneix personatges dels dos primers llibres.
Aborda diverses temàtiques socials, oi?
A banda dels moviments feministes del primer llibre, tracto el de la submissió química i el fenomen de les manades al segon, i al tercer, els moviments migratoris i els refugiats per guerra.
Entenc que els contextos de les tres històries són reals…
Sí, són situacions que sempre m’han interessat i que hem anat veient en els viatges, per exemple, a Libèria i Sierra Leone. Els personatges existeixen realment i n’he escrit tres històries novel·lades, però com que les persones, situacions i llocs són reals el lector arriba a dubtar sobre què és realitat i què és ficció.
Quin és l’objectiu de la trilogia que acaba de publicar?
Que les persones que els llegeixin sentin que poden superar qualsevol situació, que poden emprendre coses siguin on siguin i en qualsevol edat i circumstància, perquè pitjor del que he estat jo difícilment es poden trobar, i tenir la consciència que fer coses per impactar en la societat, per petites que siguin, sempre és necessari. No he escrit els tres llibres només per entretenir, sinó perquè els lectors sentin la crida a actuar. Si tothom fa petites coses, se sentiran millor i la societat també serà millor.
Vostè i la seva parella no tenen res de turistes…
Nooo! [riu]. Vam començar a viatjar una mica per accident, quan estava estudiant al CIDOB (Centre d’Estudis i Documentació Internacionals de Barcelona) i havia d’explicar el rol de les ONG en un país en postconflicte bèl·lic. Vam escollir Sierra Leone perquè hi teníem una amiga que havíem conegut a Borneo, i allà el Chema Caballero ens comença a parlar de nens soldats i la guerra i vam veure la necessitat de muntar una ràdio social. Durant una temporada, hi passavem més de 8 mesos a l’any.
Què li aporta el que va trobant-se en els viatges?
M’agrada molt i m’apassiona conèixer el que passa i, per exemple, com tracten el tema ambiental en altres països.
I s’hi implica o només fa d’observadora?
Ens impliquem sempre i és per això que vam muntar una ràdio social a Sierra Leone, per la qual cosa vam arribar a provocar un canvi en una llei del seu Parlament. Gràcies a la ràdio, a la zona on se sent no va morir ningú recentment d’ebola.
Té la sensació, a vegades, de fer només la tasca d’una formiga?
Sí, i és bastant frustrant i genera impotència veure que no pots estar a tot arreu. En un tema com l’ablació, per exemple, fins que les dones de Sierra Leone no es convencin elles mateixes no se solucionarà la tradició, per molt que els ho digui jo com a occidental. Ara bé, sí que m’omple veure en el cas de Sierra Leone que, des que vam començar el 2005, veig famílies que poden viure o periodistes que treballen gràcies a la nostra ràdio.
Com porta el fet de viatjar molt amb un fill petit?
Fent-li de professora, passant nervis i amb neguit, angoixa i molts problemes logístics [riu]. I ara perquè és més gran, però quan va començar a viatjar amb 4 mesos… Va ser complicat, per exemple, entrar a Sierra Leone amb només 9 mesos. El que faig és prendre totes les mesures perquè no agafi malària o altres malalties i, de moment, a la balança guanyen els aspectes positius que el risc que assumim.
