Música a la natura
Maria Torra
Per comprendre com la natura ha inspirat milers de compositors per fer dels seus sons música, només has de caminar per senders, a prop d’un riu, per adonar-te’n. En pots gaudir mentre fas passes segures sobre les pedres, saltes marges, creues riuets o saltants d’aigua. El riu, que baixa per la llera marcada, quan va ple amb la seva força aclaparadora o quan va buit amb el soroll de les pedres que esquiva al seu pas, és un dels instruments naturals que trobes a la muntanya. També sons ensordidors dels trons d’una tempesta, que la llum dels seus llamps ens avança per parar l’oïda, i de l’aigua de la pluja quan plou amb ganes i cau com una cortina que mulla i refresca. I els sons de percussió, si cau en forma de calamarsa que pica més o menys fort segons la seva grandària. No diguem quan s’enrabia, i ho inunda tot al seu pas, arrossegant tot el que troba i arrencant branques i arbres d’arrels superficials. L’espetec sonor de les branques i ball de les fulles dels arbres quan el vent bufa i xiula a la muntanya o fa una corrent d’aire humida com la brisa a la vora del mar. Del mar tenim sons relaxants que endevinen onades o la seva cantarella continuada que deixa petjades curtes, al pujar i baixar amb la bromera sobre la sorra, fina o gruixuda, de la platja. El sons intrèpids d’un volcà que erupciona cruixint les entranyes de la terra i deixant sortir la lava encesa que crema tot el que es creua amb ella. I tots els sons dels animals que piulen o bramen amb el seu llenguatge buscant parella, o esperant, al niu o al cau, el menjar que la mare els portarà. Tots aquests sons, i molts més, són música a la natura.
