La sordesa, la discapacitat invisible
Maria Torra
La diversitat i la inclusió són pilars essencials de les empreses i la sordesa continua sent la discapacitat invisible. A simple vista, no hi ha indicis visibles de la sordesa, cosa que porta a un tractament inadequat i a una falta d’entesa de les necessitats de les persones sordes. Des de la infància, les persones amb discapacitat auditiva enfronten reptes destacats. A l’àmbit educatiu, per exemple, solen ser mal interpretades com a distretes o desinteressades, quan de fet, no estan rebent l’ajuda necessària per superar les barreres de comunicació. La manca de comprensió i suport s’estén al món laboral, on sovint es passa per alt la seva existència i adaptació. Laura López Espejo, educadora amb sordesa profunda, és un clar exemple de com el talent i la capacitat no estan limitats per una discapacitat. El seu projecte ‘Aprende con Lauu‘, que se centra en l’educació de nens sords i en la formació de professors, demostra que la inclusió efectiva en l’àmbit educatiu i laboral és possible. Amb el seu talent, la Laura ajuda nens sords i també educa persones amb bona audició. S’han de crear ambients de treball inclusius en què es reconeguin i es valorin les habilitats úniques de cada empleat. Així ho exemplifica el programa ‘La revolución de lo humano‘ de la Fundación Randstad. La inclusió és un deure ètic i una oportunitat per millorar la diversitat i la innovació a les empreses. S’hauria de seguir considerant persona amb discapacitat aquella que ensenya a persones sense discapacitat a ser més capaces? Totes les persones poden tenir un paper vital en qualsevol equip, aportant perspectives úniques i enriquint el teixit social i professional.
