Tornem a demostrar que res ha canviat

Jordi Parellada

Un independentista, des del moment que decideix ser-ho, sigui pel moment o pel motiu que sigui, ho és per sempre. No en conec cap que en els darrers anys hagi deixat de ser-ho i dubto que algú en conegui cap.

Tenim sensacions de ràbia i de decepció alhora. I de cansament, per dir-ho clar.

Com a la vida, les situacions contràries, les malalties, els reptes, els anhels, …, tot s’ha de lluitar fins aconseguir l’objectiu i no pas defallir al primer obstacle que pugui aparèixer.

L’1 d’octubre de 2017 va estar precedit per polítics que no estaven per fer la independència i bé que s’hi va donar el tomb, oi?

Després d’aquells moments amb tanta energia positiva, emocionant,  compartida i, sobretot, tan propera, va passar de llarg i ens va generar una gran frustració.

Podem ser capaços d’entendre que les pallisses rebudes dels cossos policials ens fessin plorar, por i recular. 

Que el 155 vagi decapitar, tal com vaticinava aquella vicepresidenta, els líders polítics més engrescadors –o gairebé tots– i anul·lar i arruïnar el govern català.

Que la pandèmia i els dos anys de tancament a casa fent bondat ens ha, com si diguéssim, “paralitzat”.

Veiem que aquí, “a la colònia” només s’hi pressuposten inversions per quedar bé –si és que acaben executant-se.

A més, ens espien, ens maltracten, ens detenen els joves, ens fiscalitzen, ens … –no acabaríem mai.

Es pot entendre que després de 10 anys de canviar el color de la samarreta ens costi tornar a anar a Barcelona a manifestar-nos i fer alguna coreografia conjunta, neta, polida i endreçada.

Però, malgrat tot, hi som. Som vius! Continuem sent independentistes i ens convé continuar lluitant per la independència.

Ningú farà res per nosaltres –ni els “nostres” polítics, si no els pressionem– i tampoc deixarem que facin amb nosaltres el que han estat fent durant tres segles. Cap independència s’ha aconseguit parlant!

Amb el cap ben alt podem dir que hem afluixat la marxa però el camí continua sent el mateix –costerut, i tant, com els grans reptes– i els nostres desitjos de llibertat continuen sent vigents i, m’atreviria a dir que més que mai.

Per tant, amics independentistes, gaudim de les vacances, de les festes majors, agafem forces i al setembre, tornem a demostrar que res ha canviat i que tenim la feina per acabar.