“Al film ‘Castells’ he volgut plasmar el vincle fort i l’emoció que sento en veure’ls”

Blanca Camell, aquest dimarts a la diada castellera dels Aficionats de Llorenç del Penedès.
12/08/2022 - 09:00h

Entrevistem la directora de cinema Blanca Camell, filla d’un llorencenc i autora d’una pel·lícula amb vincles amb el fet casteller

Blanca Camell Galí va néixer a Barcelona el 1990, és filla del pianista llorencenc Jordi Camell i, tot i que fa 7 anys que viu a París, ha passat molts caps de setmana de la infància i adolescència, estius i festes majors, com és el cas d’aquesta setmana, a Llorenç del Penedès. Dissabte va estrenar la seva primera pel·lícula, Castells, al festival de cinema internacional de Locarno (Suïssa). Ha estudiat a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, la Universitat de París 8 i al Fesnoy-Estudi Nacional d’Arts Contemporànies, on va fer quatre curts entre els anys 2014 i 2019. Castells compta amb la participació de la colla d’Aficionats de Llorenç del Penedès, que assagen per a l’única actuació de l’any, que van fer precisament aquest dimarts. Camell va poder assistir-hi, un any més, i prèviament havia atès el 3d8, en el marc de la promoció de la pel·lícula ambientada en el fet casteller.

Per què ha fet una pel·lícula amb un vincle casteller?
L’origen va ser dos desitjos de parlar de dues coses diferents: d’una banda, de la situació de la protagonista, una noia que es troba en una crisi sentimental i en procés de redefinició d’ella mateixa després de separar-se de la seva parella; i de l’altra, captar l’emoció que sento quan veig els assaigs i les diades castelleres dels Aficionats de Llorenç.

Quina mena d’emoció?
Trobo que és molt concreta i lligada a la relació de les persones que participen en aquesta colla d’aficionats, amb un vincle molt fort, bonic, generós i on tothom hi troba lloc. El més important no és fer el castell més alt, sinó participar, i des de petita que veig els Aficionats de Llorenç, i des que faig cinema he tingut ganes de filmar-ho. Vaig voler unir en una mateixa història les dues idees que comentava.

Com ho ha fet?
El personatge de la noia, en un moment de crisi al llarg de la pel·lícula, aprèn a explorar el seu desig i a reconnectar amb ella mateixa. El moment dels castells apareix com una revelació i una metàfora del que vol a la vida, que és relacionar-se, crear vincles forts i alçar com una torre la seva vida.

Com s’hi reflecteix el món casteller?
És molt important perquè l’escena del castell és fonamental per a la història, és el cor del que es vol explicar, que és que la protagonista busca en la vida no tenir por de caure en les seves relacions d’amor i amistat. Els castells, a vegades, cauen i tornen a començar. Els castells formen part d’un simbolisme i els integro en la història, no és una pel·lícula de temàtica castellera.

Quin és el seu vincle amb els Aficionats de Llorenç?
Els he vist des de petita i és un vincle entre intern i extern, perquè sempre he estat allà vivint-los com a espectadora, però mai he estat castellera. Al curt he volgut plasmar el vincle fort i l’emoció que sento en veure’ls.

La seva situació, vivint a París i venint a Llorenç, li fa veure coses del fet casteller que potser no veiem qui els tenim més a tocar?
Pot ser, però s’hauria de parlar amb algú que hi estigui molt posat i veure com rep la pel·lícula. El que volia reflectir sobretot és l’emoció que jo sento i que es crea entre els participants dels castells. Els gestos, com es toca i es parla la gent… Es crea com una dansa, però potser els castellers es fixen més en qüestions tècniques que jo no conec. Per exemple, quan filmàvem li deia a la directora de fotografia, que és francesa, que no calia agafar tot el castell dins d’un sol pla. M’interessava més filmar les expressions, gestos, mirades i connexió entre els i les participants.

Ha treballat amb actors i actrius professionals?
Hi ha de tot. L’actriu principal, Carla Linares, sí que és professional, meravellosa i amb molt de talent. S’ha implicat i ha donat molt pel projecte. Es pot dir que va fer possible el curt, que vam treballar molt juntes. És de Barcelona, no tenia cap contacte amb el món casteller però, a Catalunya, qui més qui menys n’ha vist algun, de castell.

On va rodar la pel·lícula?
Al carrer Major de Llorenç. Excepcionalment vam organitzar un assaig dels Aficionats de Llorenç a l’hivern –al gener–, cosa que no es fa mai. Els vaig demanar aquest assaig especial i particular com a favor i hi van accedir.

Un detallàs.
Va ser molt emocionant perquè, a més i tot i no ser una diada oficial, era la primera vegada que feien castells després de tant de temps per la pandèmia de la Covid.

On es podrà veure, el curt?
Normalment, els curtmetratges segueixen un itinerari de festivals on et conviden a mostrar els treballs. Esperem estrenar Castells també a Espanya i a Catalunya i, esclar, anar al màxim de festivals possibles.

Com va anar l’estrena a Locarno?
Molt bé. Va ser molt emocionant perquè hi havia gran part de l’equip i fins i tot hi va haver una pregunta sobre els castells entre el públic.

També et pot interessar

Comentaris