“Que et diguin al final d’un concert que els ho has fet passar molt bé no té preu”

23/06/2022 - 09:00h

Entrevistem Anna Blanco, cantant del grup vilafranquí Gina & The Tonics

Nascuda a Barcelona fa 41 anys, Anna Blanco va arribar al Penedès el 2008. Professionalment, treballa en una empresa familiar dedicada al sector majorista de la decoració, però és molt més coneguda per la seva faceta de cantant. Per bé que assegura que no té formació musical, però sí molta il·lusió, Blanco és la vocalista del grup vilafranquí Gina & The Tonics. Aquesta formació garanteix sempre vetllades musicals de gresca, amb tota mena de clàssics del pop i el rock’n’roll, com va ser el cas de la festa privada que dissabte va amenitzar en un celler penedesenc. A més de ser la veu d’aquest grup, Blanco també forma el duo Louisianna amb el guitarra dels Gina & The Tonics, Lluís Giménez.

D’on li ve l’afició de cantar?
Des que era molt petita m’ha agradat molt i sempre a casa m’havia agradat aprendre’m les cançons i cantar-les. També vaig voler aprendre a tocar la guitarra per acompanyar-me a mi mateixa, i com que em van dir que ho feia mig bé, vaig seguir. No tenia cap músic a prop, però un amic em va dir que el grup barceloní Serie B buscaven cantant, els vaig cantar quatre cançons, els vaig agradar i allà va començar la meva carrera musical.

I com comença a cantar al Penedès?
A l’arribar vaig posar un anunci que m’oferia com a cantant i vaig començar a cantar amb els Yurtons, un grup on també hi havia el Carles Carbonell [teclista] i amb el qual després vam muntar els Gina & The Tonics. D’això ja fa 9 anys, els que té la meva filla.

Va començar a cantar-hi embarassada?
Sí, però el primer concert va ser quan ja havia parit [riu].

D’on ve el nom del grup?
Se li va acudir al pare de la meva filla un dia d’assaig, buscant noms i perquè ja era la beguda de moda. Als primers ‘bolos’ no ens ho dèiem, sinó Terence Hill & La Band Spencer, però vam pensar que era una mica enrevessat [riu].

Què recorda dels inicis del grup?
Els assajos al porxo de casa, pendent de si la petita es despertava, i la recerca d’un nou baixista [Rai Corbella] al cap de poc temps de començar; i el que m’ha agradat sempre és que des del principi hi ha hagut molt bon rotllo entre tots.

Com decideixen el repertori?
El que volem és tocar música que a la gent li agradi i quan disfrutem és quan la gent s’ho passa bé. El Xavi Vila [bateria] va crear al principi un excel perquè tots anessim apuntant les nostres propostes, les puntuàvem i les més valorades les tocàvem. Ara ens movem més per propostes que anem provant i que estrenem quan les tenim. A vegades les deixem de banda si veiem que la gent no reacciona com ens pensàvem que ho faria.

Diuen que hi ha molts tipus de públic. Hi està d’acord?
Sí, totalment. Per anar bé, hem de tenir públic de la nostra ‘quinta’ o una mica més [riu]. Ara bé, fem música que tothom coneix i intentem canviar sovint perquè si no, ens avorriríem.

Quan assagen?
Un cop a la setmana, els dijous a la nit. Si no tenim un ‘bolo’ a la vista, intentem anar per les noves cançons; si no, assagem més tot el repertori i, sobretot, les cançons que a algú li costin més.

Què escolta l’Anna Blanco?
Darrerament, m’agrada molt Maria Arnal i Marcel Bagés, el Roger Mas… M’agrada bastant la música catalana, el rock’n’roll, grups com els Beatles i Police i artistes com Michael Jackson i Madonna.

Digui’m algunes cantants a qui admiri també.
No sé… Potser Björk, que no és molt coneguda i és una mica especial i diferent, i Dolores O’Riordan, la cantant de Cranberries, per exemple.

Els Gina són un grup de versions, però com veu el món dels grups tribut?
Crec que mai no estan de baixa aquest tipus de grups, perquè al final es tracta que toquen temes que la gent coneix i li agrada. A més, per a les festes majors això funciona molt bé.

És allò que deia del tipus de públics…
I tant! Una vegada vam anar a la Tarraco Arena de Tarragona, estàvem il·lusionats perquè mai no havíem tocat en un escenari tan gran, però l’organització –en l’única vegada a la vida– ens va fer plegar abans d’hora i va reconèixer que s’havia equivocat en contractar-nos per a una festa després d’un Carnaval. Després d’una rua amb reggaeton, una mica més i ens tiren tomàquets.

Quin elogi l’ha omplert més?
Que et felicitin al final d’un concert i que et diguin que els has agradat molt no té preu, tot i que soc conscient que si no m’acompanyessin els Tonics no seria el mateix. És molt d’agrair i està molt bé que et diguin que s’ho han passat bé i que han gaudit. A mi també m’agrada dir a una persona que m’ho ha fet passar bé.

Esclar…
Sortosament, tenim també molts fans incondicionals que van on anem, però aquests són poc objectius [riu].

Quants ‘bolos’ fa?
No ho sé exactament ara, però, per exemple, el 29 d’agost tocarem per tercera vegada a la festa major de Vilafranca, i això és increïble. El concert del 2017 a la Rambla va ser el millor concert de la meva vida, de moment. Aquell escenari tan gran, les llums, la gentada que hi havia i tothom ballant… Va ser una passada!

Què la fa gaudir més d’un ‘bolo’?
Fer que la gent s’ho passi bé i veure com, realment, la gent s’ho passa bé. És el que al final t’omple i et fa venir ganes de seguir fent-ho. Tot i l’edat [riu].

També et pot interessar

Comentaris