“L’única cosa que treu la sensació d’inseguretat ciutadana és la presència policial”
Entrevistem Andrés Herrero, sotsinspector cap de la Policia Local del Vendrell
Andrés Herrero és sotsinspector de policia des de fa 13 anys i cap de la Policia Local del Vendrell des del novembre del passat 2021, quan l’anterior responsable, Jordi Altarriba, va marxar en comissió de serveis a Sitges (Garraf). Herrero va néixer a Barcelona fa 55 anys, viu a la Bisbal del Penedès i va entrar a la policia vendrellenca fa 32 anys, com a reforç de la plantilla a l’estiu. El maig del proper 2023, Altarriba haurà de decidir si torna al Vendrell o continua en el nou emplaçament de Sitges.
Com està la dotació de la Policia Local del Vendrell pel que fa a personal?
S’hauria de diferenciar entre el que marca la ràtio per a una població de 40.000 habitants, que complim amb 90 efectius –reforçament d’estiu a banda–, i el que és la distribució urbanística del Vendrell, amb una dispersió territorial que no tenen moltes altres poblacions. Aquí tenim el poble, tres barris marítims i un munt d’urbanitzacions amb segones residències, que són més difícils de controlar. Aleshores, aquella ràtio per a una població com la nostra queda curta quan ens hem de dispersar. Si tot estigués més agrupat seria més fàcil.
Quants agents hi hauria d’haver?
Un 20% més; fins als 110, 115 o 120 com a molt.
Com afronten aquesta singuralitat urbanística del Vendrell?
Reforçant la vigilància del cap de setmana, per exemple, gràcies a una bona bossa d’hores que tenim. Al Vendrell no només rebem molta gent els caps de setmana, sinó que, esclar, també és quan es fan els grans esdeveniments. Per tot plegat, a l’estiu –quan hi ha també la col·laboració amb els Mossos d’Esquadra– hi ha un reforç d’agents amb moto, més els que patrullen a peu i els quatre agents que arribaran del curs a l’Escola de Policia, que aquest any van un pèl tard.
Quin tipus de delicte el preocupa més?
Com a Policia Local, als grans crims ja no hi arribem i els grans problemes que ens poden preocupar són els que no tenen una solució policial, com els de les ocupacions d’habitatges o el top manta. Hi ha diverses administracions que haurien d’evitar que algú arribi carregat fins al passeig marítim per vendre roba falsificada. I el tema de les ocupacions ens preocupa per les molèsties veïnals i la sensació d’inseguretat que porta darrere, que de vegades es queda només en això, una sensació, perquè potser tens al costat okupes que són molt bones persoens i no generen cap problema. Malauradament, aquest no és el perfil habitual, sinó que les ocupacions porten conflictes de sorolls, etcètera.
Si no són problemes amb una solució policial, què hi poden fer vostès?
Donar molt de suport als veïns afectats i anar-hi cada vegada que truquen per intentar resoldre, amb les eines que tenim –que és l’ordenança municipal de Convivència ciutadana–, el tema de molèsties, música en hores intempestives i tinença d’animals en males condicions; i col·laborar amb la justícia.
Funciona, l’ordenança de Convivència ciutadana?
Sempre del tot, no; però és una bona eina. I l’Ajuntament del Vendrell també té una cosa molt interessant de cara als habitatges ocupats, que són els comptadors socials de l’aigua. Que te’n donin un va acompanyat d’una sèrie de condicions que cal complir i aleshores si la Policia Local informem que una determinada persona és incívica i dona problemes, se li treu. No tindria sentit que et donessin un comptador social i tinguessis una plantació de marihuana, que gasta molta aigua, per exemple.
El cultiu de marihuana és present arreu. Què s’hi pot fer?
Actuar sempre quan se’n tingui coneixement. El problema que tenim és que som a la porta d’Europa, amb un clima fantàstic, amb un territori disseminat i amb moltes poblacions al costat sense presència policial. Els Mossos d’Esquadra no poden arribar a tot arreu i, a més, estem en una zona molt ben comunicada. Quantes poblacions que sense ser capital de província poden dir, com el Vendrell, que tenen dues estacions de tren, tres autopistes, l’N-340 i la C-246 o C-51?
A les portes de l’estiu, com està el fenomen del top manta al Vendrell?
Estem en aquella època de l’any en què sembla que juguem al joc del gat i la rata. Aquest any, a més, amb un maig tan calorós s’ha fins i tot avançat el fenomen. Naltros i els Mossos d’Esquadra, evidentment, hi estem al darrere. També s’han fet coses per evitar-lo, com avançar el mercat d’artesania, que abans el teníem més enllà de l’alberg de Coma-ruga. Si es munten les parades d’artesania legal a la zona comercial i la zona de terrasses, s’evita que s’hi ubiqui el top manta.
Els últims mesos hi ha hagut robatoris en comerços del centre. Com s’afronta aquesta problemàtica?
Ja en fa uns mesos, i van ser de manera puntual, però són delictes que generen inseguretat i sembla que faci dos dies que van passar, perquè la ciutadania no hi estem acostumats. L’única cosa que treu la sensació d’inseguretat és la presència policial, i precisament arran d’aquests robatoris al centre es va crear un pla que inclou una presència setmanal d’agents a la zona, gràcies a aquella bossa d’hores. Es cobreix a peu la zona del centre, carretera de Valls, el Tancat… I aquesta presència policial es va movent, per la qual cosa qui vulgui delinquir ho té més difícil perquè no sap on hi ha ara la policia. A més, hi ha hagut canvis en la policia de proximitat, pel que fa als horaris i la cadència de treball, perquè hi hagi més presència també de dilluns a divendres.
Estant recuperant la policia de barri?
Sí. Per començar, amb els canvis de cicles de treball i horaris, amb patrulles a peu per l’illa de vianants i amb moto per altres zones, per fer també controls de trànsit. Ens presentem als veïns, entrem als comerços, etcètera. Sobretot a l’illa de vianants, però també al Puig-Pèlag, la rebuda ha estat fantàstica; i els 4 agents de reforç de l’estiu també seran de proximitat i cobrirem els barris marítims. Hi havia una demanda de veure més policia.
Hi ha un tema que preocupa molt arreu i és la circulació de patinets elèctrics. Com combaten l’incivisme de molts usuaris d’aquests vehicles?
Estem fent campanyes específiques sobre el seu ús i hem denunciat un munt d’infraccions, com ara anar per l’illa de vianants, dues persones sobre un patinet, que aquest no estigui homologat, que circulin per la vorera…
No dur casc…
Aquest tema és més relatiu, perquè el problema que hi ha és que cada ajuntament ha de tenir la seva ordenança municipal per regular-ho, perquè l’estatal és molt genèrica i la normativa mateixa diu que hi ha moltes coses que quedaran supeditades a les normes de cada municipi. Nosaltres estem en ple procés de redactar aquesta normativa. Ara bé, el problema que hi ha és que els patinets estan relacionats en un 75% amb la gent jove i et trobes infraccions d’anar-hi dos a sobre, escoltant música amb auriculars i també a massa velocitat. Per combatre aquesta situació, estem portant les campanyes als centres escolars de primària, però també als instituts, perquè el nou carril bici de la zona escolar al centre l’utilitza sobretot gent jove. Fins ara l’educació viària estava molt dirigida als alumnes més petits.
I la gent jove sap què es pot fer o no amb el patinet?
Hauria de saber-ho, però, per ara, les denúncies que tenim no són per reincidència, per exemple. Ara bé, el problema que hi ha també amb els patinets és que sempre s’han venut com una joguina i no ho són, sinó un vehicle. A vegades, els pares que els compren no saben informar bé els fills sobre aquest aspecte.
Els és fàcil convèncer un infractor perquè deposi la conducció incívica?
Hi ha de tot. Et trobes gent jove molt maca que t’explica que realment no ho sabia, però potser també gent més gran que se t’encara.
Em pot destacar algun canvi remarcable respecte de l’etapa de Jordi Altarriba?
No, perquè ja fa anys que estava de segon d’ell i treballàvem plegats. Ara, del que estic molt content és que s’hagi atès favorablement la proposta del canvi de comissaria. Anirà a l’edifici que havia de ser un casal d’avis al Tancat de la Plana, a tocar de la zona esportiva, i que va acabar abandonat l’any 2012.
Hi ha terminis?
No, però com que és tot formigó i els fonaments són forts, no s’allargarà gaire, penso. Ja es va fer una reunió amb els arquitectes del Vendrell per si estan interessats en el projecte. Es tracta bàsicament de redistribuir l’espai en un equipament de tres plantes ja construïdes.
