🥁 ‘𝐋𝐚 𝐫𝐨𝐦𝐩𝐢𝐝𝐚’ i ‘𝐥𝐚 𝐩𝐚𝐫𝐚𝐝𝐚’

13/05/2022 - 09:12h

Maria Torra

Tot un poble, vestit amb túniques, al darrer minut accelera el ritme per deixar sorgir el silenci sobtat, després de 26 hores de tocar els tambors i bombos a Calanda. Acaba la percussió dels seus instruments, desats tot l’any per comunicar-se, sense gaires observadors aliens a les comparses. Gent de totes les edats, sexe, raça, origen i capacitats, alguns absents tot l’any, com ho eren Buñuel i d’altres. No ho sembla, però tocar el tambor allibera tensions i aconsegueix un estat anímic relaxat i tranquil. La percussió, vehicle de l’expressió senzilla i espontània, igual que les intuïcions musicals més subtils i abstractes, té un so, per a moltes, intensament emocional que simbolitza la història d’una terra. Capgira la consciència de l’individu com a membre d’una comunitat i genera un fort sentiment d’adhesió i solidaritat. Et pot posar la pell de gallina, encongir-te el cor o sentir-lo a l’estómac, però per a la gran majoria és una barreja de diversió i religiositat, vehicle d’intercomunicació, d’integració i de retrobaments. El ritme lent i precís dels tambors en la processó es torna anàrquic en el moment de l’explosió, ‘la rompida’, en ser ràpid i desordenat, i crea una sonoritat aleatòria que va ‘in crescendo’ cap a un clímax sonor ja rítmic. El dissabte, a ‘𝐥𝐚 𝐩𝐚𝐫𝐚𝐝𝐚’, és la màgia més exclusiva per als hereus d’aquesta tradició. S’acaba la celebració i paren, després de tocar ‘la palillera’ trencant la comunicació per tornar a la vida normal. Ha estat un plaer gaudir d’aquesta última hora i sentir, tocant el bombo, com t’emociona, t’accelera fins a acabar en silenci tota la plaça. Les vibracions al cos van ser una cura de l’ànima.

També et pot interessar

Comentaris