“Artísticament crec que la fotografia cal pensar-la abans de fer-la”
Entrevistem el fotògraf professional Pere Pascual que presenta a la sala dels Trinitaris de Vilafranca l’exposició “Marca d’Aigua”
Pere Pascual (Vilafranca del Penedès, 1964) és fotògraf professional des dels anys 80. Ha treballat en fotografia publicitària, industrial, gastronòmica i de reportatges de viatges i antropològics. Guanyador del premi Sony World Photography Awards, categoria Història Natural 2010. Ha exposat a Mèxic, Photokina, Xanghai, Sao Paulo, San Francisco, Polònia, Cannes. El passat va inaugurar a la sala dels Trinitaris de Vilafranca l’exposició ‘Marca d’aigua’, que es pot visitar fins al 5 de juny en horari de dimecres a divendres de 17 a 20 h, dissabtes de 18 a 20 h i diumenges de 12 a 14 h. L’exposició també s’obre a tots els centres docents o grups específics que vulguin visitar-la. Per això cal que es posin en contacte amb el servei de Cultura de l’Ajuntament a cultura@vilafranca.org.
Què es trobarà el visitant que s’acosti a l’exposició que vostè presenta a la Sala dels Trinitaris de Vilafranca?
Doncs el que descobrirà són deu vídeos dels quals alguns són macrovídeos aquàtics i després uns collages, dits també cinemagraf, que ve a ser una fotografia que incorpora algun vídeo. Tot està fet amb càmera lenta, però amb el so original, i el resultat que genera per a l’espectador és inesperat i de sorpresa.
Els vídeos estan creats per buscar alguna cosa en concret?
Busco crear no pas una confusió sinó que el visitant pensi en el que està veient i el que està passant allà. N’hi ha un, per exemple, fet a la platja, però amb sorra de dos centímetres de profunditat, que mentre jo gravo se senten tota mena de converses a la platja. Vull sorprendre l’espectador, però sobretot fer-lo pensar amb el que està veient i fer-lo reflexionar.
La inauguració va ser divendres passat. Ha rebut ja algunes sensacions o opinions?
Les sensacions són positives i tothom m’ha dit el mateix, que vol tornar-hi a anar, perquè si qualsevol persona hi vol fer una visita completa s’hi pot passar una bona estona. La majoria de vídeos tenen menys d’un minut de durada, però n’hi ha tres que s’aproximen als deu minuts. Si es té una mica de paciència penso que val la pena veure’ls tots i no deixar-se’n cap.
Aquesta exposició és fruit d’un treball molt llarg?
És un treball de gairebé tres anys, però no continuat, i per això el temps que hi he estat és relativament llarg. El treball primer cal pensar-lo i després plasmar-ho i m’ha portat certa feina.
Com van ser els seus inicis en la fotografia i què el va portar a dedicar-s’hi professionalment?
La meva primera experiència va ser en el servei militar, a Canàries. Em vaig comprar una càmera i no en tenia ni idea i vaig estar fent fotos de tot el campament i no en va sortir cap, perquè vaig posar malament el rodet. Ja no em va tornar a passar mai més. A mi la fotografia sempre m’ha agradat i vaig estudiar a Barcelona fotografia i il·luminació i gran format, i sempre he portat la càmera al damunt.
Quantes hores es pot passar davant l’ordinador?
Moltes. Ara estic treballant en una agència de publicitat a Barcelona i evidentment estic al davant de l’ordinador, però quan arribo a casa m’hi torno a posar. A vegades pots arribar amb seixanta gigues d’imatges i t’has de posar a mirar, seleccionar, classificar, disc dur…
Què és el que més li agrada fotografiar?
Soc multidisciplinari. Tant puc fer paisatges, com macrofotografia; faig de tot i tinc molta varietat. És cert que sempre t’especialitzes en alguna cosa, però jo en aquest cas ho he fet en moltes coses. Fent publicitat, macrofotografia, paisatges, he fet també molta fotografia de viatges durant molts anys, tot i que he anat canviant.
Alguns nom que l’hagi influenciat a l’hora de ser fotògraf?
Home, sempre hi ha els mítics de tota la vida, però després n’hi ha molts com el mexicà Luis González Palma, que artísticament fa uns grans retrats molt especials.
Per fer bones fotografies cal tenir un bon ull?
Sí. La càmera no és important. Ja pots tenir una càmera d’última generació que si no li dius el que ha de fer no tens res a fer. Penso que no és indispensable tenir una gran càmera. Cadascú té el seu ull. A vegades he fet exercicis amb altres fotògrafs davant d’un mateix lloc i el resultat de les fotografies és totalment diferent.
Per captar una bona fotografia cal fer-ne moltes?
Soc de l’opinió que no. Abans quan anàvem amb la càmera de gran format de 9 x 12 anaves i feies una foto o dues. Aquella que tu havies pensat abans. També és cert que ara la possibilitat de dur la càmera sempre a sobre et permet fer-ne més, però jo crec que si abans les penses, les tindràs, si no és que sigui una fotografia d’acció, que llavors és a l’instant. Artísticament, crec que la fotografia cal pensar-la abans de fer-la.
