“Quan vaig sentir ‘She loves you’ em va semblar que els Beatles eren d’un altre planeta”

Pep Ribas és el cantant del grup arbocenc Les Ombres des de fa deu anys. (Foto: Laura Andreia Napcori)
25/03/2022 - 20:00h

Entrevistem l’arbocenc Pep Ribas, cantant del grup local Les Ombres, que aquest diumenge fan un concert a benefici de la Marató de TV3

L’arbocenc Pep Ribas, actualment jubilat i que va treballar durant anys a Caixa Penedès, és des del 2011 el cantant del grup Les Ombres. Aquest diumenge, a les 18 h, actuarà al Teatre El Centre de la mateixa vila de l’Arboç en el tradicional concert solidari per la Marató de TV3. Essent adolescent havia format part del grup de folk Can 60, amb el també membre de Les Ombres Ricard Ribas, entre altres companys. Assegura que té bona oïda i “una mica de veu” per cantar. Diumenge afegirà al repertori del grup una versió en català de la cançó I saw her standing there, dels Beatles; i, en anglès, Think for yourself, dels Beatles i que té la particularitat d’incorporar dos baixos, i Heart of gold, de Neil Young.

D’on li ve l’afició de cantar?
De petit, amb 10 anys i amb la meva germana més gran, ja miràvem de saber com s’ho feien el Dúo Dinámico per tenir aquelles veus tan conjuntades i acoblades; i un dia, en una màquina de discs d’un bar de l’Arboç, em van fer sentir una cançó, She loves you, d’uns anglesos amb els cabells llargs. No havia sentit mai res igual…

The Beatles…
Sentint aquelles guitarres elèctriques tan nítides i ben coordinades i aquelles veus harmònicament tan ben conjuntades vaig pensar que eren d’un altre planeta. Ara bé, començar a cantar de debò no ho vaig fer fins als 60 anys, tot i que als 18 anys vaig fer alguna coseta amb el grup arbocenc Can 60.

Un grup de folk, em diu…
Sí. Feia una octava de la cançó de La casa del sol naixent de l’Eric Burdon dels Animals que fins i tot vaig arribar a avorrir-la, de tant que me la demanaven als focs de camp.

Com comença a Les Ombres?
Un dia em vaig trobar el Ricard Ribas [guitarra, teclats i veus], que ja sabia que se’m donava bé cantar, i em va demanar de col·laborar amb un parell de cançons del concert solidari anual que fa el grup. De seguida m’hi vaig adaptar i al cap d’un any m’hi vaig incorporar perquè el cantant havia de deixar el grup.

Què li agrada més d’estar en un grup?
Bàsicament, els assaigs que fem al garatge del Sisco Pomar [bateria] i buscar les cançons per interpretar i provar-les amb el Jaume Batlle, que toca la guitarra rítmica i fa les segones veus. Em sento partícip d’un grup musical i, és clar, és molt diferent de cantar per a gent que t’escolti i t’ho agraeixi que fer-ho a la dutxa de casa [riu].

Sap tocar?
Només posar tres acords bàsics de guitarra i, per tant, no per tocar en públic. Ara, hi ha moltes cançons que es toquen només amb tres o quatre acords.

Les Ombres és un grup de versions. Com trien el repertori?
El nom ve de quan al principi emulàvem The Shadows, i bàsicament fem peces del que eren els guateques dels anys seixanta, setanta i vuitanta, amb els Sírex, Mustang, Lone Star, i els Beatles. Triem cançons que se’ns donin bé per tocar sobretot amb tres guitarres i bateria; i tot ho fem per afició, perquè els del grup estem jubilats i no podem fer-ho per diners.

En deuen tocar unes quantes dels Beatles…
Sí, i una mica per culpa meva, perquè soc un gran beatlemaníac i, gairebé sense voler, les he anat suggerint. Em diuen que el cantant ha de ser l’últim a triar el repertori, però no sempre és així [riu]. Podem arribar a fer dels Beatles un 40% ben bé del nostre repertori en concert.

Per què?
Perquè molts temes de la seva primera època, fins que deixen de tocar en directe per tancar-se només a l’estudi, són relativament senzills de reproduir. Una altra cosa és que ho facis més bé o malament.

Destaqui’m una cançó dels ‘Fab Four’.
Yesterday, una cançó hiperversionada, mítica i que és tot un himne. Queda molt bé al final d’un concert de molta canya perquè hi dona un contrast molt bonic. Les Ombres som un grup rocker, però que intercalem algunes balades.

I per què creu que The Beatles han fet història?
Van canviar la dinàmica de la música pop-rock. Hi ha una història abans d’ells, amb els intèrprets negres americans que escoltaven i assimilaven a través dels mariners que desembarcaven al port de Liverpool, com Chuck Berry, John Lee Hoocker i també l’Elvis o el Buddy Holly, i el tipus de música peculiar que ells van anar creant. Van beneficiar-se del mestratge del Brian Epstein, que els va reconduir sobretot en la vestimenta quan estaven assilvestrats, i de George Martin, l’anomenat cinquè beatle, que va potenciar als estudis Abbey Road les aptituds musicals i el talent natural que tenien.

És evident…
Amb els anys he anat aprofundint, a més de la feina del tàndem Lennon-McCartney, en la trajectòria del George Harrison, del qual soc un gran fan. Canto les seves
cançons amb molt de sentiment i, per exemple, m’encanten sobretot I need you i, és clar, Something.

La millor cançó d’amor de la història que no diu mai la paraula ‘love’, segons Frank Sinatra…
Així és. Les Ombres en fem una versió a partir de la que va fer la Sarah Menescal, a ritme una mica de bossa nova i que no queda malament.

També et pot interessar

Comentaris