“Passo tot el temps que puc amb les alpaques; veure-les és part del meu dia a dia”
Entrevistem Lucia Pombo, coprotagonista del programa televisiu ‘El Foraster’ que va estar dedicat al municipi del Montmell
Lucia Pombo, nascuda a Barcelona i amb vincles des de fa temps amb el municipi del Montmell (on viu des de ja fa uns anys i on dirigeix el celler Can Marlès), s’ha fet popular aquest mes de febrer arran de la seva aparició al programa ‘El Foraster’, que condueix Quim Masferrer i que es va emetre per TV3 el passat dia 7. Hi va aparèixer amb alguns tractors Porsche (que van encantar al ‘Foraster’) i el seu ramat d’alpaques, circumstància molt comentada a les xarxes socials arreu del país. Pombo ha treballat 28 anys al sector naval professional compaginant els vaixells amb la vinya, “però al final les arrels manen”, assegura. Ara practica la viticultura, cuida les alpaques i treballa en silenci, com explica ella mateixa. “No puc imaginar millor qualitat de vida”, afirma.
Li deu haver donat molta popularitat, la seva presència a ‘El Foraster’ de TV3. Ho ha notat?
Sí. Les visites al nostre celler sempre són constants, però durant l’emissió del programa el WhatsApp no parava. I després he rebut moltes felicitacions per xarxes i altres canals. Ens ha visitat gent de tot Catalunya i els tastos de vins han estat per compartir experiències amb lleidatans i gironins. Tot ha estat emotiu i fantàstic. També van venir al celler els protagonistes del programa del Montmell, i va ser realment acollidor.
Què li va agradar més de l’estada de Quim Masferrer al Montmell?
La seva empatia amb el lloc i la natura, i que a les persones les tracta tal com es veu a la tele. El Montmell era el primer municipi que el foraster visitava del Baix Penedès, i teníem molt a dir i ensenyar. La visita va durar dos dies i el Quim va fer el possible per xerrar amb el màxim de gent. Això és el sorprenent: que el Quim va més enllà d’un programa de la tele, arriba al cor. Al final de la gravació em va regalar una alpaca de peluix, i això vol dir que es van molestar a buscar-me un record del pas del foraster per casa meva.
Per quin motiu cria alpaques? Des de quan ho fa?
Per pura passió. Hi ha dos tipus d’alpaques: les suris i les huacayes. La fibra de la huacaya no és tan preuada, malgrat que també és suau, però la de les suris és com la seda. Excepte la vicunya, no hi ha res millor al món, per això estan tan explotades i només queda un 14% de població mundial. Protegir i criar un animal en perill va ser un repte, així com veure si s’adaptaven al medi, el clima… Les alpaques són originaries del Perú, i algunes de les meves tenen sang australiana. Al 2016 vaig portar cap aquí sis exemplars del nord d’Alemanya, i malgrat que n’he perdut quatre per prematures, ara en tenim un ramat de dinou.
Aquí no són habituals. Com les ha anat aconseguint?
Les primeres sis les vaig portar d’Alemanya i han criat aquí. Al 2019 en vam portar cinc més perquè ja tenia molta família, i no vull creuar entre família… Llavors van arribar com un somni quatre alpaques negres i la Fanny, que té un to entre negre, gris i marró… Espectacular! Efectivament, les alpaques no són d’aquí i no es poden tenir a qualsevol lloc, perquè odien la calor i els canvis bruscs de temperatura, però si troben un hàbitat estable i fresc és ideal.
Definir les alpaques és difícil, perquè cadascuna té un caràcter diferent, però es podria dir que són territorials i protectores”
Lucia Pombo
Què li aporten aquests animals? Com els definiria?
Passo tot el temps que puc amb elles; veure-les és part del meu dia a dia. Em donen calma i algun somriure en veure-les actuar. Les alpaques petites són realment bebès a l’hora de jugar, ja que es barallen, fan curses… Definir-les és difícil, perquè cadascuna té un caràcter diferent, però es podria dir que són territorials i protectores.
Per què té aquest ramat?
Al principi les tenia per mi, i ara també [riu], però qui ve al celler vol veure-les. I hem entès que no és un animal comú ni fàcil de veure, i és per això que visitar-les i conèixer-les forma part de la visita a la finca, també amb nens. Tot i això, la gent mai no pot entrar als camps sense mi perquè les alpaques són molt especials i esquerpes amb qui no coneixen. Si algú ve només per veure-les ho fa des de la tanca de fora. Si hi hagués gent a dins a qualsevol hora no seria bo per a elles, ja que un dels seus punts febles és l’estrès, i la meva responsabilitat és protegir-les.
Com és que se sap el nom i data de naixement de cada alpaca?
Les cartilles veterinàries ajuden a recordar aquestes dates, i les revisions i vacunacions són periòdiques. A més, aquí he tingut 12 naixements i 3 prematurs que m’han trencat el cor. Com vols que no recordi els seus noms i dates? El seu pas per la nostra vida ha estat un regal, com el Pulguita, la Guidaí o l’Itaj… Fins i tot la Guidaí ha donat el seu nom a un dels nostres vins.
Tenir alpaques és com tenir una altra mena de mascota? O és com tenir un ramat d’ovelles?
No, ni molt menys. Una alpaca és l’animal més delicat del món. Tenir-ne és una responsabilitat. Si que tinc un llaç amb elles com a mascotes, en el sentit que les ovelles no demostren tant de sentiment cap a l’ésser humà però elles sí. En una balança, les coses bones superen les dolentes i això compensa.
Una alpaca és l’animal més delicat del món; tenir-ne és una responsabilitat”
Lucia Pombo
Necessiten alguna cura especial en l’alimentació o la climatització?
Les alpaques tenen tendència a les malalties als ulls. Són molt grans i parpellegen poc. Qualsevol herba a l’ull suposa dues setmanes de medicació, i no els agrada. Has de saber tractarles i, sobretot, com agafar-les, perquè tenen molta força i el coll molt llarg, i els pots fer mal si no vas amb cura. Les vacunacions són periòdiques per la prevenció de malalties, les dents s’han de tallar perquè creixen constanment i els fan mal, les esquiles de fibra i fas desparasitacions externes anuals… A més, tenen carència constant d’algunes vitamines, sobretot de la E, i de minerals com el seleni. Ara que no plou la carència és més gran, i els poso les vitamines punxades cada sis setmanes, a banda d’un cop a la setmana extra de seleni al menjar. Aquest comprem fenc i alfals, principalment, i quan hi ha verd de pastura és el que més els agrada. Com a exemple de la malaltia als ulls tenim el cas de l’Ibar, operat dels dos ulls a l’hospital veterinari de la UAB de Barcelona perquè perdia la vista, i ara hi veu perfectament.
Nota diferents caràcters entre les alpaques?
Cadascuna és un món i té el seu caràcter. Sé quan s’han barallat per com posen els llavis. Les femelles solen ser més territorials que els mascles, els quals passen de tot, i només hi ha baralles de ‘masclets’ quan entren en edat adulta. El Cid és impetuós, el Duke (mascle alfa) posa ordre, el Copito només pensa en les femelles i el Kelah es torna boja per les pomes. L’Alba creu que de petita la vaig abandonar i ja no m’estima. M’escup. És una història per a una altra ocasió.
Una última pregunta curiosa també relacionada amb el programa de Masferrer: Com és que té una col·lecció de tractors? Li suposa gaire feina, el seu manteniment?
El meu soci al celler i jo som amants dels tractors. Vam trobar aquesta col·lecció Porsche i els hem restaurat. El Quim s’ho va passar pipa [riu]. Tots funcionen i els lluïm per la verema entre vinyes. No deixen de ser delicats i el manteniment és constant. Ens agrada fer-los servir i, al cap i a la fi, són com un bon vi: per gaudir la vida.
