“El gran problema a l’hora de construir un orgue és l’espai on s’haurà d’ubicar”

12/02/2022 - 15:26h

Entrevistem Isidre Vallès, vilafranquí organista i constructor afeccionat d’orgues

Isidre Vallès va néixer a Vilafranca l’any 1957 i va estudiar Biologia a la Universitat Central i Teologia al Seminari conciliar de Barcelona. Ha dedicat la vida a l’ensenyament: des de fa 35 anys és professor a l’institut Eugeni d’Ors. Des de fa més d’un quart de segle fa d’organista a l’església de Santa Fe del Penedès i a Santa Maria de Vilafranca. Actualment assisteix a classe d’orgue amb Jonatan Carbó. Com a constructor d’orgues afeccionat n’ha construït quatre: un de particular, el de l’església de Santa Fe, un de caixa que s’utilitza per als goigs i, conjuntament amb Pere Güell, l’orgue del monestir del Carme.

Com es construeix un orgue?
Amb molta paciència i molta tenacitat. Cal tenir dues coses ben presents. Primer, saber el què vols i tenir clar el teu projecte i, després, no voler-lo fer tot de cop, sinó per parts. A mi em va molt bé dividir les tasques per alliberar la meva ment. Vull dir que durant una temporada puc estar fent tubs, però en acabat em puc dedicar a fer les tecles, i així per parts.

Quina és la dificultat més gran a l’hora de construir-lo?
Per a mi sempre és el mateix. La gent vol que l’orgue no ocupi espai i que tingui les mateixes prestacions que l’orgue de Santa Maria. Penso que el principal problema és l’espai. És clar que un orgue de cent tubs no farà el mateix que un que en tingui mil, però l’espai et condiciona. El gran problema que hi ha a l’hora de construir un orgue és l’espai on s’haurà d’ubicar. Perquè els diners es van trobant, però l’espai és el que hi ha. A Santa Fe, els diners van anar sortint, fins i tot més dels que necessitàvem, però l’espai era limitat i vam haver de fer filigranes.

Entenc, doncs, que a l’hora de construir un orgue cal tenir ben present on s’ubicarà.
És fonamental per l’espai que tens i per l’espai que has d’omplir. A Santa Fe tenim un orgue que està bé. Més gran no l’hauríem necessitat, i més petit potser ens hauria fet figa. L’organista ha de fer-se present, i per molt xivarri que hi hagi l’orgue s’ha de sentir i s’ha d’imposar. Com més gran és l’espai, més gran ha de ser l’orgue, i depèn d’on el posis haurà de ser més o menys gran. Si el poses al darrere ha de ser més gran que si el poses al mig.

Els tubs de l’orgue són la part més delicada i essencial a la vegada?
En un orgue tot és essencial. Els tubs fan la música, però si tu, des dels dits, no pots transmetre als tubs el que li vols fer fer, no és un bon orgue. I si a l’orgue li poses massa tubs i massa registres que sonin alhora, l’aire fa figa i s’acaba. En un orgue és tan important la mecànica, com l’aire, com els tubs.

Quant temps es pot trigar a construir un orgue?
Com a aficionat, puc trigar entre cinc i sis anys. Els que faig jo són petits. Els més grans són el de Santa Fe i el del monestir del Carme, que són similars i tenen 450 tubs. Són petits perquè, entre altres coses, has de tenir un taller, i jo em veig limitat per l’espai que tinc a casa. Els orgues que he fet són al Penedès i han estat directament relacionats amb la meva vida.

A vostè li va venir abans el desig de construir-lo o el de tocar-lo?
Vinc d’una família de missa de tota la vida, i quan jo era ben petit anàvem a Puigdàlber o a Santa Fe, però el dia que no podíem anàvem a Santa Maria. Quan escoltava l’orgue sempre pensava: “M’agradaria tocar-lo”, i a partir d’aquí, als divuit anys, vaig començar a fer suplències del Lluís Mas. De petit vaig estudiar piano i vaig tenir la sort de poder veure com tocava l’orgue a missa. M’asseia al seu costat i, mentre anava tocant, ell m’anava explicant. Així va ser com em vaig llançar a tocar.

Qui va ser el seu mestre constructor?
Josep Maria Arrizabalaga, una gran persona. Tot el poc que sé ho he après d’ell.
Montserrat Torrent és la gran mestra dels organistes?
Indiscutiblement. Va ser una pionera, per ser organista i per ser dona. Va posar l’orgue a un nivell de concert, va posar la música espanyola d’orgue que ni se’n parlava pel món i va sembrar molt. Va ser una de les grans organistes femenines, i això que semblava que era una cosa d’homes i tradicionalment eren capellans, els que tocaven. Recordem mossèn Maideu a Vilafranca.

Què és, per a vostè, un orgue?
Un instrument que transmet el que l’artista porta al seu interior. Com en tot instrument, l’artista pot expressar a través de la música els seus sentiments. En un orgue pots tocar des d’un vals fins a un concert a l’aire lliure.

L’ofici de constructor d’orgues està en perill d’extinció?
No. Jo sóc un aficionat i faig uns orgues domèstics que funcionen. Veig que s’estan fent orgues i també se’n restauren molts. Ara bé, en aquest món penso que actualment hi ha una gran promoció d’organistes, i això és un benefici global. A Catalunya tenim noms de tallers com Grenzing, o el taller d’Albert Blancafort, i gran orgues com el de Montserrat o el de Poblet. A Valls també n’estan fent un de preciós.

També et pot interessar

Comentaris