Les vacances escolars

Maite Colomer

Com cada inici de curs després de vacances, ja siguin les d’estiu o les de Nadal, hem presenciat bastants dies de debats i taules rodones on el més sorprenent ha estat veure com participants de les més diverses tendències es posaven d’acord a mostrar la seva disconformitat en la durada de les vacances dels alumnes adduint, tots, que eren massa llargues.

Això sí, tots parlant des de l’experiència personal, sense haver dut a terme cap petita tasca d’investigació sobre la seva durada en altres països.

Si volem comparar les vacances escolars de Catalunya amb les de la resta de països europeus, ens adonarem que el còmput global de vacances és el mateix en tots els països, tot i que la distribució no és la mateixa; alguns d’ells les programen més curtes a l’estiu, però després fan una o dues setmanes al mes d’octubre i alguna a la primavera.

La distribució de les vacances està molt marcada pel clima. Els països més càlids acumulen més vacances a l’estiu, donat que les aules no estan preparades per combatre l’alta temperatura que s’hi acumula i, els països més freds en fan més a l’octubre o a la primavera.

Tècnics i pedagogs s’han posat d’acord a marcar aquestes vacances, i els hauríem de fer un vot de confiança.

Realment pensem que tenen massa vacances? O potser el problema rau a poder compaginar les seves amb les nostres? O potser trobem a faltar recursos o ajudes per part de l’administració?

Ens reivindiquem com a principal factor en l’educació de les nostres filles i fills, i ens caldria veure les seves vacances com una oportunitat per poder gaudir d’ells, aprendre els uns dels altres i aprofitar qualsevol ocasió per establir ponts de comunicació.