“Els joves només s’engrescaran a entrar al sector si poden fer vi i es guanyen bé la vida”

10/01/2022 - 20:19h

Entrevistem la directora general de l’INCAVI, Alba Balcells, a qui li hem preguntat sobre el preu del raïm o l’estat actual del sector del vi

Des que es va crear, fa més de quatre dècades, l’Institut Català de la Vinya i el VI (INCAVI) mai havia estat liderat per una dona. Alba Balcells (Linyola, 1986) ha estat la primera a posar-se al capdavant d’una institució que està decidida a transformar. Des que va accedir al càrrec de directora el mes de juny passat, Balcells ha recorregut en solitari bona part del territori vinícola català, per saber quines són les inquietuds d’un sector que ha canviat molt els últims anys, però segueix arrossegant algunes problemàtiques del passat.


Després d’alguns mesos complicats, en quina situació es troba el sector del vi català?
Les dades demostren que estem en un moment de recuperació, des de l’INCAVI analitzem la tendència com a positiva. Per una banda, tenim el balanç que l’Associació Vinícola Catalana (AVC) va fer fa uns dies, i que apuntava que la campanya de Nadal seria un 20% superior a la de l’any passat pel que fa a les vendes. I per l’altra, també disposem de xifres d’exportació, que ens diuen que ens hem situat a nivells del 2019, amb un augment del 23,55% de la comercialització. Això ens demostra que estem davant d’un sector molt professional i dinàmic, que se n’està sortint malgrat tots els entrebancs.

És un sector fort, a jutjar per com s’ha adaptat i ha resistit la pandèmia. De fet, no és la primera crisi que els elaboradors superen amb nota…
Sí, certament. El del vi és un sector fort, que sap veure on són les oportunitats, i s’hi dirigeix amb determinació. Els darrers mesos hem detectat tendències que han vingut per quedar-se, com són l’e-commerce o la venda directa, però sobretot, l’enoturisme. A hores d’ara, sabem que la meitat dels 625 cellers catalans ja obren les portes als visitants. Això ha ajudat a mantenir uns mínims de tresoreria als cellers en moments complicats.

El que no ajuda gens són els preus del raïm que segueixen sent molt baixos. Hi ha algun projecte sobre la taula per resoldre aquesta problemàtica?
Hi ha una cosa que hem de tenir molt clara en relació amb el preu del raïm, i és que són els mercats els que el regulen. En cap cas ho podem fer des de l’administració. Però així i tot, des de l’INCAVI estem duent a terme algunes iniciatives per mirar d’avançar en aquest tema. Hem establert un diàleg amb el sector, que considerem que no existia d’una manera prou ferma. En aquest marc s’ha creat, per exemple, la taula del Cava, per l’INCAVI i el DACC i que és presidida per la consellera Teresa Jordà, de la qual ja se n’han celebrat sis edicions, i que compten amb la presència de representants de tot el sector. Entenem que aquest és un bon espai per avançar en la cerca de solucions compartides, amb l’objectiu de resoldre una problemàtica que s’arrossega des de fa molts anys, i ha esdevingut estructural.

En la darrera sessió de la Taula del Cava van anunciar que es publicaran els costos de producció del raïm abans de la pròxima verema.
Sí, és una mesura innovadora, que ens ha d’ajudar a avançar en temes de transparència i equitat. I sobretot ens ha de permetre generar un clima favorable per aconseguir que cap viticultor percebi un preu pel raïm per sota del cost de producció. Això és importantíssim.

En cap cas, però, es posaran a la taula mesures de sanció.
S’està treballant des del departament d’acció climàtica, alimentació i agenda rural per donar més capacitat al CADECAT(Cadena Alimentària Catalana) fins on l’observança de la llei ens permeti, per mirar de garantir el compliment del que proposem.

Donar més valor als productes també és clau per aconseguir més retribució per la matèria primera?
Sí, estem plantejant estratègies transformadores de valorització del producte. Una de les mesures més importants que tenim sobre la taula és l’impuls de l’ús de l’MCR (Most concentrat rectificat) per a escumosos. Hem fet una aposta molt valuosa en aquesta eina. L’any passat es van mobilitzar 4 milions d’euros, i enguany hem tret una nova línia d’ajudes valorada en un milió d’euros. L’ús d’MCR ens pot ajudar a eliminar excedent de raïm -que genera la problemàtica del desequilibri-, i també ens permet atorgar singularitat a les nostres produccions. Per tant, considerem que és una mesura estratègica i, sobretot de futur, que creiem que pot interessar molt als elaboradors.

S’hi han sumat molts cellers?
De moment ja ho estan fent servir una trentena de cellers, però estem animant a fer que el sector s’hi apunti d’una manera més àmplia.

Recuperant el tema del preu del raïm, Unió de Pagesos es va queixar fa uns dies del baix preu del raïm ecològic. No és il·lògic que les DO caminin cap a aquest tipus d’agricultura, però no es reconegui la feina del pagès?
El que és completament il·lògic és que no es retribueixi prou la feina dels viticultors. Encaminar-nos cap a la producció de raïm ecològic té tot el sentit del món, tenint en compte que aquests productes són cada vegada més apreciats pels consumidors. Ara bé, crec que hem d’estar disposats a pagar una mica més per un producte que garanteix el treball amb responsabilitat vers la terra i el medi ambient. A Sud-àfrica tenim un referent important: ells destaquen les seves referències ecològiques amb un segell que premia la sostenibilitat ambiental. Per què no fer-ho aquí fent un pas més enllà? Premiant la sostenibilitat econòmica (la que retribueix com toca al viticultor), la social, l’ambiental… Podria ser un bon camí. A Catalunya el 47% de les vinyes ja es treballen de forma ecològica, per tant, és raonable que es valori la feina dels que ho fan.

Des de l’INCAVI també es vol fer valdre la figura del viticultor-elaborador.
Sí, aquesta és una figura que ja tenen reconeguda molts països europeus, amb una ampla tradició vitivinícola. De fet, a Catalunya era una eina molt reivindicada, sobretot pels joves, i la seva creació s’ha celebrat molt des del sector. La figura del viticultor-elaborador ja la contemplava la llei de la vitivinicultura que vam aprovar el febrer del 2020, i el que vol no és altra cosa que distingir aquells viticultors que elaborin vi del seu propi raïm, i que cuiden i controlen tot el procés, des de la vinya fins a l’ampolla. Amb aquesta figura, que constaria a l’etiqueta del vi, el consumidor podrà associar el valor afegit que hi ha en aquests vins, i també ajudarà a prestigiar el sector.

Hi ha DO que ja ho contemplen en la seva aplicació.
És cert. Hi ha denominacions capdavanteres que ja estan treballant per adaptar aquesta nova figura en els seus reglaments. És urgent que el país reconegui aquestes figures. El món del vi ha canviat molt en pocs anys, i nosaltres, des de l’administració, tenim el deure d’adaptar-nos-hi.

Aquests canvis de què parla també han fet que sorgeixin noves maneres d’elaborar. Molts dels que s’hi apunten decideixen fer-ho fora de les DO. Eines com la figura del viticultor-elaborador volen pal·liar aquestes fugues?
A mi m’agrada, sempre que puc, fer una defensa ferma del sistema de denominacions d’origen del país, perquè és el que garanteix al consumidor una major traçabilitat, i sobretot un origen. Actualment, a Catalunya es fan més bons vins que mai. Més del 90% del raïm cultivat es destina a produir vins amb DO, i un model que ens ha permès una evolució molt positiva en termes de qualitat, de promoció i innovació. Les DO són dinàmiques i entenem que s’adapten als temps. Prova d’això és la incorporació de noves varietats recuperades i ancestrals, les zonificacions o la caracterització del mateix territori i del tipus de producte.

Malgrat tot, hi ha gent que es nega a elaborar a l’empara d’una DO.
Soc conscient que hi ha gent que té altres idees i se’ls ha d’escoltar i acompanyar. Entenc que el món del vi ha canviat molt en els últims deu anys. Potser ho ha fet més que en els darrers trenta. Hi ha iniciatives com els vins despullats o els vins de mínima intervenció i ancestrals, i és imprescindible que mirem de regular-ho tot, perquè es pugui desenvolupar al nostre país amb la màxima normalitat i la màxima il·lusió, i per garantir una major traçabilitat i informació al consumidor

Per fer front als nous reptes del sector, algunes DO com Penedès o Cava han presentat els darrers mesos nous plans estratègics. Els valora en positiu?
Penso que aquest tipus d’eines són molt positives i imprescindibles per definir on volem ser d’aquí a uns anys. Crec que era un deute pendent del sector, perquè sense objectius i sense estratègia no podem esperar resultats. Dels plans com els de la DO Penedès o la DO Cava en destaquem l’esforç que s’ha fet per reivindicar un producte a través de la caracterització del territori, segmentant, descrivint i explicant. Només si ens coneixen ens estimaran.

L’INCAVI fa més de quaranta anys que es va crear. També necessita dibuixar un nou camí?
Nosaltres també estem immersos en la redacció d’un pla estratègic, justament pel mateix motiu. Volem definir com ha de ser el proper INCAVI. Hem de marcar prioritats i caminar en aquesta direcció. Hem de donar un suport estratègic al sector, i per fer-ho és vital que agafem múscul i ens enfoquem al futur.

Deia abans que el consumidor només estimarà els vins catalans si els coneix. És complicat estimar un sector que està tan disgregat?
Al consumidor li hem de posar les coses el més fàcil possible, perquè el que volem és que ens faci confiança i compri els nostres productes. S’ha avançat molt els darrers tretze anys, però a Catalunya encara es consumeixen només un 42% de vins elaborats al país. Hem de destinar molts esforços a capgirar aquesta xifra, i només ens hi pot ajudar el fet d’avançar en termes de cultura de vi.

Catalunya ha d’avançar en cultura del vi, i el sector del vi ha de retrocedir en la seva masculinització. Que hi hagi per primera vegada una directora general a l’INCAVI n’és un bon símptoma.
Al sector manca presència femenina, però sobretot li fa falta visibilitzar les dones. Hi ha dones preparadíssimes en el món del vi, però el que ens cal és que també siguin presents en els llocs de responsabilitat, en els llocs en què es prenen les decisions. Als cellers, a les organitzacions agràries, als sindicats a les denominacions d’origen. Només tenim una presidenta a les DO catalanes, la de la DO Montsant. I, per tant, cal que les dones facin el pas per accedir en aquests espais de comandament. Hi ha iniciatives que em meravellen com les Cava Women, les Dones del Món Rural i Marítim o les Mujeres del vino. Aquestes associacions demostren que el camí ja està iniciat. Ara només ens cal fer el salt als llocs on es prenen les decisions.

Al sector del vi no abunden les dones, i tampoc els joves.
Els joves només s’engrescaran a formar part del sector si poden fer vi i es guanyen bé la vida. I per això és vital tenir eines per acompanyar-los en aquesta incorporació. La figura del viticultor-elaborador ens hi ha d’ajudar, com també el viver de celleristes que es posarà en marxa a Vilafranca, un instrument clau per a tots els que inicien el seu projecte professional. També m’agradaria remarcar el paper de les escoles agràries, de la lloable tasca que estan fent arreu del país, i que és molt desconeguda. Tenim 14 escoltes agràries a tot Catalunya que ens garanteixen el relleu generacional, i la transferència de coneixement, amb un índex de matriculació altíssim, al voltant dels 7.000 alumnes cada any. Hi ha molt d’interès per aquest sector, fins i tot de joves que no venen de família pagesa i que decideixen fer el pas i incorporar-se al sector agrari. És una realitat que hem de conèixer.

El futur del vi són els joves, i també l’enoturisme?
L’enoturisme és clau per un territori com el Penedès, on genera un gran dinamisme i on obre noves línies de negoci per elaboradors i viticultors. És la gran porta d’entrada que li feia falta al vi català. En els darrers anys, l’enoturisme ha estat un revulsiu per al Penedès, i crec que aquest territori és un exemple per la resta de Catalunya.

Com creu que seran els pròxims mesos per als cellers. La pandèmia els donarà treva?
De moment, el que sabem és que fins ara s’ha treballat molt. Algunes caves ens expliquen que fins i tot s’han hagut d’habilitar torns extres per fer front a la demanda. Veurem com afecta a tot això la sisena onada de la pandèmia. És una situació molt volàtil i de difícil previsió, no només per al sector del vi, sinó també per a la resta de sectors econòmics.

També et pot interessar

Comentaris