“La fusió ens permet aconseguir més cartera de serveis per als nostres hospitals”
Entrevistem el gerent del Consorci Sanitari de l’Alt Penedès i del Garraf, Josep Lluís Ibáñez
Malgrat que la fusió entre el Consorci Sanitari de l’Alt Penedès i el del Garraf es va fer oficial l’1 d’abril del 2019, més de dos anys després aquesta aliança encara no es veu gens clara des del comitè d’empresa de l’Hospital de l’Alt Penedès, que ha fet públics múltiples comunicats en què critica durament el que considera “una absorció de l’Alt Penedès per part del Garraf”. Per respondre a algunes afirmacions i, sobretot, per explicar els avantatges d’aquesta fusió, hem parlat amb el gerent del Consorci, Josep Lluís Ibáñez.
Com està l’hospital en aquesta sisena onada?
Força bé, però gairebé tothom es pensava que pràcticament ja s’havia acabat, i no és així. I, de fet, la corba és ascendent. Ara bé, com que gran part de població està vacunada, la majoria de casos són lleus. I hi ha gent que no hauria d’estar ingressada per Covid-19 però que s’ha infectat pel brot que hem tingut a l’Hospital de Sant Antoni de Vilanova i, com que ja eren a hospital per altres motius, doncs hi continuen. Ara bé, sort en tenim de les vacunes perquè, amb el grau de contagis que hi ha, sense elles ara la mortalitat seria tremenda.
S’han hagut de desprogramar quiròfans?
Sí, però de patologies no urgents. Hem escollit les àrees perquè n’hi ha de més tensades que altres, però sí que n’hem hagut de desprogramar.
Tenen el comitè d’empresa de l’Hospital de Vilafranca en peu de guerra contra la fusió amb el Garraf.
Sí, en som conscients. El primer que he de dir és que la fusió es va fer efectiva l’1 d’abril del 2019, i 10 mesos després va arribar la pandèmia. Per tant, el temps efectiu per treballar en diferents temes de la fusió ha estat de 10 mesos i les petites finestres entre onada i onada perquè, evidentment, durant la pandèmia el que hem fet és gestionar-la. Per veure els resultats positius dels canvis primer els has de fer i, sovint, veure també primerament els inconvenients d’aquests canvis, però ens ha agafat una pandèmia al mig i sembla que de moment només s’hagi vist la part negativa de la fusió.
Diuen que no és una fusió, sinó una absorció de l’Alt Penedès per part del Garraf…
La fusió no s’ha fet per envair cap territori. El problema és que estem enmig de Barcelona i Tarragona, que són pols d’atracció de personal i recursos i, per tant, si volem competir-hi hem de teixir una aliança i convertir-nos en un centre més gran.
El comitè critica que s’han produït canvis estructurals “imposats” i que s’ha passat d’un model transversal a un de jeràrquic. És així?
En el meu parer, no. En tota fusió és necessari ajuntar i, per tant, establir noves estructures i nous protocols, com ara crear una comissió única de compres, entre altres. Tot això implica canvis que farem amb més o menys encerts, però que cal fer perquè estem unint dues estructures, i això ens ha beneficiat molt ja durant la pandèmia.
Què vol dir?
Doncs que gràcies a donar una resposta conjunta entre centres no hem hagut de derivar cap pacient amb Covid-19 a altres hospitals, sinó que s’han quedat als Camils, que és on hi ha les UCIs. La fusió ha fet que puguem actuar com un hospital sol i que poguéssim distribuir quin centre es quedava els parts, quin altre els quiròfans i qui es feia càrrec dels pacients amb Covid-19. CatSalut ens ha reconegut aquesta bona gestió que va permetre, repeteixo, no derivar la gent a fora, cosa que sí que han hagut de fer en altres territoris. Ara bé, per actuar com un sol hospital hem de canviar estructures i pot ser que cometem algun error, però no puc admetre que s’insinuï que darrere les decisions hi ha mala intenció. Crec que algunes paraules del comitè són del tot inadequades.
Com ara quines?
No l’hi repetiré, però res del que hem fet ni estem fent porta una mala intenció al darrere, sinó al contrari. No puc admetre que posin en dubte l’honestedat de l’equip directiu. En un procés de fusió, i més si és d’estructures hospitalàries, sempre hi ha canvis, i alguns són complicats perquè la nostra proposta és fer un hospital transversal.
Actuar com si fos un de sol, vol dir?
Exacte. El que volem és tenir prou massa crítica de gent per poder tenir una cartera de serveis molt important, i que sigui gairebé igual en els dos centres. I com s’aconsegueix la massa crítica de població? Doncs sumant els habitants de l’Alt Penedès i del Garraf i, per tant, fusionant sanitàriament els dos territoris. I és que per tenir més cartera de serveis i poder ser un hospital amb pla docent, el que compta és el nombre de llits i professionals que tens i, per tant, el que cal fer és sumar-ho.
Però als pacients no els agrada, haver-se de desplaçar…
És clar que no, és normal. Precisament el que volem és que els dos hospitals tinguin pràcticament la mateixa cartera de serveis perquè la gent no hagi de desplaçar-se. Així, per exemple, posarem en marxa a l’Hospital de Vilafranca el servei de diàlisi, i això significarà que molta gent ja no s’haurà de moure per sotmetre’s a aquest tractament. També a l’abril posarem en marxa la segona ressonància, i ho farem a l’Hospital de Vilafranca.
Tot sembla lògic, però, aleshores, quins canvis estructurals critiquen? Parlen de la destitució del director mèdic de Vilafranca, per exemple…
Això és mentida. No s’ha destituït, sinó que s’ha fet una direcció assistencial única, igual que amb la direcció de recursos humans, en què la persona escollida és de l’Alt Penedès. El director mèdic que hi havia abans a l’Hospital de Vilafranca continua aquí però porta el projecte d’aliances estratègiques, docència i recerca perquè volem ser un hospital universitari i, per tant, té un càrrec molt important per a nosaltres.
Així, dedueixo que la persona que ocupa ara la direcció assistencial és del Garraf i no de l’Alt Penedès, oi? El problema és territorial?
A la direcció hi ha gent dels dos territoris, tant de l’Alt Penedès com del Garraf, així que no entenc on veuen tants inconvenients, la veritat.
A l’Hospital de Vilafranca parlen també de fuga de professionals perquè se’ls paga poc i les condicions són precàries.
Doncs els professionals del Garraf volen les condicions que tenen a l’Alt Penedès, ja l’hi dic ara. El que s’ha fet és un pacte signat, també amb el sindicat, per tal d’homogeneïtzar el conveni laboral entre els dos territoris, i ara estem negociant les condicions organitzatives, com ara els horaris.
Però els professionals marxen per les males condicions?
El problema ve ja de les retallades del 2010, que no vam recuperar la plantilla fins al 2019. Així que no tot és culpa de la fusió ni molt menys! Sempre han entrat i sortit professionals, i no és pas una cosa nova. Tenim més plantilla d’infermeria que fa dos anys, però no li diré una notícia extraordinària si li comento que els hospitals tenim un problema per atreure gent, i com més petits siguem, pitjor. Si falten infermeres, per exemple? Doncs ara que estan administrant vacunes contra la Covid-19 sí que en falten, i més que en faltaran les properes setmanes.
Però el sou i les condicions qui els marca?
Som un consorci públic i, per tant, el sou dels professionals no el decideixo pas jo. I la taxa de reposició (és a dir, quan podem contractar i quanta gent) també ve marcada pels pressupostos del Govern. Jo no puc fer una convocatòria pública de professionals quan vull. Tant de bo! El 2019 vam fer una convocatòria de 150 places i anem fent convocatòries i passant professionals a contractes indefinits, i esperem arribar en dos anys al 90% d’aquests contractes. Però, repeteixo, tot això no ho marco jo.
El comitè d’empresa també es queixa que s’ha perdut la proximitat entre pacient i professionals perquè els metges van i venen…
Els hospitals amb la pandèmia s’han blindat. Hem anat obrint, però molta gent no respecta les normes i, per tant, hem de tornar a tancar, i això ho fem per protegir. Entenc el que es comenta de la poca proximitat entre metge i pacient amb les visites telefòniques, per exemple, però és que hi ha mesos que hem hagut de blindar totalment el centre. Això no és pas per la fusió.
Com ha afectat la Covid-19 a l’activitat assistencial?
Doncs ha afectat, no l’hi puc negar, evidentment. Però l’equip directiu tenim l’obligació de donar assistència independentment de la Covid. Així, li diré que enguany arribarem a fer un 92% de l’activitat que vam fer el 2019, perquè no sabem quan passarà, tot això.
Unes xifres força elevades… no és forçar la màquina, amb el personal esgotat?
Segurament, però és la nostra obligació. Perquè les altres patologies no han desaparegut.
El més còmode seria tancar-ho tot i atendre només casos de Covid-19, però no pot ser.
Tots aquests avantatges de la fusió se’ls han explicat, als professionals?
Doncs almenys ho hem intentat. Ara bé, en els últims gairebé dos anys no hem pogut fer ni una assemblea de les que fèiem abans, multitudinàries i, per tant, ara arribar a la gent és més complicat. Jo ara havia començat de nou les reunions. En portava 5 o 6, i les hem hagut de tornar a suspendre.
Li comentava abans que el personal sanitari està esgotat. Això també es nota al centre?
Sí. I la tensió assistencial torna a anar en augment. La gent ha fet vacances, però els que treballaven han hagut de doblar torns. El personal sanitari està cansat, sí, però no més que, per exemple, el personal de restauració, que han estat mesos tancats i sense tenir cap mena d’ingrés, per exemple. Vull dir que tothom està molt cansat i els herois no són més uns que uns altres.
M’imagino que l’ideal seria tenir més recursos…
L’ideal seria que els fons Covid que ens han donat per al 2020 i 2021 es quedessin cada any a Salut per recuperar llistes d’espera, entre altres coses. Això és el que tots desitgem.
Em deia abans que l’any que ve tindran bones notícies. Me’n pot avançar algunes?
Estem fent el projecte per tirar endavant les obres per fer una nova part de diàlisi a Vilafranca, cosa que vol dir no només guanyar en serveis, sinó en espais i capacitat. I també està previst muntar una ressonància magnètica cap a l’abril. Tot això es fa, repeteixo, per incrementar la cartera de serveis. I es pot fer perquè la massa crítica és més gran, i no només d’un sol hospital.
