“La dificultat de tocar l’orgue és que no n’hi ha cap d’igual. És la gràcia d’aquest instrument”

23/12/2021 - 12:00h

Nascut a Vilafranca del Penedès el 1995, als set anys inicia els estudis de piano i llenguatge musical amb Montserrat Ríos. Dos anys més tard comença a estudiar orgue amb Jonatan Carbó, tasca que compagina amb la seva participació en formacions corals i de música de cambra. Ha assistit en diferents ocasions als cursos de formació d’organistes d’església impartits al monestir de Montserrat amb professors com P. Jordi-Agustí Piqué, Ana Aguado i Juan de la Rubia. Des del 2004 és organista titular de les Parròquies de Vilafranca. També ha coŀlaborat activament en treballs de restauració i construcció d’orgues i és cofundador de l’Associació d’Amics dels Orgues de Vilafranca. Graduat en Enginyeria Informàtica per la UB, actualment cursa estudis superiors d’orgue a l’ESMUC sota el mestratge d’Óscar Candendo. Aquest diumenge actua a la basílica de Santa Maria de Vilafranca en el concert de Sant Esteve.

Per què va escollir l’orgue?
Aquesta és la típica pregunta que mai sé respondre. Amb nou anys, un dia vaig pujar a l’orgue, i els meus pares deurien veure que em va agradar. En aquella època estava fent piano i, a través del Jonatan Carbó, vaig començar les primeres classes a l’Escola Municipal de Música de Vilafranca i després a la d’Igualada.

Fa pocs dies va tornar a guanyar el concurs d’orgue de Burgos. Està content?
Molt. La pandèmia va endur-se els concerts; per tenir un altre objectiu a part dels estudis, vaig proposar-me preparar el concurs amb molt més temps que la primera vegada i el resultat ha sigut més que satisfactori.

L’orgue és un dels instruments més complicats de tocar?
Penso que no. Cada instrument té la seva dificultat. El que trobo més complicat
de l’orgue és aconseguir l’equilibri físic sense fer esforç; cada orgue és diferent en tots els seus aspectes, i trobo que aquesta n’és la gràcia. Quan et proposen fer un concert, cal investigar de quin estil és l’instrument, buscar el repertori adequat i anar-hi uns dies abans a fer-te’l teu. Aquesta faceta de l’instrument m’apassiona.

PUBLICITAT

Cal una bona coordinació entre mans i peus?
Com en la majoria d’instruments, cal aconseguir la independència entre les mans; en l’orgue, s’hi ha d’afegir la independència entre les mans i els peus. Al començament, moltes vegades els peus acaben fent el que fa la mà esquerra i al revés. Amb bon estudi i perseverança, s’aconsegueix aquesta coordinació.

Té algun mestre de referència?
Els dos que he tingut. Jonatan Carbó, per haver tingut la paciència d’aguantar-me fins la meva entrada a l’ESMUC, i Óscar Candendo. També tinc molt d’afecte al Juan de la Rubia, que m’ha fet algunes
classes durant els cursos d’orgue de Montserrat.

Quines peces interpretarà diumenge a Santa Maria?
Començaré amb el primer moviment del segon concert de Bach-Vivaldi, una proposta una mica arriscada per la diferència estilística i temporal entre Bach i l’orgue de Santa Maria. Seguiré amb obres de Brahms, Béobide, Schumann i Civil. Acabaré amb una obra de Lefébure-Wély. El concert serà breu perquè tothom tindrà els canelons a taula.

Quin és el millor orgue que ha tocat?
No me’n puc quedar amb cap; tots tenen els seus aspectes bonics. N’hi ha de més grans, de més petits, de més antics, més moderns, etc. Li puc dir algun dels orgues emblemàtics que m’han agradat, com l’orgue Pérez Molero del Museu de la Música de Barcelona o l’orgue de Montserrat. Però al de Santa Maria de Vilafranca li tinc un especial afecte.

El de Santa Maria el podem qualificar de gran orgue?
Pel lloc, trobo que és petit, però tenint en compte que va ser construït l’any 1942, en plena post-guerra i escassetat de materials, es pot considerar un gran orgue. Tot i la restauració de 2006, l’orgue comença a tenir alguns problemes tècnics degut al pas dels anys. Per això, des de l’Associació d’Amics dels Orgues de Vilafranca estem treballant per mantenir el patrimoni organístic del poble i que aquests instruments no quedin en l’oblit.

Una bona sonoritat d’un orgue depèn del mateix instrument o de l’acústica de l’església?
Depèn de l’instrument i la seva qualitat sonora, que anomenem harmonització.
Però també depèn del lloc on es trobi i, per tant, de la seva acústica. Hi ha acústiques molt reverberants, com la de l’església de Capellades, però també molt seques, com la del Palau de la Música, aspectes que cal tenir en compte.

No fa gaire es va crear l’associació Amics de l’Orgue, de la qual vostè n’és el secretari.
Fins fa poc, a Vilafranca es feien dos concerts d’orgue a l’any: el tradicional de Sant Esteve i el que l’Associació Catalana de l’Orgue organitzava formant part del cicle “Els Orgues de Catalunya”. Des de que Joventuts Musicals deixà d’organitzar el concert de Sant Esteve, la nostra Associació n’ha pres el relleu; hem creat un cicle i organitzem diferents activitats per fomentar la música d’aquest instrument.

És cert que l’ofici d’organista està més ben valorat fora del nostre país que a casa?
L’organista de concert crec que està igualment valorat tant aquí com a l’estranger, però l’ofici d’organista d’església té més deficiències al nostre país. A Alemanya, ser organista d’església és tenir una feina com qualsevol altra, que requereix una titulació concreta que les escoles superiors de música ofereixen.

També et pot interessar

Comentaris