“Volem que els homes amb conductes violentes se’n facin responsables i rectifiquin”

Blanca Puebla, psicòloga forense responsable del nou servei del Consell Comarcal del Baix Penedès per a homes amb conductes violentes.
20/12/2021 - 11:56h

El Consell Comarcal del Baix Penedès (CCBP) va posar en marxa divendres 10 de desembre un nou servei d’atenció a homes, pioner a la vegueria Penedès i dels pocs arreu de Catalunya, per atendre psicològicament homes que tenen conductes violentes, és a dir, que són autors d’assetjament o agressions sexuals, violència física i psíquica, etcètera.

La responsable del servei és la psicòloga forense Blanca Puebla, vilanovina i treballadora de la Ciutat de la Justícia. Atendrà consultes els divendres, de 16 a 19h, al Casal Cívic de la Generalitat al Vendrell. S’hi pot concertar visita al 977 15 71 77 i a sah@baixpenedes.cat.


Per què es crea aquest nou servei?
El CCBP va proposar la necessitat que hi ha d’aquest servei per als homes, es van posar en contacte amb mi, que vinc de la Fundació AGI (Assistència i Gestió Integral), i del que es tracta és de donar una atenció psicològica gratuïta bàsicament a tots aquells homes que poden tenir algun tipus de conducta violenta.

Com ara quina?
Tal com preveu la llei del dret de la dona a l’erradicació de la violència, parlem de tot tipus de violència –sexual, física, psicològica…– i en diferents àmbits –laboral, familiar, comunitari i, fins i tot, l’assetjament escolar–. Al final és tractar el context en què es dona la violència.

Pot rebre assetjadors de bullying escolar?
No. Si bé parlem d’adults, es podria estirar fins als 16 anys. No és l’objectiu principal, però sí és cert és que, a més de donar una atenció psicològica, també es tracta de fer sensibilització i prevenció de casos de violència i, per tant, hi ha una proposta de poder anar-ne a parlar als instituts.

Hi ha un patró o maltractador prototípic?
No. Estem parlant de persones, i cada home violent té les seves vivències i una possible patologia. Hi ha uns factors biològics condicionants, és evident, però com gestionar-los és el quid de la qüestió. És evident que hi ha uns factors biològics condicionants en la violència, però el quid de la qüestió és com gestionar-los”

Influeixen les diferències culturals en la violència de certs homes cap a les dones?
Jo no parlaria de cultures, perquè és estigmatitzar-les i crear un perjudici, però també cal dir que el micromasclisme es troba tant en els homes espanyols com en els estrangers, i també en les dones. Jo mateixa, assumeixo en el dia a dia certes coses que no hauria d’assumir. A més, tampoc no es pot parlar de si la violència masclista es troba més en un nivell social o altre, perquè es dona en totes les classes.

Els homes maltractadors ho són amb totes les seves parelles? O poden fer excepcions?
No són selectius, però sí que és cert que hi ha factors que predisposen més o menys. Qui és maltractador ho és independentment de la víctima.

No vull victimitzar més les dones, però segons quin tipus de dona és, pot ser més o menys maltractada?
La violència té un cicle que va in crescendo, i pot ser que n’hi hagi alguna que l’aturi, i d’altres dones que arriben al final. I, a més, hi ha moltes formes d’assumir el control ja no només per la víctima sinó per part dels homes. Al principi el procés és molt lent, però al final esclata i el cicle és cada vegada més curt. Cada persona és diferent, però en cap moment s’ha de revictimitzar la víctima.

Sembla que hi hagi més casos d’agressions sexuals que anys enrere…
El factor és que les víctimes denuncien més, s’està interioritzant més el problema i això també crea l’anomenat ‘efecte crida’. També per als homes.

Si que sorprèn que hi hagi més ‘manades’ d’agressors que no pas menys, arran del cas dels Sanfermines…
Sí, ha provocat més violacions. Això cal treballar-ho ajudant els homes a gestionar les situacions amb serveis com aquest del Vendrell.

Tothom té a prop casos de violència de gènere potser sense saber-ho?
Sí, més del que ens podem pensar. Els casos que realment es denuncien són la punta de l’iceberg i, per tant, la incidència real de casos és molt més gran. A més, el micromasclisme està en el nostre dia a dia i, com li deia, les mateixes dones ho tolerem.

Creu que el sistema de correcció d’aquests casos no funciona prou?
Sí. Empresonar homes maltractadors no soluciona res i, a més, amb el cost econòmic que això suposa es podrien contractar moltes persones professionals i preparades que podrien fer molt més per solucionar-ho.

Es poden mesurar les conductes violentes per graus d’intensitat?
No, només el risc de reincidència. Es valora i depenent d’aquest risc, ens coordinem tots els serveis. Es valora al principi i al final i està calculat que, amb mesures penals alternatives a partir d’una sentència judicial per maltractament, per exemple, els resultats són bons.

També et pot interessar

Comentaris