“Mai ens hauríem imaginat jugar en un mateix club i que fos de Catalunya”
Entrevistem els germans Villares Grela, dos gallecs a les files del Patí Vilafranca
Els germans Villares Grela formen part de l’actual plantilla del CP Vilafranca, que enguany competirà al grup sud de l’OK Plata. Són dos gallecs en un club català, un fet inèdit a l’actualitat. El Tomàs, amb 19 anys, és el més petit de la saga Villares. Enguany s’ha incorporat a Vilafranca procedent del Compañía de Maria. Compaginarà l’hoquei amb els estudis de tercer de Fisioteràpia que cursarà a Sant Cugat. I el Gabriel, amb 24 anys, és el mitjà, i enguany complirà la quarta temporada a Vilafranca. Ha acabat Farmàcia i compaginarà l’esport amb la feina a la farmàcia Sant Julià. Tenen un tercer germà, el gran, que juga a Alcobendas. Tots dos estan convençuts que coŀlectivament l’equip ha guanyat molt i ja tenen ganes que la bola comenci a rodar. Malgrat tot, hauran d’esperar fins al 16 d’octubre.
Amb ganes de començar la temporada, suposu?
Gabriel Villares i Tomás Villares: Moltes. Estem entrenant molt bé, i les ganes són enormes. Se’ns està fent llarga aquesta pretemporada! Estem preparats per fer un bon any.
És la primera vegada que jugaran junts en un mateix equip i en una competició oficial?
G.V.: Sí. Mai hem jugat junts en un mateix equip. Només podíem coincidir quan jo era sènior, però va ser quan vaig marxar a jugar a Maçanet.
T.V.: Potser hem jugat un parell d’amistosos però en un cara a cara. Per a nosaltres, jugar junts també serà una novetat.
D’on surt la vena hoqueística dels Villares Grela?
G.V.: Nosaltres vam començar al col·legi on el pare del Pablo Cancela portava l’hoquei. Recordo que ens va agradar veure com jugaven a aquest esport, i així va ser com vaig començar amb el meu germà més gran.
T.V.: En el meu cas, com que era el més petit, anava a veure els entrenaments, i amb dos o tres anys ja em vaig posar els patins.
Com es porta el fet de viure tan lluny de la família?
G.V.: Ja fa uns anys que soc fora. El meu primer any a Maçanet ja vivia a Barcelona amb l’Ignacio Alabart, l’Antonio Miguélez i, més tard, amb els germans Roca. Al principi costa una mica, però t’hi acabes adaptant.
T.V.: És la primera vegada que surto de casa, i els meus primers anys d’universitat els he fet a la Corunya. Se’m fa estrany, però per a mi buscar un nou ambient i una nova vida era una necessitat.
Els entesos diuen que aquest any ha de ser el de l’ascens del Patí Vilafranca. Això comporta pressió per a l’equip?
G.V.: Potser sí que és posar-se pressió, però penso que per la infraestructura i la història del club, el Patí ha d’estar a l’OK Lliga. L’objectiu és pujar, i aquests dos últims anys hem estat molt a prop. Penso que ja ens tocaria.
T.V.: Jo, més que de pressió parlaria de ganes, ambició, iŀlusió. Al final, és un grup que fa anys que lluita, i ara ens hi hem afegit alguns per mirar d’aconseguir-ho.
Com veuen els rivals que els han tocat al grup sud de l’OK Plata?
G.V.: Personalment, crec que ens ha tocat un grup molt competitiu. Crec que les millors plantilles han anat a parar al nostre grup, i això farà que la temporada sigui molt exigent. A casa ens hem de fer forts i perdre el mínim de punts, i a fora ens trobarem pistes de tot tipus, però si volem estar a dalt hem de treure punts d’on sigui.
T.V.: Jo també volia que ens toqués el grup sud. Gairebé podríem dir que estem en una lliga catalana.
És millor pujar directament que no pas fer el play-off?
G.V.: Sí, perquè la temporada passada penso que vam fer un play-off boníssim i ens mereixíem pujar. Sempre és millor primers, però dir-ho és fàcil. Ara ens cal demostrar-ho a la pista.
Contents que no els hagi tocat el grup del nord, amb tres desplaçaments a la Corunya?
G.V.: A mi, després d’aquests dos últims anys que ens ha tocat viatjar a la Corunya, no m’hauria fet res. Mai ens hauríem imaginat jugar en un mateix club, i que aquest fos de Catalunya.
T.V.: Jo el que no volia era haver-me d’enfrontar als meus excompanys.
Els convenç aquest sistema de competició de la plata que es va implantar ara fa dos anys?
G.V. i T.V.: A mi m’agradava més abans. Com que soc de la Corunya, m’agrada veure que es dona l’oportunitat a clubs de fora de Catalunya, però potser es va fer d’una manera precipitada. Malgrat tot, mirant a Galícia és una bona oportunitat el fet que hi hagi més clubs, i això permet que surtin més jugadors. Abans, a la Plata només competien 14 o 16 equips, i ara poden competir-ne 24. Potser el nivell ha baixat, però s’ha donat oportunitat de competir a més clubs.
Quin jugador tenen com a referència, en l’hoquei patins?
G.V.: De petit anava molt al Palacio, i el meu jugador favorit sempre ha estat el Jordi Bargalló. A banda d’ell, també m’han agradat sempre els jugadors complets, com Matías Pascual, i últimament m’ha agradat molt el Nil Roca, sobretot com defensa. Per a mi, és dels millors del món defensant, i al final tenir una mica de la tècnica que té l’Ignacio Alabart no estaria gens malament.
T.V.: A mi, aquests últims anys m’ha agradat molt el Pau Bargalló, i també la intensitat amb què juga el Gonzalo Romero, de l’Sporting de Portugal.
