Viure la natura

13/09/2021 - 09:45h

Maria Torra

Què he viscut durant la meva estada a la natura, abans de tornar a la vida quotidiana? El canvi d’aires ha fet suportable la calor del dia sense humitat. El silenci a les nits, destorbat per la remor del riu que transcorre sota ponts romànics, muntanya avall sense aturar, m’ha deixat descansar. Les freqüents caminades, trepitjant herba, terra i pedres a cada passa, ben calçada, recolzant-me en els pals de marxa nòrdica a les pujades, per tenir només un puntal a les baixades i banyar-me a les fredes aigües de la noguera i d’algun saltant d’aigua, m’ha tonificat. Observar el cel a les nits estelades. Contemplar els voltors sobrevolant, a gran alçada amb les seves immenses ales, la plana que deixava enrere a l’enfilar el camí al refugi on anava. Descobrir centenarss de dolços i àcids gerds que, com botonets vermells, destacaven sobre el verd brillant de les fulles mullades, imaginant-me l’os bru assegut al terra entre les mates, que amb les dues mans els arrencava per posar-se’ls a la boca i menjar-los ben golafre. El feia jugant assegut i encuriosit al voltant dels formiguers gegants, que m’he trobat al bosc, per acabar menjant-se tantes formigues com no poguessin fugir de les seves urpes. Veure les abelles com pol·linitzen les milers de flors silvestres que hi ha al parc, succionant el seu nèctar per omplir els ruscs de mel i, amb aquesta feina incansable, ajudar a perpetuar-les. Un teixó que en plena nit travessava la calçada i tres daines que miraven encuriosides al quedar enlluernades. Gaudir de la joia de pobles allunyats amb racons empedrats i cases amb balcons guarnits de flors i raïm de frondoses vinyes emparrades. I fer-ho tot molt ben acompanyada.

També et pot interessar

Comentaris