“Els catalans serem allò que vulguem ser democràticament”

Lluís Llach, dimarts en l’acte dels Músics per la Llibertat de Vilafranca, durant el qual va cantar ‘L’Estaca’ com es fa diàriament. (Foto: Maria Rosa Ferré)
18/06/2021 - 08:00h

Entrevistem el cantant, exdiputat i promotor de Debat Constituent per a la independència de Catalunya, Lluís Llach

El cantant, exdiputat i activista per la independència de Catalunya Lluís Llach va ser dimarts a Vilafranca, juntament amb el periodista Vicent Partal i el polític Albano Dante, per presentar al Fòrum Berger el primer debat públic de la fase participativa del Debat Constituent a l’Alt Penedès. Era el primer acte d’aquest tipus que s’organitzava a la vegueria del Penedès després de l’inici de la Fase Participativa el passat 27 de maig. Després d’aquest debat a Vilafranca es faran debats públics al Baix Penedès, al Garraf i l’Anoia per anar obrint els diferents blocs de l’enquesta de 144 preguntes que s’hauran de contestar en el procés participatiu a través del web www.debatconstituent.cat. Posteriorment, Llach va participar en l’acte diari dels Músics per la Llibertat, que va estar carregat d’emotivitat, i abans va atendre el 3d8.

Què és Debat Constituent? Quina funció té?
És una organització transversal de gent del carrer que s’agrupa a través d’unes entitats que anomenem enteses, i la finalitat és que la gent pugui dir com vol que sigui el nostre país en el futur. Tots estem d’acord que s’ha de canviar, que el marc autonòmic està depassat. Hem fet manifestacions meravelloses i contramanifestacions també molt grans, entre altres coses, però mai, mai, d’una manera coŀlectiva, hem utilitzat l’empoderament ciutadà per decidir què és el futur del nostre país: com, què i qui volem ser.

Com es decideix?
A través d’una maquinària informàtica en combinació amb una app, et pots registrar al web de Debat Constituent, on no cal registrar-s’hi i on hi ha també molta informació i un apartat amb 144 preguntes sobre set àmbits constitucionals d’economia, ecologia, natura o societat, perquè la gent respongui el millor que li sembli segons les seves creences. Amb les respostes tindríem un mapa de carreteres de com voldríem que fos el país.

Què n’opina, del moment polític actual?
Després de la repressió de l’Estat, el 155 i les tres mil i escaig víctimes de la repressió, la situació a vegades és difícil i confusa. El resultat final és que tenim un Parlament amb un 52% independentista, un pacte de govern que hem de respectar perquè és una majoria absoluta evident amb les tres forces independentistes i ens agradi o no –que a molts potser no ens agrada massa–, no només hem de treballar perquè sigui factible el pacte de govern, sinó que si aquest no és possible, reforçar la via independentista pel cantó que cadascú cregui. Si la taula que se’n diu de diàleg –i no de negociació– fracassa, estaré per organitzar al més aviat possible o una DUI o un referèndum per exercir un dret d’autodeterminació que l’Estat no ens concedirà. Ara, és cert que la majoria social d’aquest país vol asseure’s a la taula. Jo també: no és que no vulgui negociar, és senzillament que l’experiència em diu que l’Estat espanyol no negocia mai. Potser dialogarà per dir-nos que precisament no negociarà el que ens interessa negociar, que és l’autodeterminació, l’amnistia i –si ho decidim nosaltres– la independència.

Estic molt sorprès. Durant el tardofranquisme em van arribar a prohibir i vaig haver d’anar a París, però mai, mai, mai, un fiscal em va arribar a acusar de res”

Lluís Llach

Com veu la situació que viuen Hásel, Valtònyc i d’altres artistes?
Estic molt sorprès. Durant el tardofranquisme em van arribar a prohibir i vaig haver d’anar a París, però mai, mai, mai, un fiscal em va arribar a acusar de res. Mai vaig ser amenaçat de presó i ni tan sols d’anar a judici, i eren temps fotudíssims. Aquesta democràcia, en la seva perversió d’aquests 40 anys, ha fet que els drets nacionals de Catalunya estiguin en perill com sota del franquisme, encara que amb formes democràtiques. I que la gent que utilitzem la llibertat d’expressió com a eina cultural i de comunicació també estiguem en perill. O sigui que jo diria que les oligarquies que governen des de l’any 1978 voldrien arribar al mateix lloc que amb el franquisme, però a través de normes democràtiques. El que passa és que es troben forces que reaccionen, com l’independentisme, la gent democràtica o els republicans espanyols –que no n’hi ha massa, però n’hi ha. És un disbarat i una perversió de la democràcia. Per això estem, encara que no es gosi dir massa, sota un cop d’estat judicial. No se’n pot dir d’una altra manera.

Quin és el paper del Consell de la República?
Fer el que es va dir que es faria en un paper signat –hi ha gent que se n’oblida– per dos partits avui majoritaris: ERC i JxCat. Això és conservar l’esperit de l’1 d’Octubre, ajudar des de l’exterior a tota la política que es faci a l’interior, o bé també organitzar la gent no només que estigui per la independència a través d’una negociació, sinó, si cal, a través d’una DUI.

Quina confiança li mereix el govern de Pere Aragonès?
Amb això soc molt disciplinat. És el meu govern, el meu president, i hi ha un acord dels actors independentistes. Per tant, accepto la seva utilitat i seré crític quan cregui que ho haig de ser amb les coses puntuals. M’agradaria que la confrontació amb l’Estat fos sempre tensa, perquè penso que se sent molt còmode en el confort d’una taula de diàleg que pot durar molt. Ara, això és el que diu l’acord de govern, i des de la crítica miro de coŀlaborar amb el que sigui. També coŀlaboraré perquè es vagi més ràpid del que s’ha pactat que s’ha d’anar i faré tot el possible perquè l’espera de dos anys s’escurci sis mesos. Ara, soc un ciutadà com els altres.

“Els indults són un insult, però fins i tot el fet que (els presos polítics) surtin alliberats a través d’aquest insult és un mèrit també nostre”

Lluís Llach

Com veu els indults als presos polítics?
És un error, des del punt de vista democràtic i nacional , i gairebé un insult. Quan algú els presenta com si fos un triomf del PSOE o dels pactistes, jo dic no. S’arriba aquí per la gent del carrer, perquè cada dimarts hi ha algú al Puig de les Basses, cada setmana es canta a la Paeria de Lleida, molta gent es mobilitza, etcètera. Per tant, l’indult és un insult, però fins i tot el fet que surtin alliberats a través d’aquest insult és un mèrit també nostre.

Creu fermament que Catalunya arribarà a ser independent?
Sí, perquè si el món continua encara amb els mínims paràmetres democràtics, això s’ha d’acabar amb una autodeterminació claríssima. Deixi’m dir-ho d’una manera diferent: serem allò que vulguem ser democràticament. Segur.

S’atreveix a posar un termini?
M’agradaria veure-ho. Fa quatre anys estava segur que ho veuria i ara dic: “Bé, m’he de cuidar molt, descansar i prendre vitamina C per veure si hi arribo”. Però estic segur que serem allò que vulguem ser, i fins ara semblaria que la majoria de la gent vol la independència, cosa que m’alegra perquè l’Estat m’ha fet profundament i radical independentista. No hi ha cap possibilitat, en aquest Estat, que Catalunya, com a comunitat i coŀlectiu, es realitzi en la llibertat i amb plenitud i els mitjans que ella mateixa crea en un Estat com aquest. És impossible. És un Estat colonial, colonialista, que ens tracta com una colònia i que, a més, no sap sortir d’aquí. Quan intentes sortir, ja veus les forces reaccionàries…

Això explica el creixement del suport a la independència en els últims anys?
Sí, i com més vagi, més serem. I ells no poden rectificar tirant enrere, perquè tenen unes forces reaccionàries dretanes que els porten cap al feixisme. El problema és que si són feixistes, preparem-nos!

Què vol dir?
Si guanya el feixisme d’aquí a dos anys, que per mi és el gran error d’un pacte de govern on posa un termini de relaxament de dos anys i que és una cosa probable, em fa por. Tot i que no és impossible que el PSOE continuï amb ajuda, però ha de triar el que tria ara i no el PP que, en cas de necessitat nacional espanyola per la unitat, serien molt capaços d’entendre’s. A més, si guanya una força parafeixista serà amb un programa electoral on consti en primer lloc l’aniquilació de les llibertats catalanes, curiosament potser no les basques, però les nostres segur. Per tant, ho faran democràticament i això, per a nosaltres, és nefast.

Lluís Llach cantant ‘L’Estaca’ a la plaça de la Vila de Vilafranca (Foto: Maria Rosa Ferré)

També et pot interessar

Comentaris