“Apostem per un festival amb un doble vessant: el cultural i el de la promoció territorial”
Entrevistem Xavi Fornos, el director del Most Festival que arrenca aquest cap de setmana
Llicenciat en Història de l’Art per la UB, Màster en Museologia i Gestió del Patrimoni per la UB, entre els anys 2000 i 2002 va treballar com a documentalista i conservador a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú i als Museus de Sitges. Tècnic responsable del programa cultural del Museu de Vilafranca (2003-2006), és conservador responsable de l’operació de desmuntatge i trasllat de les coŀleccions de l’antiga exposició del Museu de Vilafranca (2006-2009). Des del 2010 és director de Vinseum i, en paraŀlel, també ho és (des de la seva creació) del Most Festival Internacional de Cinema del Vi, que arrenca aquest cap de setmana.
Finalment, després que el novembre passat s’hagués de suspendre la desena edició, aquest cap de setmana serà una realitat. Ho encara amb ganes?
Tot l’equip tenim moltíssimes ganes de desenvolupar aquest projecte, que vam estar preparant l’any de la pandèmia esperant que hi hagués un bon moment per poder-lo celebrar i que finalment no va poder ser. Ara se’ns planteja una situació molt més favorable quant a índexs de contagis i ho podrem celebrar, esperem, acompanyats del públic habitual del festival, que segurament tindrà les seves motivacions per venir a la seixantena d’activitats que hem preparat per a aquesta edició.
S’han hagut de modificar moltes coses del que ja s’havia programat?
S’han modificat algunes coses. Les més òbvies són les pel·lícules de Gran Reserva, aquelles que són preestrena. Per tant, com que el que era de preestrena el novembre del 2020 ara ja no ho és, hem hagut d’escollir quatre nous títols per a aquesta secció de cinema de gran pantalla. També s’ha canviat el format d’una activitat que es preveia com un autocine. Al novembre proposàvem que al pàrquing de l’auditori municipal s’hi projectés la pel·lícula Viernes 13, que complia els 40 anys i ara, en època de bonança climatològica, l’hem convertit en cinema a la fresca just davant del museu, a la plaça Jaume I. Després, més que fer desaparèixer coses, el que hi ha hagut han estat noves adhesions de nous cellers que programaran sessions a casa seva. El Most als Cellers els últims anys ha crescut, i enguany tindrem set sessions.
No obstant això, el Most als Cellers té molt més recorregut?
Nosaltres diem que estem molt còmodes amb aquestes xifres. Tenim l’estructura que tenim, i ampliar aquesta activitat suposaria un repte de creixement del mateix festival. Apostem per un festival amb un doble vessant, cultural i de promoció territorial, però sobretot vetllem pel cultural. Les sessions en sales de cinema i auditoris les cuidem molt, i volem que la gent pugui recórrer el territori amb l’excusa d’anar a veure cinema als cellers. També hi ha cinc municipis que estan projectant a les seves poblacions, i aquesta és una altra manera de descentralitzar el festival. Les activitats més rellevants poden passar a Vilafranca i també a Sant Sadurní, però més enllà volem que tota la comarca respiri festival Most. És clar que a nosaltres ens agradaria que més cellers s’adherissin a aquesta proposta, però cal tenir en compte que no és fàcil, i encara que avui dia els cellers estan preparats per rebre públic, no tots tenen una pantalla per al cinema, amb el so o la logística adequada. La nostra intenció no és incrementar el nombre de cellers, sinó que vagin movent-se rotativament.
Per primera vegada, Cineclub Vilafranca es deslliga de l’organització del festival. Quina ha estat la principal raó?
Hi ha hagut una petició per part de Cineclub de desvincular-se del Most Festival. Entenem que és temporal, i que no tanquen la porta definitivament. La raó és que des de l’entitat es volen reactivar iniciatives que havien dut a terme abans de l’existència del Most. Entenem que el festival de cinema més important que tenim a la comarca està participat pel Cineclub, i la intenció del Most serà recuperar aquesta vinculació directa. Val a dir que els socis d’aquesta entitat mantenen els descomptes habituals a les sessions de cinema perquè creiem que han de continuar gaudint d’aquesta festa del cinema i el vi aquests dies. Hi ha una voluntat clara de recuperar aquesta relació així que sigui possible.
Al novembre no hi havia país convidat, però finalment s’ha decidit que sigui Catalunya.
Hi havia un país convidat fins al març, quan va caure perquè va arribar la pandèmia. Era un país internacional molt important que recuperarem així que la situació es normalitzi. En aquest sentit no hi haurà tants convidats internacionals (directors o directores) voltant pel festival per presentar-nos les seves pel·lícules. Però tornant a la pregunta, convidem Catalunya com a país perquè entenem que és un moment de reivindicació del producte i del talent de proximitat d’un país de vins i cinema. I tant és així que durant tota la programació hi haurà moltes activitats que fan referència tant a la cinematografia catalana com a la qualitat dels vins de casa nostra.
Quin ha estat el nivell de produccions que s’han presentat a concurs?
Molt divers. Diria que hi ha una diversitat temàtica i de punts de vista. Sempre diem que el que preval són documentals més o menys científics i amb caràcter divulgatiu, però aquest any també tenim ficcions de llargmetratge importants, un de Croàcia i un del Canadà que parlen directament de la temàtica vitivinícola, un fet poc habitual. Dins d’aquest gènere tenim documentals més cinematogràfics des del punt de vista estètic.
Com està el tema de producció audiovisual al voltant del vi? La pandèmia pot haver trencat projectes?
Jo crec que el que més que trencar projectes, els documentals són projectes de llarg recorregut, a diferència dels espots o els curts. El documental que ens ha arribat fins ara és prepandèmic, i algun d’aquests ens han dit que existeix la voluntat de reconvertir-lo en funció d’aquest episodi històric del món i com ha afectat el sector. Crec que afectarà, és clar, però veurem com reverteix en la selecció de la collita del 2022.
L’any passat, en ser programat el festival gairebé de manera virtual, es va anunciar que algunes de les produccions del festival es podrien veure a través de la plataforma Filmin. És manté?
Es manté, i diria que fins i tot es millora. L’any passat l’únic que va tenir la finestra oberta del festival va ser a través d’aquesta plataforma, però eren títols seleccionats dels deu anys del festival i aquest any apostem per penjar una selecció de catorze treballs d’aquest 2021. Per tant, Filmin tindrà fins al dia 13 penjada a la seva plataforma una finestra del Most per a aquella gent que no hagi pogut venir o que s’hagi perdut alguna pel·lícula.
L’onzena edició recuperarà les dates habituals, que eren al novembre?
La intenció és aquesta. En principi, el que estem ara celebrant serà un fet excepcional a causa de l’ajornament del 2020. Ja veurem com funciona al juny, però el que és clar, des d’un punt de vista estratègic i de calendari, és que a Vinseum li interessa coŀlocar el festival en un mes més cinematogràfic en què potser ve més de gust tancar-se a les sales de cinema on les estrenes comencen a brollar, perquè els grans festivals de cinema comencen a l’últim terç de l’any. Per Vinseum, allunyar el festival d’un altre gran festival que organitzem, com és el VilaPensa és per a nosaltres, parlar d’abril i juny, i això és un desgast en l’àmbit d’equip. Ara bé, tot pot ser, i que ara al juny sigui un èxit rotund i ens ho hàgim de plantejar, però no és la nostra idea. De moment, la següent l’hem marcada el novembre del 2022.
Com està la qüestió dels aforaments i del ritme de venda d’entrades?
Avui dia el Procicat ens diu que els equipaments culturals poden tenir un màxim del 70% d’aforament ocupat. Nosaltres ho farem, i també el cinema Kubrick. Pel que fa a l’Ajuntament, ens marca que el teatre Cal Bolet i l’Auditori Municipal hauran d’estar al 50%. Nosaltres hem posat a la venda les entrades amb aquest aforament, i ja no ho canviarem. I pel que fa al ritme de vendes, el primer que ens ha marxat de les mans són els tastos, que pràcticament tenen les entrades esgotades. L’acte de cloenda també està molt soŀlicitat, amb la preestrena del Villaronga i el premi a Pere Portabella. El ritme és bo, però aconsellem que es faci la reserva amb temps i que no s’esperi a l’últim moment.
