“El vi no és només un producte de consum, de plaer, de gaudi, sinó també de salut, de cura i d’aliment”

Xavi Gonzàlez
24/04/2021 - 16:00h

Entrevistem el doctor en filosofia, Joan Cuscó i Clarasó arran de la publicació del llibre “L’alè de Dionís”

Joan Cuscó i Clarasó és doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona i especialista en musicologia per la Universitat d’Alcalá de Henares. És professor d’estètica, teoria de les arts i història de la música a la Universitat de Barcelona, conservador al Centre de Documentació de Vinseum i membre de les societats catalanes de musicologia i de filosofia de l’Institut d’Estudis Catalans. Ha fet diverses conferències sobre l’element dionisíac en el pensament i en l’art contemporanis. Entre els seus darrers llibres destaquen: ‘Subjectivitat i creativitat. Temps, memòria i creació’ (2018) i ‘Claude Debussy, el perfum de l’aigua’ (2019). El 3d8 l’ha entrevistat arran de la seva darrera publicació, ‘L’alè de Dionís’ (2021).

Què es trobarà el lector amb la seva obra ‘L’alè del Dionís’?
El que pretén el llibre és fer un recorregut global per tots aquells àmbits que tenen vinculació amb el vi, una beguda que, a diferència d’altres, té vincles amb molts àmbits culturals, socials, polítics i econòmics i, per tant, és un recorregut que passa per l’economia, la salut, el consum, l’enoturisme, la ciència, la filosofia, l’agricultura, les cultures del vi, les vinyes, el paisatge. En definitiva, un trajecte per tots aquests àmbits a partir de capítols curts amb temes concrets per intentar abraçar tot el món del vi. Des del més concret, com és el conreu, la vinya i el paisatge, fins al més abstracte, com poden ser l’art i la filosofia.

Aquest assaig ve a corroborar les grans propietats curatives del vi?
Evidentment, el vi, com totes les coses importants, és un element tràgic, ja que en excés porta a l’alcoholisme, però amb mesura és aliment i salut. Des de les cultures més antigues està vinculat a la salut, ja que l’embriaguesa pot ser creativa o destructora. També avui en dia sabem de la importància del vi negre en problemes cardiovasculars o l’Alzheimer. Per tant, el vi no és només un producte de consum, de plaer, de gaudi i de compartir moments, sinó també de salut, de cura i d’aliment. A l’època medieval, el vi era un aliment molt important, perquè l’aigua podia portar malalties i el vi no, i perquè la gent tenia poc menjar per als infants i el vi els donava un aliment que no tenien d’altres maneres. El vi sempre ha tingut aquest vessant saludable, tot i que sol quedar amagat perquè és alcohol.

PUBLICITAT

Qui era la figura de Dionís, que dona títol al seu treball?
Dionís és una divinitat molt complexa. Té moltes cares. Se suposa que ve d’Orient i s’estableix a Grècia, on adquireix més notorietat, i després els romans el converteixen en el déu Bacus. Podríem dir que és una mena de déu força. És una força de la natura, i per això té els atributs bàsics de la natura: és el déu de la vida i de la mort. I és el déu del vi, com tothom ha dit, però també de l’aigua i del semen, que també són líquids de vida. Per tant, remet a l’alimentació, la consciència i el sexe.

En aquest assaig també hi tenen cabuda els clàssics grecs del pensament com Plató o Aristòtil?
Un element que s’ha destacat del vi és la sociabilitat que genera. En començar un dinar o un tast de vins estem en silenci, però quan bevem dues copes de vi tothom comença a parlar. La sociabilitat vinculada al vi i el vi com una forma de deixar enrere la timidesa ve dels antics. Pels grecs el vi obria la franquesa i feia maŀleables les idees. Plató tenia clar que el diàleg anava acompanyat de bon vi perquè aquest permetia que les idees fermentessin. El vi no només fermenta la salut biològica, sinó també la salut mental i la cultura.

Destaca que observar, preguntar, respondre i dialogar són aspectes fonamentals per a l’home.
La nostra civilització ve dels grecs, i per això Plató i Aristòtil apareixen, però també tots els convits grecs i antics, que són una manera de mirar el món diferent. A la Grècia clàssica, que és la mare de la nostra civilització, es diu que per viure en llibertat hem de mirar l’univers, conèixer el paisatge i saber la posició que els humans ocupem en el món. El saber no és una cosa que faci una persona sola, sinó que habitualment ho fem entre moltes generacions i molta gent diversa. On ho fem? Doncs quan ens trobem al voltant d’una taula menjant i bevent vi, perquè en els banquets antics es parlava d’art, literatura, d’història, i hem de tenir en compte que llavors no hi havia llibres i que, per tant, tot era oral. Això permetia un diàleg que finalment anava construint el coneixement i la llibertat.

També parla de la importància de la creació de l’Escola Superior d’Agricultura de Catalunya.
Una de les línies transversals de tots els capítols, que són molt variats, és la Mancomunitat de Catalunya, un moment molt important per al món del vi català. Veníem de la fiŀloxera i la Mancomunitat estableix que per fer bons vins cal fer una transformació dels cellers, crear cooperativisme, generar més benefici, vendre bé els productes perquè generi més valor afegit i que la gent pugui viure de la terra. En definitiva, més ciència al voltant del vi. I és quan es genera un desenvolupament molt important de l’enologia amb la creació de les estacions enològiques, etc. El vi deixa de ser una agricultura de subsistència, un producte de primera necessitat i comença a ser un producte de comerç i bé de consum. Indústria, economia i ciència. És un impuls clau que no recuperem fins a la democràcia, a la dècada del 1980.

L’evolució, també en la industrialització en l’elaboració del vi, quina importància ha tingut amb el pas del temps?
A vegades, quan es parla de revolució industrial, a Catalunya, parlem del tèxtil i és evident, però queda molt amagada la indústria agroalimentària, que bàsicament és capitanejada pel vi, un motor de l’economia molt important, encara avui en dia amb les importants vendes del vi i del cava. No podem entendre la industrialització catalana sense entendre tota la indústria del vi, i això vol dir el pas cap a crear grans empreses, marques, cellers, laboratoris… Un moviment tecnològic, econòmic i industrial.

PUBLICITAT

Què és el que s’està fent malament perquè els preus del raïm siguin tan baixos i complicats d’assumir per al pagès?
El preu del raïm és un problema endèmic del camp català i del Penedès. Jo no sé la solució, però és evident que hi ha hagut una gran concentració en unes grans empreses. Les altres són molt petites, i això genera una distorsió dins l’àmbit econòmic. El món cooperativista, tot i que va tenir grans moments, no ha acabat de quallar. També penso que hi ha hagut polítiques equivocades de vendre molt producte a poc valor. Fa pocs anys, les estadístiques marcaven que Itàlia havia exportat menys que Catalunya i, en canvi, el valor que havia generat aquell vi venut per Itàlia era molt més que el venut per Catalunya a l’estranger. Això vol dir que venem més vi, però més econòmic, i això tot repercuteixi en el productor, en l’elaborador i, finalment, en el pagès. Al llibre també dono xifres del que es paga a França i el que es paga aquí. Aquesta lluita per la qualitat –que el cava l’ha tingut molt clara durant molts anys, però no sempre– és clau. Penso que hem trigat molt a embotellar el vi… Hi ha diversos factors que han anat coincidint amb una manca de voluntat política per acabar de resoldre-ho. El desequilibri en el món empresarial i la DO Cava en són alguns.

L’enoturisme ha estat un aspecte potencial a l’última dècada. És el futur?
L’enoturisme és una de les branques que pot aportar valor al món del vi. O sigui, una manera de sortir del panorama abans explicat és l’enoturisme. No debades, tenim exemples de cooperatives que fan coses molt boniques: segueixen venent bona part del raïm a grans marques (com són Freixenet i Codorníu), fet que els assegura tenir uns ingressos mínims, però, d’altra banda, en guarden una part, que dediquen a produir vins propis de molta qualitat (ben etiquetats i a un preu superior que els dóna més valor), i, després, han creat una tercera via d’ingressos a través de l’enoturisme, sobretot si disposen d’un celler modernista i d’un entorn bonic. Generar enoturisme permet refer els usos dels edificis modernistes, posar en valor l’entorn, engegar projectes gastronòmics i culturals i, sobretot, tenir una tercera via d’ingressos. Això fa que la cooperativa no depengui dels grans elaboradors i que diversificar els doni més ingressos: augmentar el valor afegit dels seus vins. I penso que és una via més del valor del territori i de la venda del vi.

També et pot interessar

Comentaris