“A la secció ‘Melodies que fan vides’ relato batalletes d’un cantautor jubilat a les Cabanyes”

Paton Soler amb la primera entrevista que va publicar al 3d8.
28/03/2021 - 15:34h

Entrevistem el cantautor vilafranquí Paton Soler, el col·laborador més antic del 3d8

Aquest cantautor vilafranquí de 60 anys és el col·laborador del 3d8 que porta més anys vinculat al setmanari. Concretament, aquest dissabte 27 de març ha fet 35 anys de la seva primera publicació, com explica en l’entrevista en què, òbviament, la música hi és molt present. No en va, Soler és col·leccionista de vinils, i assegura que en té més de 7.000. A més, té unes 3.000 obres musicals més entre cassets i CD. Explica, per exemple, que només li falten uns deu discs de la cançó catalana i que guarda també el primer treball de Josep Maria Espinàs, i que una vegada un home li va oferir 3.000 euros per una col·lecció que val molt més. Li confesso que no puc publicar aquesta entrevista adreçant-m’hi de vostè, com faig sempre, i ho troba lògic: “Ens coneixem des que eres un nen”, m’etziba.

Per quin motiu vas començar a coŀlaborar amb el 3d8?
Marina Rossell venia a actuar al Casino de Vilafranca i li vaig preguntar al Ricard Rafecas, aleshores ja director, si em publicaria una entrevista amb ella. Va sortir el 27 de març del 1986.

N’has publicat moltes més, d’entrevistes, en aquests 35 anys…
I tant! A Tete Montoliu, Montserrat Caballé, Luis Aguilé, Julio Iglesias, El Último de la Fila, José Luis Perales, Ramoncin, Joaquín Sabina, Jordi Savall, David Russell, Josep Lluís Ortega Monasterio, Lluís Llach, Núria Feliu, Quico Pi de la Serra, Jaume Arnella, Albert Pla i molts més.

Qui t’ha impressionat més?
La Montserrat Caballé, perquè és la veu que m’ha acompanyat tota la vida.

Recordo aquella trobada, amb anècdota inclosa…
Sí [riu]. A l’església del Vendrell, li faig la primera pregunta amb la introducció que era la millor veu del món i em diu: “No em digui això”. I li repeteixo, amb tot el respecte: “Perdó, vostè, que és la millor veu del món…”.

Parlant encara de música, també vas destacar fent de cronista del Festival Internacional de Música Pau Casals (FIMPC).
Sí, i t’ho vull agrair especialment perquè em vas fer l’oferiment i vaig poder gaudir assistint i explicant tots els concerts durant deu temporades en dues èpoques, entre els anys 1998 i 2001 i després del 2007 al 2012. Més o menys, vaig assistir a uns 120 concerts. M’agradaria agrair aquí l’amabilitat amb què sempre em va tractar el director del festival, Juli Grandia; vam fer una molt bona amistat i ens seguim trucant per telèfon de tant en tant.

Una secció històrica que vas crear al 3d8 va ser ‘El pom de dalt’…
Va estrenar-se per Sant Jordi del 1995. Vaig proposar de fer una pàgina adreçada únicament a la mainada penedesenca. Inicialment publicàvem els treballs que ens enviaven a la redacció, però amb el temps van passar a ser les escoles les que feien la pàgina. Des de l’inici, i fins a dia d’avui, les responsables que aquesta secció funcioni tan bé han estat i són la Montse Carbonell (administrativa), la Nati Ceballos i l’Àngels Ventura (maquetadores).

La teva passió, tanmateix, sempre ha estat la música. En aquest sentit, també has creat altres seccions.
El 1992 vaig fer un especial de 21 pàgines amb totes les agrupacions corals de les comarques de l’Alt i el Baix Penedès, però també he publicat articles sobre cuina a la secció “Els fogons de la Katy” i notes sobre temàtiques generals. És veritat, però, que prima la música i, per exemple, vaig publicar dos cançoners: un amb temes del Nadal i un altre amb fitxes per a la mainada.

I encara avui escrius la secció ‘Melodies que fan vides’. Com va sorgir?
La vaig començar el 2018, quan em vaig jubilar amb la presentació del CD Fent memòria a les Cabanyes i al Consell Comarcal de l’Alt Penedès. Com que a casa tinc molta música, vaig voler escoltar tot el catàleg de mica en mica, i a la secció hi relaciono cançons amb coses que m’han passat. Amb l’Anna (Bosch) fem una vida tranquil·la i contemplativa com els místics, i a la secció relato batalletes d’un cantautor jubilat a les Cabanyes.

No m’agradaria deixar de banda alguna anècdota de les moltes que deus tenir en aquests 35 anys al 3d8…
Esclar que en tinc! [riu]. Quan vaig entrevistar el cantant Moncho no vaig prémer bé el botó de gravar i no es va enregistrar res. Vaig comprovar-ho aquella mateixa nit i, de memòria, vaig transcriure una hora d’entrevista. Li vaig explicar al Moncho i li vaig enviar l’entrevista per fax. Ell em va dir, rient: “Has millorat les meves respostes. A partir d’ara, quan em demanin una entrevista, et trucaré i la fas tu”.

Déu-n’hi-do!
Amb el Luis Aguilé hi vaig parlar abans d’un concert que acabava en ball i des de l’escenari va cridar diverses vegades: “Paton, sal a bailar!”. Perquè callés, vaig haver de sortir a la pista; sort que l’Anna (Bosch) em va fer costat i va sortir a ballar amb mi…

I em sembla que tens una anècdota bona amb el Joaquín Sabina…
Era a la discoteca Bruc’s Bananas. El mànager ens va dir als onze periodistes que esperàvem per entrevistar-lo que no podia rebre ningú perquè anava de gira i estava cansat, i jo li vaig preguntar si li podia donar un fulletó de mà d’una actuació meva en la qual figurava que havia cantat Pongamos que hablo de Madrid. El Sabina s’ho va llegir, em va fer entrar i em va concedir una entrevista en exclusiva que vam publicar al 3d8. Ah! I després ens en vam anar de copes!

Per acabar, pots definir què és per a tu el 3d8?
La gent del 3d8 no sou amics, formeu part de la meva família. I us vull agrair aquests 35 anys d’amistat, confiança, paciència i companyia.

També et pot interessar

Comentaris