“Vilafranca disposa avui dia d’un arxiu que està entre els més grans de Catalunya”

Xavi Gonzàlez
15/01/2021 - 13:00h

Entrevistem Josep M. Masachs, director de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès des del 1983 i que ara es jubila

Josep M. Masachs és el director de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès des de l’any 1983, quan es va inaugurar. És medievalista, una especialitat molt poc concorreguda encara a dia d’avui. Fins el 2001, l’arxiu va ocupar la planta baixa de la biblioteca Torras i Bages. Després, per falta d’espai es va traslladar al nou equipament ubicat al barri de la Girada. Masachs ha publicat diversos treballs d’arxivística i d’història i ha orientat a diversos investigadors en les seves recerques. Ara, a final d’aquest mes, i després de 38 anys, li ha arribat l’hora de la jubilació i explica que es dedicarà a fer de pagès. “Vull una ocupació que no em permeti mirar la televisió. No em vull rovellar en un sofà”, explica.

Quina és la funció de qualsevol arxiu?
Recollir, tractar, ordenar, classificar i descriure un conjunt de papers que ens permetin individualitzar un document en concret. Un cop fetes aquestes operacions, el que fa un arxiu és guardar-lo i conservar-lo perquè les administracions i els ciutadans el puguin consultar. La feina de l’arxiver és fer les operacions prèvies perquè els historiadors puguin fer la seva feina o les persones interessades puguin accedir al document que necessiten per la seva activitat (llicències d’obres, padrons d’habitants, etc.). En definitiva la principal funció dels arxius és treballar perquè es pugui recuperar la informació, perquè tenir una pila de papers i no saber on són és com no tenir res. Som gent d’ordre…!

Quins són els fons disponibles actualment a l’Arxiu?
La llista és molt llarga. El volum és de 5.400 metres lineals i en fons independents més de cent. La xifra de documents és incalculable per immensa. Vilafranca disposa avui dia d’un arxiu que està entre els més grans de Catalunya. Per espai i per qualitat de fons. I això que l’arxiu municipal de Vilafranca es va cremar dues vegades, una durant la guerra del francès i l’altra també amb l’entrada dels carlins a la vila que van acabar de destruir el que quedava. Per importància, els principals fons són el municipal de Vilafranca que comença al segle XIX, el Notarial que comença al segle XIV, el dels jutjats que també comença al segle XIV i el de la Comunitat de Preveres de Vilafranca que comença al segle XII.
A la nostra base de dades hi tenim 170.000 registres entrats i 81.000 imatges associades a fitxes. A més tenim uns 1500 pergamins i una biblioteca patrimonial de medicina, religió i de dret amb volums des del segle XVI.

Quin és l’àmbit de l’Arxiu?
Majoritàriament Vilafranca, però cal puntualitzar que quan parlem, per exemple, de protocols notarials o judicials podem trobar escriptures i processos judicials de tot el Penedès perquè el districte és molt ampli. Històricament Vilafranca era cap de Vegueria i Corregiment i tenim documentació des de Martorell fins a Torredembarra.

PUBLICITAT

En tot aquest temps que ha estat el director de l’Arxiu, l’evolució deu haver estat imparable?
De les màquines d’escriure vaig passar als primers ordinadors amb pantalla verda, després ja en color i ara, tot és Internet o a través del mòbil. Ha estat un progrés molt important. Recordo haver començat amb un Amstrad amb els floppy disc de 3’5 que els més grans tenien una capacitat de només 150k i ara estem amb memòries de 130 gigues, o directament tota la informació al núvol.

I de canvis de funcionament també?
La informàtica ens ha marcat tots els canvis. Hem passat de fitxes de paper en els armaris de fusta clàssics a introduir aquesta informació a les bases de dades fins a bolcar-ho tot a Internet. El canvi és brutal. S’han modificat les formes d’estudi i les de treball i si abans era obligatori que la gent vingués en persona a l’arxiu ara ja no ho és. Els usuaris vénen a fer una consulta presencial, però amb el mòbil o la càmera, digitalitzen la seva cerca i això els permet treballar des de casa seva. Aquest és el present i nosaltres els professionals ens hi hem d’adaptar posant continguts en línia que permeti el treball en remot. Estem fent digitalitzacions massives per treure documents de consulta pública i evitar el desgast per l’ús excessiu i els pengem a Internet. Això ho fem tant en documents textuals com en imatges.

Una de les consultes que us fan és al voltant de la premsa històrica?
Tenim un volum aproximat de 150.000 descàrregues de la premsa històrica a l’any i de 115.000 consultes de premsa històrica. Es poden consultar l’Acció Catòlica, El Penedès, el Tothom i la premsa local de Sant Sadurní. Ara hi afegirem la de Fontallada de Sant Pere Molanta

Aquesta és la premsa desapareguda, però ara també es pot consultar l’actual?
El nostre primer criteri era penjar només la premsa desapareguda, però ara hem arribat a un acord amb el 3d8 per penjar tot l’històric fins als últims cinc anys. La cerca es pot fer per paraules, que afegeix molt d’estalvi de temps per l’usuari que no ha de llegir tot el diari sinó només les pàgines que hi ha la informació que ha demanat.

PUBLICITAT

Quina és la temàtica més consultada?
La fotografia, sens dubte. Actualment tenim molta documentació penjada. Precisament aquestes últimes setmanes hem ingressat milers de fotografies procedents de l’arxiu del 3d8. Nosaltres les tractem, les posem en un suport de conservació, les enumerem i les digitalitzem. Al final en fem una descripció i ja les podem penjar a internet. D’un arxiu de més de 100.000 fotografies n’hem escollit 15.000 que aviat ja es podran consultar i descarregar.

Què conserva l’Arxiu de la festa major de Vilafranca?
Hi ha una representació molt important i amb molta informació. Fa ben poc vam trobar un document de les cotonines del 1668, quan a la Guerra dels Segadors els soldats espanyols que estaven allotjats a la vila, es van dedicar a jugar-hi i les van trencar. De la Festa Major, es pot trobar sobretot molta fotografia. Però a banda de la festa major, en fotografia hi ha molta imatge de la nevada del 1962, o retrats de gent del segle passat que anaven a fer-se un “retrato”. És que abans hi havia el costum de fotografiar-se i s’hi anava ben mudat, com si fos diumenge per anar a missa.

Gràcies a l’Arxiu podem trobar l’explicació de molts fets importants?
Sí, la documentació ens dóna les pistes i les evidències del nostre passat: com per exemple quan va arribar la pesta negra. L’any 1285, Vilafranca era una vila rica i pròspera i es va començar a construir l’actual església de Santa Maria. El 1333 conegut com “lo mal any primer” es va iniciar una sèrie de calamitats -la pesta negra- guerres i anys de males collites que van deixar el país i la vila en una gran decadència. Es van acabar els diners i no es va poder seguir el ritme de la construcció de l’església, que van haver d’acabar sense fer la façana principal.
Amb tantes calamitats, es va perdre un terç de la població d’Europa i va desaparèixer el comerç, que era vital per Vilafranca. La ciutat no es va recuperar fins al segle XVII gràcies a la vinya.
A partir del segle XVIII, a poc a poc hi va haver un creixement sostingut que va quedar estroncat amb l’arribada de la fil·loxera a finals del segle XIX que va matar totes les vinyes del Penedès i va provocar el despoblament de la comarca i molts penedesencs, arruïnats, van marxar a treballar a la indústria. Això va provocar també que molts pobles de la comarca no recuperessin població fins als anys 60 del segle XX.

També et pot interessar

Comentaris