Voluntat vs. dependència
Maite Colomer
Des dels seus inicis com a ciència, la psicologia s’ha mogut entre diverses dicotomies. Avui m’agradaria deixar anar alguna observació sobre la dicotomia entre la influència d’algunes hormones o el control que podem tenir sobre elles.
Malgrat que són molts els factors que poden intervenir en la nostra sensació de felicitat, hormones com l’endorfina hi estan directament relacionades. Estimulen àrees del nostre cervell que produeixen plaer, alhora que col·laboren en la disminució de la sensació de dolor físic i emocional. Tot i que aquestes hormones influencien la nostra actitud, nosaltres també podem intervenir voluntàriament en l’estimulació de la seva producció realitzant activitats com l’exercici físic, el relaxament, la lectura per plaer, l’audició de música, etc.
Tota aquesta sèrie d’activitats contribueixen a reduir el nivell de cortisol i estrès, i alhora a augmentar el d’endorfina, augmentant la sensació de benestar. Però aquesta no és l’única hormona responsable de la sensació de benestar. També podríem parlar de la serotonina, la dopamina o l’oxitocina.
La percepció de les emocions varia molt d’una persona a una altra i, per altra banda, les hormones també funcionen de maneres diferents en funció de cada persona. Per aquest motiu, tot i l’explicació científica per al funcionament d’aquest sistema hormonal, des de gran part de la societat les emocions sempre s’han percebut com un sistema capriciós i aleatori, fruit del caràcter i de l’atzar.
Tornem una vegada més a una de les dicotomies entre les quals es mou la psicologia: voluntat o dependència química? Una dicotomia indestriable: el nostre comportament i actitud és una perfecta combinació d’ambdues, amb cap intenció de caure en la simplicitat i deixar de banda altres factors summament importants com poden ser, entre d’altres, el caràcter o el nostre entorn.
