“Els Buhos somiàvem anar de festa major en festa major, però l’èxit ens ha superat”

Ricard Vinyals
28/11/2020 - 12:00h

Entrevistem el calafellenc Guillem Solé, cantant del grup Buhos i periodista esportiu

Guillem Solé, que va néixer fa 40 anys a Calafell, viu al Vendrell. Exjugador d’hoquei sobre patins i exredactor d’Esports a Calafell Ràdio i a RTV El Vendrell, és més conegut pel gran públic per ser el lletrista i cantant del grup Buhos, un dels més actius i de referència de l’actual panorama musical al país. Acaba de publicar el seu darrer disc, ‘El dia de la victòria’, treball que compta amb la participació dels artistes Micky, Suu i Lildami. Això de banda, actualment Solé fa resums rimats dels partits del Barça per a l’emissora RAC 1 (dins de les transmissions de Josep Maria Pou) i coŀlabora en les retransmissions d’hoquei per al canal Esports 3.

Quan i com va començar a cantar? Va treballar en altres projectes, abans de liderar Buhos?
Vaig començar a cantar als 14 anys amb el meu amic Jaume Nin. Érem fans dels Lax’n’Busto, Sopa de Cabra i Els Pets. Anàvem als seus concerts i després, entre setmana, quedàvem i tocàvem les seves cançons al local del Jaume.

PUBLICITAT

Com ha estat el procés de gravació del darrer disc de Buhos? Què hi han volgut plasmar?
Ha estat una mica diferent dels anteriors pel fet que no podíem estar tots junts a dins de l’estudi a causa de la pandèmia. Hi vam haver d’anar un per un, però gràcies a la tecnologia ens podíem anar passant les pistes sonores i cadascú, des de casa seva, va poder fer molt bona feina. Sobretot, també vam poder estar més tranquils i vam tenir més temps que mai per preparar les cançons.

Si el coronavirus ho permet, el 2021 reprendran la gira de concerts que van aturar l’any passat?
Després de fer més de 80 actuacions el 2019, vam decidir que no en faríem cap el 2020 per centrar-nos a preparar el nou disc. De cara al 2021 hem planificat una gira per a teatres amb una obra de teatre musical que ens dirigeix l’Albert Pla. Serà un parèntesi, fins que la gent es pugui aixecar i fer concerts normals, sense distàncies i com a nosaltres més ens agrada i hem fet sempre. Mentrestant, vam pensar que era una bona ocasió per reinventar-nos i fer una cosa que no havíem fet mai i que sempre havíem tingut al cap i ens feia gràcia: muntar una obra de teatre musical. No serà fer un concert en un teatre, sinó anar un pas més enllà i oferir una obra de teatre en què la música sigui important.

Com porta el fet de liderar un dels grups referents en l’actual panorama musical català?
És un somni fet realitat. Mai hauríem imaginat que tindríem milions de reproduccions a Spotify, YouTube… També hem aconseguit un disc d’or per les vendes del darrer treball, quan aconseguir això en català és una fita pràcticament impossible avui dia… Somiàvem ser un grup que anés de festa major en festa major i a algun festival, però això d’anar a tocar i de ser coneguts fins i tot a fora de Catalunya ens ha superat.

Què destaca de la seva participació al disc de La Marató de TV3?
És un honor i un orgull que per tercer any consecutiu hagi pogut posar el meu granet de sorra a La Marató. Per mi és una de les coses més especials que es fan en tot l’any i que diu molt del país que ho fa. Quan em truquen per participar en aquesta cosa tan bonica (i que sempre és per una bona causa) ja saben que la meva resposta és sí. Hi ha poques coses que et facin sentir tan bé.

Què li agrada més de la seva feina com a cantant?
Sempre m’ha agradat explicar històries i, de fet, des de petit escrivia poemes per narrar-les. El fet de ser cantant em fa molta iŀlusió, perquè no sabia si tindria la sort de dedicar-me a cantar o si seria periodista. El que és clar és que sempre m’havia agradat comunicar i explicar coses. Ara bé, com a cantant tinc una llibertat que com a periodista mai he tingut, perquè al final un periodista no pot acabar de dir el que ell vol. Sempre hi ha algú que es creu amb suficient poder com per coartar-li la llibertat. En canvi, amb Buhos tinc la sort de poder dir el que jo vull i, a dia d’avui, no he tingut mai cap problema de censura. He pogut explicar sempre tot el que sento i el que vull sense cap tipus de problema.

PUBLICITAT

També ha estat vinculat amb el món del periodisme esportiu, i ara comenta partits d’hoquei a TV3.
El periodisme és un hobby que tinc. Primer em pensava que seria la meva professió, però com que la part de la música va anar tan bé, l’he anat deixant com una afició. Vaig començar a Calafell Ràdio, i després vaig estar a Televisió El Vendrell. També havia fet partits per RAC1 i l’any passat vaig estar a Barça TV, però ho vaig haver de deixar perquè ja no podia arribar a tot arreu per la feina amb el grup. Aquest any, com que no tenia concerts, em van proposar de fer els partits per Esports 3 juntament amb el Joan Ferran i el Jordi Camps.

I quina valoració en fa?
Em va molt bé. Mentre ho pugui compaginar amb els concerts serà una cosa especial, perquè l’hoquei m’encanta, és la meva passió, i poder estar amb el millor equip i al lloc on hi ha més mitjans per poder fer les transmissions és per mi una sort, i ho disfruto moltíssim. La veritat és que no em fa la sensació que estic treballant.

També et pot interessar

Comentaris