La incertesa, l’enemiga de l’ansietat
Maite Colomer
Els nivells d’ansietat i afectació anímica s’han disparat amb aquesta segona fase de la pandèmia, i han passat d’afectar un 8% de la població a un 40%, aproximadament.
La por de contagiar-se, unida a la inseguretat laboral, ha general en gran part de la població ansietat inespecífica que, a més de por i inquietud, si es perllonga en el temps, pot portar a patir tristesa i impotència.
Hem d’afegir-hi també la dificultat a mantenir relacions socials i la impossibilitat de fer esport en gimnasos, ambdós considerats vàlvules d’escapament molt importants per reduir l’ansietat.
Per franges d’edat, aquestes mesures de confinament afecten més els joves, que necessiten les relacions socials per al seu desenvolupament emocional.
Sense poder mantenir relacions socials d’esbarjo, amb els estudis uniersitaris online i amb un futur laboral incert, són els qui n’han sortit més malparats. Estàvem cansats de veure com els joves s’empenyien, s’abraçaven, necessitaven el contacte físic. Tot això ho han hagut d’abandonar. I, encara pitjor: s’han criminalitzat els joves per no mantenir distància de seguretat ni portar mascareta, quan els adults també hem relaxat les mesures de protecció (però no ho hem fet al carrer, com ells).
La sensació de pèrdua de control sobre la vida diària es veu agreujada per la incertesa i manca de criteris clars en les decisions polítiques per acabar amb aquesta pandèmia. La manera en què es transmeten les mesures als ciutadans és molt important i, en aquests moments, la sensació de la ciutadania és d’inseguretat, especialment quan un dia es proposa una mesura i es contradiu dos dies després, o quan hi ha accés restringit a certs actes i a d’altres no.
Per a la nostra salut emocional, missatges com “tot anirà bé” no ens ajudaran a superar les situacions difícils. Hem de ser realistes, poder valorar la situació i ser capaços d’enfrontar-nos-hi.
