“Estudiar matemàtiques serveix per aprendre a raonar rigorosament”

Avatar
08/11/2020 - 15:23h

Entrevistem Roger Vendrell Colet que acaba de rebre un premi de batxillerat del curs 2019/2020

Roger Vendrell Colet, vilafranquí de 18 anys, exalumne del Milà i Fontanals i estudiant del grau de Matemàtiques a la UB, acaba de rebre un premi de batxillerat del curs 2019-2020. Es tracta d’un guardó nacional a l’excel·lència que distingeix només un estudiant de cada mil. Vendrell confessa que li agradaria dedicar-se a la intel·ligència artificial i que en el futur (després de formar-se a l’estranger) voldria treballar al nostre país.

Acaba de guanyar un premi nacional que només rep un de cada mil alumnes. Com ho ha viscut?
El 15 d’octubre es van publicar els resultats definitius de les proves, i va ser llavors quan vaig saber que m’havien concedit el premi, però el que realment em va fer iŀlusió va ser veure la nota dels exàmens realitzats, que es va publicar una setmana abans. Per poder optar al premi has d’obtenir una nota mínima en aquestes proves, i quan vaig saber que hi havia arribat, jo ja estava molt satisfet. Més que l’estadística, el que et fa valorar el premi és constatar que la resta de guardonats són gent de molt de nivell.

Es tracta d’una distinció estrictament honorífica?
A part del reconeixement que se’t fa a l’expedient acadèmic, la Generalitat et paga un any de matrícula universitària (si no has obtingut matrícula d’honor al batxillerat), a més d’un curs gratuït a qualsevol Escola Oficial d’Idiomes de Catalunya i una estada en un centre de recerca. És un premi molt complet.

Ara mateix està estudiant Matemàtiques. Quina valoració en fa?
És tot un món nou. El ritme és molt exigent, i tot el que fem és molt interessant. M’agrada saber que el que estic fent ara mateix em servirà per a qualsevol cosa a què em vulgui orientar en un futur. És curiós com a l’inici del grau de Matemàtiques et fan desaprendre tot el que has après des que eres petit per tornar-ho a aprendre. Una de les primeres coses que surten als apunts que ens van passar els dies inicials de classe és com demostrar que qualsevol número multiplicat per 0 dona 0. És llavors quan t’adones que estudiant matemàtiques no aprens matemàtiques, sinó que aprens a raonar rigorosament.

PUBLICITAT

En què li agradaria especialitzar-se?
Sempre m’ha captivat el món de la inteŀligència artificial, però mai he sigut capaç de trobar la manera d’endinsar-m’hi pel meu propi compte fins a un nivell interessant, més enllà dels conceptes bàsics. Ara, a la universitat, tindré temps per tornar-hi a indagar i veure si és realment el que més m’agrada de tot o si hi ha alguna cosa que m’atrapa més. Al final, la inteŀligència artificial no deixa de ser una eina més al servei dels problemes reals que es van plantejant al llarg dels anys, així que si m’hi acabés dedicant, tampoc no sé si ho faria en l’àmbit de la recerca més aviat teòrica o simplement fent servir aquesta eina per resoldre qüestions concretes, problemes del dia a dia.

Què li diria a una criatura de 10 o 12 anys a qui li costen molt les matemàtiques?
Crec que l’últim que faria seria deixar-li anar un rotllo per dir-li que les matemàtiques són pertot arreu, que serveixen per a més coses de les que pensem, que els mòbils i la televisió no funcionarien sense matemàtiques… Aquest discurs no funciona i, a més, això ja ho sap tothom. Faria tot el contrari: buscaria algun petit concepte, una teoria o un simple problema que, a primer cop d’ull, semblés molt difícil de resoldre, però que a cop de pensament abstracte tingués una solució simple i elegant. El que seria clau, però, és que el noi fos capaç d’entendre’l i, sobretot, que la solució al problema el fascinés. Que fos ell mateix qui veiés que pensar amb perspectiva matemàtica és útil i apassionant.

La seva generació ha viscut gairebé sempre en un context de crisi… Primer, la del 2008, i després les successives. I quan semblava que ens havíem recuperat, arriba la pandèmia.
Té raó. Suposo que coses tan grosses com les que estan passant ens serviran, com a mínim, per adonar-nos de com de privilegiats som i de la necessitat que tenim d’aturar-nos i començar de zero… De reconsiderar quines són les nostres prioritats, tant com a societat com des d’una perspectiva més individual.

PUBLICITAT

Com es planteja el futur? Li agradaria treballar aquí? O considera que serà inevitable marxar a l’estranger?
Pel que fa a treballar, mai m’he dit a mi mateix que he d’anar a treballar a l’estranger tant sí com no. El que sí que vull fer és marxar mentre estic estudiant. Deu ser genial. La qüestió serà veure com van les coses. Vull aprofitar l’experiència per saber com funciona el món, què és el que em convé, com influeix el lloc on vius en la manera com vius… Són un munt d’aspectes que tinc moltes ganes de conèixer de primera mà,. Però és que, a més, no tot depèn de mi. Sempre s’ha dit que al sud d’Europa les ciències no han estat mai tan ben tractades com al nord, i no és un estereotip fals. Potser sí que al final estarem obligats a emigrar…

També et pot interessar

Comentaris