De la tristor a l’embranzida

Jordi Parellada

Aquesta setmana està plena de coincidències per recordar: un any de la sentència del procés, 3 anys de l’empresonament dels dos Jordis, 80 anys de l’afusellament del president Lluís Companys i no sé quants anys de l’enorme genocidi de tribus indígenes a l’Amèrica.

El Suprem va fer coincidir, amb tota la mala llet del món –utilitzaria altres paraules més gruixudes, però no vull ser groller– amb el record de l’afusellament del president Companys.

Ho dic així perquè els darrers anys hem pogut apreciar que no hi ha res casual: l’Estat ho fa tot de manera premeditada, injusta i amb traïdoria.

Per tant, d’entrada, és una setmana trista. Però avui he pogut sentir un missatge del Jordi Cuixart que m’ha canviat l’ànim.

Ens trasllada que l’Estat té por i que no sap com aturar la lluita no violenta dels catalans manifestant-se contra les sentències injustes, contra la violència policial i contra la vulneració constant de drets i llibertats, per citar-ne algunes.

“Hem de persistir i madurar”, diu el Jordi, i “malgrat les limitacions per la pandèmia, la vulneració de drets fonamentals i una clara desorientació dels polítics, hem de mantenir la coherència i anar junts per aconseguir aquesta amnistia per a les 2.850 persones represaliades”.

Acaba dient que “ho tornarem a fer i ho farem junts, sense deixar-nos ningú pel camí”.

Així doncs, amb la seva força, coratge i empatia, fem el tomb a la setmana i aprofitem l’embranzida!