“Escriure poesia és una necessitat que tinc des que era adolescent”

Xavi Gonzàlez
10/10/2020 - 15:38h

Entrevista a María Rodríguez Sandía arran de la publicació del seu primer poemari “Estacions elementals”

Nascuda a Vic el 1973, María Rodríguez viu a Vilafranca des de fa 33 anys. A la seva vida hi ha una faceta creativa constant relacionada amb les històries i amb el fet d’explicar-les: s’ha dedicat a la creació d’espectacles a primària, passant després pel món del teatre en diferents registres com a actriu, directora, formadora, directora de l’escola EFIT durant tres anys i impulsora del premi de Dramatúrgia Rosa Florido el 2012. La seva creació poètica esdevé un tresor íntim que s’ha fet públic en comptades ocasions. Creu fermament en el poder transformador del riure i imparteix tallers de risoteràpia i coaching lúdic.

Des de quan escriu poesia?
Escriure poesia és per a mi una necessitat, i ho faig des que era adolescent. La poesia és una mirada més íntima cap a mi mateixa i és un exercici personal que m’introdueix en un altre món. En definitiva, és un altre tipus d’energia per poder esplaiar-me, explicar coses que m’han passat o narrar com m’he sentit en determinats moments.

Què li aporta la poesia (a diferència del teatre, món en què també està molt implicada)?
Quan faig teatre és una cosa pensada pels altres, i quan faig poesia és una cosa meva. M’agrada jugar molt amb les paraules, i per mi és com un joc íntim que em serveix per abocar tot allò que em pugui estar passant.

Amb l’edició del poemari ha volgut fer públiques les seves reflexions?
De fet, no és la primera vegada que els meus poemes surten en públic. El 2003 vaig fer un espectacle al voltant de poemes meus i al 2011 també era un espectacle amb poemes meus que es deia Hivernacle dins el cicle “Com a casa” que es feia al Teatre Cal Bolet. El llibre és la culminació d’un desig de sempre com és el de veure publicats els teus poemes.

A què es deu el títol del seu poemari ‘Estacions elementals’?
El títol es divideix en dues parts. Una cosa són les estacions de l’any i tot el seu cicle, i l’altra, el concepte elementals, amb el qual em vull referir a les qüestions bàsiques però també als elements com el foc, l’aire, l’aigua o la terra. La meva intenció és reflectir que, igual que la Terra gira al voltant del sol i d’aquí venen les estacions, nosaltres, com a individus, també tenim els nostres propis cicles. És com reflectir aquest moviment constant que tenim les persones al llarg de la nostra vida. I finalment, els elements, que estan lligats molt estretament a les emocions.

PUBLICITAT

De què parlen els seus poemes?
Són emocions de ràbia, de desig, de passió, d’amor, d’iŀlusió, d’alegria. Les diferents estacions de l’any ja ens porten a diferents estats emocionals. Per a mi, personalment, la meva estació és la primavera, però cadascú té la seva estació, i no soc del parer que l’hivern, per exemple, ens pugui aportar tristesa.

Com surt la idea de publicar-los?
Durant el confinament, el fet d’estar a casa i tenir temps em va fer veure que aquella era l’oportunitat. Vaig treure els meus poemes del calaix i em va venir aquella necessitat d’oferir-los en un acte de compromís amb mi mateixa. Cada dia vaig anar penjant un poema a les xarxes, i això va ser l’inici. L’editorial Neopàtria va obrir una convocatòria per rebre originals i jo els vaig enviar un tastet que els va agradar, i a partir d’aquí tota la maquinària es va engegar.

Qui ha estat el seu mentor?
Sempre he tingut escriptors referents que m’agrada com escriuen. Però jo soc molt inquieta i jugo molt amb les paraules, i quan n’hi ha alguna que no entenc sempre acudeixo al diccionari. M’agrada molt jugar i buscar les definicions, els sinònims, etc. Sí que li puc dir que després d’algun dels meus espectacles algú ja m’havia dit que m’havia de llançar a publicar-los. M’hi animaven, però jo sempre ho veia com una cosa molt llunyana i tampoc volia caure a fer una autoedició.

PUBLICITAT

Té previst fer més presentacions?
Amb el tema de la Covid, la cosa està una mica complicada, però sí que tinc intenció de fer-ne perquè hi ha molta gent que es va quedar amb ganes de venir a la presentació que vaig fer a l’Escorxador ara fa uns dies. Hi van coŀlaborar moltes persones, com el Toni Regueiro, el Roger Subirana, l’Esther López o el Pep Puig. També el David Monteagudo i el Toni Bonet, prologuista i editor que van venir a una presentació que va quedar molt bonica.

Aquesta primera publicació l’anima a fer noves edicions en un futur?
I tant! Jo ara estic molt contenta i gaudeixo de la meva primera publicació. Però tots els inputs que estic rebent m’estan animant molt a continuar, i tinc ganes de fer un segon poemari.
On es pot trobar físicament el llibre?
La distribució la fa l’editorial, però a Vilafranca es pot trobar a La Cultural i a l’Odissea, i també se’m pot demanar directament a mi a través de l’adreça estacionselementals@gmail.com.

Al llibre hi ha un petit regal, també?
Hi ha un codi QR amb el qual el lector podrà veure tots els audiovisuals dels vuit poemes que vaig recitar i d’una cançó que va compondre el Roger Subirana i que va interpretar l’Esther López. És un detall extra per a la gent que em compri el llibre. Al final de la presentació, i com que no vam poder fer una copa de cava, vaig fer una proposta al públic present: els vaig demanar que escrivissin un desig en un paper i el dipositessin en un pot. Va ser molt bonic perquè en van sortir moltes reflexions interessants.

També et pot interessar

Comentaris