“No hem trobat un millor acord econòmic que el de Saint-Gobain enlloc més”

Ricard Vinyals
25/09/2020 - 06:00h

Entrevistem el president del comitè d’empresa de Glass Saint-Gobain a l’Arboç, José Alberto García

José Alberto García, nascut fa 39 anys a Banyeres del Penedès i fill d’un treballador asturià de l’antiga Cristaleria Española, SA (actualment Saint-Gobain) quan es va muntar la fàbrica a l’Arboç el 1973, és des de fa un any el president del comitè d’empresa. Porta 18 anys a la planta arbocenca i encapçala l’equip de 6 delegats de la CGT, 4 de CCOO i 3 de la UGT que ha negociat les condicions econòmiques i socials arran del tancament anunciat de les instal·lacions de Glass Saint-Gobain. Aquesta setmana ha atès el 3d8 per parlar d’aquestes negociacions.

Quina sensació té pel resultat de les negociacions per desbloquejar el conflicte laboral a Glass Saint Gobain?
La valoració de tot el comitè és molt bona, perquè no hem pogut aconseguir l’objectiu principal, que era la reconstrucció del forn de la fàbrica de Glass, però sí unes bones condicions, així com poder seguir pensant en el futur de Sekurit [la divisió que treballa el vidre pla que fabrica Glass]. I pensem que aquestes bones condicions les hem aconseguit sense disturbis i sense violència i amb actes totalment pacífics, i això té la seva importància.

PUBLICITAT

A què atribueix que l’empresa hagi acceptat l’acord final al qual volien vostès arribar?
És clar que ha estat només pel bloqueig dels magatzems al polígon de Bellvei. Si haguéssim hagut d’estar fent vaga a la porteria de la fàbrica i no haguéssim tingut l’ocasió del bloqueig de Bellvei, la situació hauria estat totalment diferent. Ni aguantant el mes que dura el període de consultes hauríem arribat a aconseguir aquestes condicions. Tant l’empresa com la Generalitat ens han dit que estaven rebent moltes pressions de part de les marques de cotxes a les quals subministra material Saint-Gobain.

Ha estat sempre optimista en les negociacions o ha vist malament en alguns moments arribar a l’acord?
Fins dijous passat, quan vam tenir la reunió telemàtica amb el secretari d’Indústria i els consellers de Treball i d’Empresa, teníem l’esperança que es pogués reconstruir el forn i s’evités el tancament. En aquella reunió ens va quedar clar que no, perquè els ho havia deixat ben clar l’empresa.

I aleshores?
Ens vam centrar en aconseguir el que hem aconseguit.

Han arribat a paral·litzar la producció automobilística en algunes fàbriques de l’Estat?
No. Alguna ha tingut problemes per manca de tubs d’escapament. No cal dir noms, però no ha estat per culpa nostra. Pensi que en els 11 dies que hem estat bloquejant els magatzems de Bellvei, per raons de la pròpia negociació, els hem donat dos globus d’oxigen: els vam deixar sortir tres camions el diumenge 13 i uns altres tres dimecres 16. El que volíem era negociar, mantenir la negociació i entenem que no era bo per cap part aturar la producció de les marques de cotxes. Tanmateix, havíem de mantenir una certa pressió perquè l’empresa ens donés el que volíem.

Què li ha semblat el paper de la Generalitat en tot el conflicte laboral?
Per part de la majoria dels seus interlocutors, m’ha semblat molt bé, però el conseller Tremosa s’ha portat com s’ha portat. Sí que és veritat que parlo per converses privades amb mi, però des de divendres a la nit va notar molt la pressió. Li deien que no podia ser que quatre pagesos estiguéssim paralitzant el país, i m’ho va transmetre i em va dir que estàvem fent una cosa iŀlegal i que no podia ser. Vaig respondre el seu tuit dient-li que si tant li preocupa el treball del Baix Penedès, a què estàvem jugant. És a dir [Tremosa], venia a dir: “Jo us ajudo en tot el que pugui”, però en el moment de rebre pressió dels seus amiguets a les indústries em truca pressionant i posant-nos por dient que ens enviaria els antidisturbis dels Mossos d’Esquadra.

Abans que l’empresa anunciés que volia tancar la Divisió Glass de l’Arboç, el comitè intuïeu la possibilitat?
No, per ara no. Sí que és veritat que al forn li pot quedar un any i mig o dos de funcionament, que està bastant bé, però esperàvem haver de començar a negociar l’any que ve. O sigui que ens esperàvem potser de trobar-nos en aquesta situació l’any que ve, però ara no. Jo mateix, per exemple, estava de vacances quan ens van trucar per parlar d’uns petits problemes que havíem tingut durant l’estiu, però ni a la convocatòria de la reunió deia que tancaríem. A sobre, aquesta convocatòria va ser amb enganys.

Pot estimar quants treballadors dels 122 afectats s’acolliran a les condicions d’acomiadament i no a possibles recol·locacions a l’empresa?
No, perquè això ho hem de començar a parlar a partir d’ara. És a dir, de l’acord a què hem arribat hem de desenvolupar el punt del pla social. Haurem de saber quants llocs de treball es podran ocupar a Sekurit de l’Arboç, però entenem que seran més de 30. Ara, tot aquell que no vagi a Sekurit sí que preveiem que pugui acabar demanant la indemnització pactada.

Com ha rebut la plantilla l’acord assolit, perquè fa una setmana s’havia arribat a un pre-acord que no va acabar sent ratificat per l’assemblea?
El darrer acord ni l’hem hagut de ratificar amb els treballadors, però, com bé diu, en el de dimecres de la setmana passada ens van dir que estava molt bé perquè havíem lluitat pel 100% de les recol·locacions, però que faltaven dos punts importants: un, la garantia i viabilitat del centre de Sekurit o una bona sortida en cas que s’arribés a la mateixa situació aviat –i que és el que hem aconseguit– i, l’altre, que faltava pactar les indemnitzacions. És a dir, si estic a Sekurit i tanqués i no vull anar-me’n fora de Catalunya, què em pagaran? Ara era el moment de negociar-ho, quan encara hi havia el bloqueig de Bellvei. Si ho haguéssim deixat per a més endavant, en comptes de 60 dies per any treballat i 30.000 euros potser hauríem aconseguit només 45 dies de sou per any.

PUBLICITAT

No és habitual que a les indemnitzacions no hi hagi cap topall de mensualitats per any treballat.
No, no és normal. Ara, entenem que l’empresa intentarà mantenir-nos a Sekurit tots els que portem més antiguitat i intentar treure’s els que portin menys temps. Però sí, hem aconseguit unes molt bones condicions econòmiques. Pel que hem estat mirant, no hem trobat un acord millor enlloc.


Pensa que a la Nissan han aconseguit 60 dies pelats per any treballat. Amb els 30.000 euros que hi afegim nosaltres, ens suposen uns 70 o 80 dies de sou per any.

Com han quedat les relacions amb l’empresa?
Entenc que molt contents no estaran.

I amb la Generalitat?
El secretari general de Treball i el director general han fet molt bona feina.

Com van rebre la notícia de l’acord els treballadors?
Estaven molt contents. El comitè vam anar a la porteria de la fàbrica el mateix diumenge a la nit, on hi havia molta gent, i tothom ens aplaudia.

També et pot interessar

Comentaris