“L’alimentació té un impacte enorme sobre el canvi climàtic, i els efectes es veuran ben aviat”

Judit Benages
25/09/2020 - 21:00h

Entrevistem la investigadora científica vilafranquina Maria de la Fuente, que, després de quatre anys al Regne Unit, ara treballa a Brusel.les

El currículum de la vilafranquina Maria de la Fuente és impressionant. Amb una formació acadèmica exceŀlent i experiència en grans projectes, quan se li demana que defineixi la seva professió, ho té clar: és investigadora científica. Llicenciada en Geologia i amb un màster sobre Enginyeria del Terreny, De la Fuente va marxar per primer cop de Vilafranca a Southampton fa 5 anys sense saber anglès. Ara fa conferències arreu del món, ha navegat per l’Antàrtida i ha creuat en dos mesos i mig part de l’Atlàntic investigant el comportament de l’oceà. Defensora mediambiental convençuda, sempre que pot fa pedagogia i mostra que, si ens hi posem, podem aconseguir tenir un món molt millor.

PUBLICITAT

Per quin motiu se’n va anar a treballar a l’estranger?
Tenia una bona feina en una consultoria geotècnica a Barcelona, però al Regne Unit buscaven algú amb el meu perfil.

La buscaven a vostè, concretament?
En el món de la ciència, això passa sovint. Es busquen perfils concrets. De fet, el meu supervisor m’hi va animar, ja que jo no creia en mi perquè ni parlava anglès. Però la universitat va fer una excepció en el procés de selecció perquè estaven convençuts que havia de ser jo.

Quines tasques havia de dur a terme en aquell projecte?
De manera molt general, podem dir que vaig estar quatre anys estudiant els hidrats de metà. Modelava els riscos geològics associats a l’alliberació de metà a l’oceà per causes naturals o per extracció amb propòsits energètics. El projecte es va dur a terme en un centre d’oceanografia pioner a Europa.

En què consistien els projectes en què va participar?
Un d’ells consistia a viatjar a l’Antàrtida, i l’altre, a creuar l’oceà Atlàntic durant dos mesos, que és gairebé el màxim que et deixen estar en un vaixell abans de tornar-te boig! Treballàvem 12 hores, set dies a la setmana. Molt intens, però va ser una experiència única. El que fèiem era, també resumidament, mesurar les propietats físicoquímiques de l’aigua de l’oceà.

I ara fa un parell de mesos que viu a Brussel·les.
Durant el confinament van trucar-me i, de nou, van creure en les meves capacitats. El que estic fent a Brussel·les és estudiar l’eficiència del filtre marí per impedir que el gas metà migri fins l’atmosfera i entri en el cicle del canvi climàtic. Cal evitar-ho o, com a mínim, entendre’l i tenir-lo controlat.

Quin és el paper de la dona en el món de la ciència?
Amb perspectiva internacional, li puc dir que la dona té un paper molt important. Els càrrecs superiors, malgrat tot, com a la majoria de sectors, estan dominats per homes. Però perquè fa 50 anys les dones acostumaven a dedicar-se a cuidar els fills, cosa que ara ja no passa tant, motiu pel qual confio plenament que en generacions futures la dona ocuparà càrrecs importants. No crec que sigui un món dominat per homes, sinó dominat per tendències socials. D’aquí a 20 anys veig una societat totalment igualitària.

Què podem fer, en el nostre dia a dia, per vetllar pel medi ambient? Els petits gestos són importants, oi?
Importantíssims! Cal educació i consciència ecològica des de ben petits. Estem en una pandèmia, però la gent no pensa què podem fer per millorar la situació. És necessari canviar els nostres hàbits alimentaris, perquè hi ha moltes malalties associades a l’alimentació. L’alimentació té un impacte enorme sobre el canvi climàtic. Reduir la ingesta de carn, per exemple, permet reduir l’ús de tones d’aigua o l’emissió de grans volums de gasos hivernacle a l’atmosfera.

PUBLICITAT

És realment efectiu?
Per produir un bistec es necessiten uns set mil litres d’aigua. Amb això ja està tot dit. Cal preguntar-nos què podem fer com a individus i posar al nostre cap la paraula transcendència, perquè vivim com a éssers egoistes que només veiem la transcendència durant la nostra etapa de vida, però després volem tenir fills a qui no estem deixant un món sostenible.

La gent creu que els efectes del canvi climàtic tardaran molts anys a veure’s.
Doncs no és veritat. Com a màxim, en 50 anys es notaran, i molt. L’hauríem d’haver aturat ahir, i no avui. Anem molt tard. I per evitar-ho cal que, urgentment i, com a mínim, tinguem un estil de vida saludable.

I en què es tradueix, això?
Cal consumir productes sense plàstics, usar bombetes led, no gastar aigua innecessària mentre ens dutxem, donar una vida llarga als productes i no comprar perquè sí. Jo entenc que de tant en tant tenim un caprici, però, aleshores, cal comprar en empreses que no explotin ni recursos ni persones.

Tenim prou informació, sobre tot això?
Jo crec que massa. Això ens impedeix pensar per nosaltres mateixos i actuem, en general, sota pilot automàtic.

Però els productes sostenibles són més cars…
Al Penedès tenim moltes opcions per comprar producte de km 0, com ara al mercat de Vilafranca. El que és clar és que les polítiques econòmiques no afavoreixen les compres de baix impacte ambiental. Però la societat ha de pressionar, perquè si es deixen de comprar productes envasats, aquests es deixaran de fer. Ara, entenc que a Espanya els salaris mínims són depriments i entra en joc la supervivència. El que cal és que, qui s’ho pugui permetre, ho faci.

En aquest vídeo, ens dona diverses pautes per contribuir a l’aturada del canvi climàtic en el nostre dia a dia

També et pot interessar

Comentaris