“Les paraules són les pedres fonamentals per aixecar ponts de diàleg entre cultures”

FOTO: DANIEL ALBERTOS
Eva López
19/09/2020 - 18:00h

El pont de Besalú ha vist créixer Martí Gironell. L’ha vist créixer com a persona i també com a escriptor

La històrica construcció romànica va ser el que va inspirar la primera novel·la del periodista, ‘El pont dels jueus’, de la qual se’n van vendre 100.000 exemplars. Ara, tretze anys després de la seva publicació, Gironell torna a caminar pel passat del pont besaluenc amb ‘Paraula de jueu’, la segona part de l’exitosa novel·la. En aquest nou volum, Martí Gironell homenatja la paraula i la seva capacitat per teixir ponts d’unió entre dues cultures. Gironell serà dijous que ve al claustre de Sant Francesc de Vilafranca (19.30 h) per desvelar els secrets que s’amaguen darrere el seu últim treball.

Per què aquesta necessitat de tornar al pont de Besalú tretze anys després?
De necessitat no n’hi havia cap, segurament. Però jo sí que veia una continuació natural a El pont dels jueus, justament per com acabava. Al final de la novel·la, Pere Baró, el mestre d’obres, tanca el manuscrit on explica com es va construir l’anterior pont, decidit a treballar per reconstruir-lo. Per això, un any després d’escriure El pont dels jueus em vaig posar a treballar per fer aquesta segona part, que s’ha anat coent a foc lent.

‘El pont dels jueus’ va tenir 100.000 lectors. Com s’encara la segona part d’una novel·la que ha tingut tant d’èxit?
Home, hi havia cert respecte, i hi continua sent. Però també em fa molta iŀlusió començar a rebre opinions de la gent que se l’ha llegit en pocs dies. Evidentment, em feia molt de respecte, perquè hi ha molts lectors a darrere d’aquesta història. Sabia que hi havia molta gent que esperava aquesta continuació, perquè m’ho demanaven. I això engresca molt.

Al llibre, les desavinences entre cristians i jueus centren part de la trama. Hi ha algun reflex de l’actualitat en aquesta història?
Ben cert. Aquestes desavinences que acaben malament entre cristians i jueus es poden extrapolar a l’actualitat. Ara, més que mai, és necessari que s’aixequin ponts d’entesa entre comunitats que pensen diferent, que resen diferent, que tenen tradicions diferents. S’ha perdut molt el respecte cap a l’altre. I aquesta novel·la també vol aportar aquesta reflexió. Estem explicant uns fets que van passar al segle XIV, però molts dels detonants són els mateixos que veiem ara. Hi ha aquesta voluntat de fer veure al lector que hi ha la necessitat de crear un clima de confiança cap a l’altre, i no de recel, perquè això no porta enlloc. Hem de fer una feina en aquest sentit, i la literatura té molt a aportar-hi.

PUBLICITAT

La paraula és un puntal a ‘Paraula de jueu’. Creu que avui dia ha perdut importància l’expressió a través de la paraula?
Al llibre hi ha un gran elogi de la paraula, un homenatge, perquè crec que entre tots l’hem despullat del gran significat que tenia. Les paraules són un tresor, són el vehicle a través del qual ens podem comunicar. Poder expressar les coses amb paraules és impagable. En aquella època, els jueus ja ho tenien clar. I sabien que fer-les servir d’una manera o una altra podia tenir conseqüències. Per tant, les paraules són les pedres fonamentals per aixecar ponts de diàleg entre cultures que pensen diferent.

Vostè és de Besalú. De petit, el pont ja li despertava curiositat?
Sí, sobretot a partir dels catorze anys, quan vaig començar a fer de guia turístic pel meu poble. Sempre m’havia preguntat qui havia construït el pont i com era l’època que l’havia vist néixer. Aquestes dues preguntes són les que em van motivar anys més tard a documentar-me per fer una novel·la. Vaig pensar que a través d’un relat fictici seria molt més fàcil explicar la història.

Per què ha volgut fer aquest homenatge al pont romànic?
No és tant fer un homenatge al pont romànic, sinó fer-lo a les persones que ens han precedit, que han tingut la visió de fer certes obres que perduressin en el pas del temps, i que tinguessin cert significat. I el pont de Besalú, més enllà d’unir dos punts físics, també és un pont per unir dues persones.

PUBLICITAT

Què ha après dels personatges d’aquesta història?
Diverses coses, però sobretot la voluntat que hem d’anar perseguint els que vivim al segle XXI, que és aquesta voluntat d’entendre l’altre. La capacitat que tenim a través de conèixer el que ens envolta i és diferent a nosaltres. Jo em quedo amb això, amb la capacitat de treballar cooperativament al marge de les creences i de la pell. Pot sonar utòpic, però jo hi crec.

Hi haurà una tercera part d’aquesta trama?
Ara com ara, no la veig. Igual que al final de la primera em vaig posar a treballar un any després d’acabar-la perquè tenia clar que volia seguir, amb Paraula de jueu no em passa. Però qui no et diu que més endavant hi hagi alguna cosa que em desperti la necessitat de seguir? No se sap mai.

On ens portarà el pròxim llibre de Martí Gironell?
A la que pugui posar-me amb el projecte que tinc engegat, també serà un viatge cap a un altre període de principis del segle XX. Vull explicar la història d’un personatge amb una història relacionada amb la documentació que fa temps m’encurioseix molt. No puc dir més [riu].

També et pot interessar

Comentaris