“La primera tasca d’un professor és ajudar els estudiants a arribar on ells volen”

Avatar
12/09/2020 - 09:00h

Entrevistem l’exprofessor de l’Institut Milà i Fontanals de Vilafranca del Penedès Lluc Martí Cabanach sobre la tornada a les classes

Lluc Martí Cabanach (Girona, 1956) va viure fins als 23 anys a França. Amb aquesta edat es va traslladar cap al poble de la seva mare, l’Arboç. Un cop a Catalunya, va tenir problemes de convalidació amb el seu grau de matemàtiques i llavors va decidir cursar el grau de biologia a la Universitat de Barcelona mentre treballava com a carnisser. En acabar el grau, va començar a treballar amb la inauguració dels estudis BUP a les Carmelites del Vendrell, on va iniciar la seva vertadera vocació, la de docent. Un any després de la inauguració de l’Institut Milà i Fontanals a Vilafranca, l’any 1994, va aconseguir plaça per a treballar com a professor de matemàtiques fins a l’any 2016, quan es va jubilar.

Hi ha algun motiu que el fes decidir a ser professor?
Concretament no ho sé. Els pares eren professors, però per aquest motiu a casa ningú ho volia ser. Al final hem acabat dos dels cinc germans exercint la docència. Potser la llavor de les matemàtiques i del professorat ve d’un mestre de matemàtiques que era un home extraordinari amb molta personalitat. Aquí ell va sembrar la il·lusió, de ser professor i de les matemàtiques. Vaig fer un munt de coses diverses, com ser carnisser, però al final he anat a parar on se suposa que havia d’acabar, a la docència.

PUBLICITAT

Vostè feia classes a alumnes de 3r, 4t i batxillerat. Per què alumnes joves i no els més petits?
Vaig provar d’ensenyar a primer i segon d’ESO, però no ens enteníem. No sé si era una qüestió de registre lingüístic, de personalitat o alguna altra cosa. Però ni ells ni jo estàvem a gust.

Troba a faltar fer classes?
No. Tot i que com que amb la pandèmia ens han confinat a casa i no podem fer res, ni viatjar ni anar enlloc, hi ha dies que m’entra una mica d’enyorança. Però mantinc una pàgina web, ajudo a alguns companys que ho necessiten i sempre intento estar ocupat.

Quan vostè es va jubilar l’any 2016 va anar al Senegal a fer voluntariat. Va anar a ensenyar matemàtiques també?
No, vaig fer alfabetització en francès, que és la meva llengua. De matemàtiques, res. Vaig ensenyar francès a gent que no ho parlava res i la situació devia ser per filmar-la perquè havia de fer molts gestos.

L’experiència va anar bé, doncs?
Va anar molt bé. Vaig tenir la bona idea de portar amb mi un portàtil i un canó i aleshores vam muntar una pantalla. A través de les imatges i jugant amb l’internet associàvem les paraules amb les coses i així vam anar fent. 

Quina creu que és la principal tasca d’un docent?
La primera és ajudar els estudiants a arribar on volen arribar. També has de procurar que els hi agradi la matèria, perquè si no és així, no estudien gaire. La resta no és important.

Creu que aquesta tasca, la dels professors, ha anat canviant durant els últims anys?
Sí, jo veig que fins i tot des que jo vaig marxar hi ha hagut canvis. Ara es treballa molt per projectes i competències més col·lectives. La filosofia i la metodologia estan canviant per bé. Convé que hi hagi aquests canvis perquè el món canvia.

PUBLICITAT

Ha parlat de pàgines web, portàtils… Pensa que les tecnologies són una bona eina per l’educació?
Sempre he sigut una persona que ha apostat per la tecnologia. A l’Institut Milà i Fontanals vaig ser dels primers a crear el moodle (plataforma online on es poden publicar activitats interactives). En un principi jo tenia el meu propi i l’institut el seu. Després vaig aconseguir que a les classes de matemàtiques els alumnes tinguessin portàtils. Entenc que estem en temps de pantalles i anar a vendre matemàtiques amb un guix ja no toca.

Com veu llavors la tornada a l’escola?
Complicada. El jovent és imprudent, però per això mateix és jovent. No podem demanar-los que siguin molt madurs perquè no els hi toca. A més a més, els recursos són molt escassos. No es poden fer coses molt diferents amb els mateixos elements, ja que les plantilles han crescut ben poc.

Creu que les classes online han arribat per quedar-se?
Jo penso que sí. És un molt bon recurs que pot ajudar a funcionar al ritme de cada estudiant.

Desavantatges tenen?
L’estudiant a casa seva si es despista, es despista. A casa té milions de motius per despistar-se. A classe no pot fer gaire més que parar atenció, tot i que el cap pot anar on vulgui.  

Els canvis tecnològics i de metodologia tindran un efecte en els futurs estudiants?
Espero que sí. Més enllà de la tecnologia, la idea dels treballs de projectes i aprendre realment per a aplicar-ho, jo ho agrairia. Recordo continguts que no m’han servit per a res perquè eren purament memorístics. Algú em pot dir que l’equació de segon grau no serveix per res tampoc, però entendre el mecanisme de l’equació és un procés mental que és interessant. Saber-la fer no és memòria, sinó comprensió.

Té algun missatge des de la distància pels seus companys professors? Només puc dir chapeau i que també els hauríem d’aplaudir a les nits per la tasca que han fet i que faran.

També et pot interessar

Comentaris