“Al Penedès sempre hi ha hagut molt de respecte vers la figura de sant Fèlix”

Xavi Gonzàlez
29/08/2020 - 06:00h

Entrevistem Joan Hurtado “Canano”, autor de l’estampa de sant Fèlix d’aquest 2020

Nascut a Torreperogil (Jaén) el 1959 des del 1962 resideix a Sant Martí Sarroca. Penedesenc de cor, es presenta com a ‘Canano’, un mot que prové dels seus avantpassats. Utilitza la metafísica i el simbolisme, i defineix el seu estil com a ‘Neorealisme Conceptual Contemporani’. Per ell, la pintura ha de ser més que un simple fet estètic. Té la necessitat d’expressar idees, sentiments i emocions, i de poder-les transmetre. Els administradors de la festa major de Vilafranca el van escollir per fer l’estampa de Sant Fèlix d’enguany, que ha estat molt ben rebuda, fins al punt que aquests dies no ha parat de signar litografies a la parada del quintet gestor.

De les que s’han vist en els últims anys, potser la seva és l’estampa que ha recollit més felicitacions i la que ha generat menys divisions. N’està satisfet?
Doncs sí, n’estic tremendament satisfet. La veritat és que no m’ho esperava. Com en tot, pensava que hi hauria un sector a favor, però no pas que hi hagués tanta unanimitat. Un amic meu em va enviar un missatge en què em felicitava per haver aconseguit que tots els vilafranquins es posessin d’acord en alguna cosa.

El dia de la seva presentació va explicar que seria fidel a la realitat.
Ho vaig tenir clar des del primer dia. Sobretot, no volia fer servir sant Fèlix com a anècdota. Res de mascareta ni cap tipus de provocació, perquè em sembla que sant Fèlix és una cosa que està per sobre dels creients i dels no creients. Li tinc molt de respecte i està molt arrelat. Sempre he dit que al Penedès hi ha molt de respecte vers la seva figura.

Presentar l’estampa a la basílica de Santa Maria el va fer emocionar?
Quan em van preguntar on la volia presentar, no vaig dubtar en cap moment de fer-ho a Santa Maria. És un espai que sempre que trepitjo m’agafen moltes emocions. Allà m’hi vaig casar ara fa 39 anys. A més, hi ha una anècdota que em fa molta gràcia, i és que l’any que es va fer la talla de sant Fèlix és precisament l’any que jo vaig néixer. Casualitats de la vida.

PUBLICITAT

Quina tècnica ha emprat per a l’estampa?
La tècnica és la que he utilitzat en els darrers anys. Estic obsessionat per la durabilitat, motiu pel qual treballo sobre fusta i després faig una capa protectora. Utilitzo l’acrílic però també el pastel. En algun moment fins i tot faig servir l’oli a l’aigua, que em dona una brillantor que l’acrílic no em dona. Els entesos en diem tècnica mixta.

El fet de crear l’estampa li va generar pensaments i emocions?
És una cosa inexplicable, però forma part de la meva manera de treballar. Tinc molts diàlegs amb les meves obres, i a sant Fèlix hi va haver molts moments que li vaig demanar la seva ajuda perquè em sortís l’obra final. Per mi, l’emoció més forta es dona quan acabo una obra. En el cas de l’estampa, recordo estar cara a cara amb el sant, i com se’m va posar la pell de gallina. Això no passa sempre, però quan succeeix vol dir que has aconseguit un objectiu. Jo he gaudit molt fent l’estampa de Sant Fèlix.

L’any que ve vostè tornarà a fer l’estampa, encàrrec que va acceptar.
Li he de dir que he connectat molt amb els administradors, de manera que ja em poden demanar coses, que no els diré que no a res. Molta gent em diu que m’he posat un llistó molt alt, però quan estava acabant la d’aquest any el meu cervell ja estava maquinant la idea de l’any que ve.

A la presentació també se li va preguntar si faria un sant amb mascareta i va defensar la imatge del sant tal com és.
Era una cosa innegociable. Jo no volia entrar en debats que no porten enlloc. L’estampa és l’estampa, i sant Fèlix és qui dona sentit a la festa. A mi em produeix el màxim respecte.

Quantes versions de l’estampa va fer?
Primer vaig fer-ne un esbós, els quals, per cert, des de fa uns anys guardo perquè la meva dona em renyava perquè jo els llençava. Ara fins i tot un esbós es podria dir que és una obra final. Estan molt treballats. Quan el vaig tenir fet vaig trucar als administradors i els el vaig ensenyar, però ells es pensaven que era l’obra definitiva.

PUBLICITAT

Aquesta estampa està definida pel simbolisme. Podria ser que la de l’any que ve fos més surrealista
Probablement el joc és amb el surrealisme, però no li vull avançar res. Com que tinc molts dies, és probable que treballi amb més esbossos que no pas amb la primera. Vull fer entendre molt bé el missatge. A mi el simbolisme i el surrealisme m’han acompanyat sempre, però ara dic que el meu estil és el neorealisme conceptual. Crec que l’art ha de ser clar i ha de tenir un missatge. No pot ser que es faci una obra sense sentit, i resulta que t’inventes un discurs meravellós que tothom s’ha de creure. Això no és art conceptual.

En què està treballant, actualment?
Estic continuant una sèrie que tractava la música: el contacte de les mans del músic amb l’instrument, que és inert. És una col·lecció que vaig presentar en una primera versió al Berger Balaguer de Vilafranca, i ara l’estic acabant de perfilar per poder-la exposar novament. Tinc pensada alguna cosa més, però de moment no puc avançar res.

També et pot interessar

Comentaris