Ós bru del Pirineu

28/08/2020 - 09:28h

Maria Torra

No entendríem com es pot protegir una espècie animal com l’ós bru sense recórrer l’immens territori muntanyenc replet de vegetació autòctona, on l’aigua del desglaç dels cims omple nombrosos estanys que fan brollar fonts i banyen, amb rius d’aigua cristal·lina, els prats i senders on pasturen vaques brunes, poltres, cabres i ovelles. Els Pirineus són un extens territori on la cultura i la tradició conviuen amb el jardí botànic, paradís per la seva fauna, que compta amb tresors com els isards, el trencalòs, el gall fer i l’ós bru com a joia més preuada. La biodiversitat de l’ecosistema madur dels boscos de l’Alt Pirineu té com a paraigua aquest mamífer que va estar en perill d’extinció a causa de la persecució implacable de l’home. Morta Cannelle, l’última femella autòctona, a finals del 2004, quedava exhaurida la seva reproducció, cosa que feia necessària una reintroducció i, gràcies a la legislació de la UE, es va incloure en la categoria de màxima protecció. Projectes com LIFE i Piroslife han ajudat a finançar-la. Quasi 2 metres d’alçada i un pes de fins a 240 quilos els mascles i 170 les femelles donen gran respecte a un animal tímid, poc agressiu i difícil de topar-hi, pel seu gran olfacte i oïda, que defuig les confrontacions. Óssos procedents d’Eslovènia, de característiques físiques i biològiques similars als autòctons, han permès que la reintroducció de l’ós bru sigui tot un èxit i, majoritàriament, acceptada per part de l’home. Les ósses, de condició poliàndrica i ovulació diferida, enganyen els seus mascles parelles, evitant l’infanticidi i aconseguint que les seves cries, durant l’any i mig que conviuen, sobrevisquin. Actualment se’n poden comptar 52 exemplars.

PUBLICITAT

També et pot interessar

Comentaris