Límits i tolerància. I la independència?

Jordi Parellada

El comportament humà i les seves reaccions estan, des de fa molts anys, ben estudiades –o ho sembla–. Sobretot, en situacions límit on existeix una pèrdua important, com ara la vida, per a l’individu que la pateix, o en situacions greus on la implicació és directa: un accident, un incendi, un atracament, una violació, un atemptat, etc. 

Sovint aquestes reaccions sorgeixen quan se supera aquest llindar, quan el teu propi instint se sent provocat i actua, a vegades impetuosament prenent decisions ràpides i, en d’altres moments, quedant-se muts i quiets com si es tractés de protegir-se sense fer res.

Hi influeix molt si s’ha experimentat amb anterioritat una situació idèntica o molt similar i la distància que ens separa dels fets. Això provoca reaccions basades en l’experiència que poden ser adequades o no per la nova situació que s’està patint.

Quins són els límits de la tolerància

Heus aquí la meva primera pregunta: si tenim uns límits que ens fan reaccionar, la tolerància també en té?

Només cal revisar fets ocorreguts els darrers temps: l’enorme quantitat de migrants desesperats morts intentant travessar el Mediterrani; manades de violadors impunes a la llei; atemptats de falsa bandera que ens volen fer oblidar; feixisme en estar pur que campa i se’ls en fot tot amb amenaces a tort i dret; clavegueres i corrupció de coll blanc que es protegeix amb trames inversemblants; aferrament al poder considerant-se superheroi sentint els colors o no; vulneració continuada dels drets individuals i fonamentals sense immutar-se; fugida de corones corruptes amb el beneplàcit del govern i el suport de 75 intel·lectuals –!?–; acatament d’una ordre carregada d’odi per pegar indiscriminadament l’1 d’octubre; dubtes de si és el moment adequat per a la independència o si cal esperar 300 anys més, etc.

I també a altres indrets del món: a la Xina, clausurant els drets de Hong Kong; a Bielorússia, alterant els resultats electorals per continuar al poder; a Rússia, modificant la legalitat per perpetuar-se al poder; als EUA, generant enemistats internes i externes de qui no està amb mi (Trump); a Mali, atiant amb cops d’estat militars, etc.

Com veieu, una corrua de situacions per omplir moltes pàgines. Només cal veure els efectes de la Covid-19 i el cas que alguns en fan, o les reaccions contràries a qui l’ha patit.

Fins quan?

I de nou la pregunta és: “Fins quan hem d’aguantar aquestes vulneracions constants?”.

Tenim una tolerància infinita?