“L’ús de la mascareta s’havia d’haver fet obligatori des que ens van desconfinar”

Ricard Vinyals
24/07/2020 - 09:00h

Entrevistem el doctor Josep Maria Vendrell, pregoner d’una festa major del Vendrell marcada per la Covid-19

El doctor Vendrell va néixer a les Borges Blanques fa 61 anys, però en fa 32 que és metge de família a la població del mateix nom i de la qual demà farà el pregó de la festa major. Abans d’exercir al Vendrell havia estat metge substitut a Cunit, Segur de Calafell i el Poble de Calafell, i des de fa 27 anys treballa al CAP del Vendrell. Aficionat a les caminades diàries i a viatjar, Vendrell es declara també un gran amant de tot l’aspecte folklòric i casteller de la festa major vendrellenca.

Quan li van proposar de fer el pregó de la festa major del Vendrell?
Em va trucar l’alcalde fa 3 setmanes i em va comentar que hi havia una comissió que em proposava per ser pregoner. Ho agraeixo, tot i el neguit, i ho accepto per tota la problemàtica de la Covid. Parlaré pels meus companys de primària i hospitalaris. Estem de moda els sanitaris i és un orgull.

PUBLICITAT

Què té pensat reflectir-hi?
Sobretot, faré un record de la tasca de tots els companys sanitaris i el seu acompanyament a la gent gran, a més de recordar la gent que ens ha deixat. Els metges i els familiars no els hem pogut acompanyar com voldríem. També faré una mica d’història de la grip del 1918 i 1919, que és una mica ‘copiar i enganxar’ i hi ha molts paral·lelismes amb la situació actual.

En quin sentit?
En l’obligació de reportar els malalts al Govern Civil, aïllar-los, posar-se mascaretes, etcètera.
Serà un pregó emotiu, intueixo…
Sí, i també parlaré de la cura que ha de tenir la gent jove amb les mascaretes. Cal gaudir la festa major, però ara sobretot amb la família amb la qual convius i no grups grans de famílies i amics. Aquesta serà una festa major diferent.

Quan creu que s’allargarà l’actual situació sanitària?
Fins que no hi hagi la vacuna que faci de tallafocs, no serà aconsellable agrupar-se amb molta gent. La grip del 1918 afectava gent jove i ara l’afecta amb brots menys greus, però no tallarem la situació fins que no hi hagi la vacuna. Estem més preparats i no tornarem als nivells de la pandèmia de l’abril i el maig, perquè es fan més seguiments, PCR i s’aïlla més fàcilment els malalts, però la solució definitiva no arribarà fins que no hi hagi la vacuna. De moment, cal mantenir la higiene, la distància social i l’ús de la mascareta, que hauria d’haver estat obligatòria des que ens van desconfinar.

Què pensa quan veu molta gent alhora que no la du?
M’indigna. Ara he estat uns dies a Astúries i a Cantàbria i el 90% de la gent portava mascareta tot i no ser obligatòria. Aquí, des que s’ha posat l’obligatorietat se’n veuen moltes més, però fins ara no era així. S’ha de ser disciplinat i cal fer ús de la mascareta sempre. Ho pot escriure cent vegades.

He estat uns dies a Astúries i a Cantàbria i el 90% de la gent portava mascareta tot i no ser obligatòria”

Josep Maria Vendrell

Com veu la festa major ‘confinada’?
S’ha de prendre d’una altra manera i gaudir dels records que et pugui transmetre la televisió, per exemple; i de les gralles. No pot ser una festa major normal. Jo sóc un gran amant de la cultura, però com pots fer un concert o altres actes en espais oberts?

Tot i ser de les Garrigues, li agraden els castells, molt habituals al Penedès…
Sí, tot i que no n’he fet mai. Fa uns anys vaig escriure un article sobre les patologies dels castellers, com els problemes cervicals, les lumbars, etcètera, però m’agraden. Això sí, em fan estar en tensió, suposo que per motius de deformació professional.

Parli’m de les seves aficions…
M’agrada la música clàssica, que m’ha contagiat la meva sogra, professora de piano; ballar, viatjar i, sobretot, caminar. També m’agrada l’handbol, que vaig jugar com a professional a l’Helios Saragossa.

Caminar és una de les recomanacions clàssiques que fan vostès, els metges, oi?
Ho recomano, sobretot, perquè va molt bé per la ment. A mi em dona molta pau interior i em va molt bé, sobretot després d’estar hores amb gent, caminar amb la meva dona 5 ó 6 quilòmetres al dia.

PUBLICITAT

Com va passar el confinament?
Va ser dur, com un ciutadà més. Com a metge rural havia estat tres mesos sense moure’m d’un poble, però això ha estat molt diferent. Després de tants anys com a metge al Vendrell conec molta gent de la vila i he vist morir-ne molta o he parlat amb familiars de qui ens ha deixat. Per exemple, ens estimàvem molt amb el Joan Esteve i he plorat molt la seva mort. Mentalment, he passat dies molt durs.

Esteu bé al CAP per afrontar el possible rebrot de Covid?
Sempre falten recursos humans i cal posar-se les piles, sobretot els polítics perquè els gestors de la Xarxa fan el que poden amb els recursos econòmics disponibles, però com a mínim podem fer moltes proves PCR. També és veritat que en anys anteriors no en faríem, per exemple, per a algú que ens vingués al CAP afectat per angines, mal de coll o per una gastroenteritis.

També et pot interessar

Comentaris