“Amb el pas dels anys t’adones de la riquesa de vocabulari que has assolit gràcies a la lectura”

Xavi Gonzàlez
18/07/2020 - 12:35h

Entrevistem Faust Manresa arran de la seva publicació d’un llibre de microrelats

Faust Manresa és llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona. Apassionat des de ben jove per la lectura europea i americana, no és fins al principi d’aquest segle quan comença a escriure fent col·laboracions, entre d’altres, amb aquest setmanari.
Aquest Sant Jordi ‘d’estiu’ surt publicat el seu primer llibre, titulat ‘Faust de 5 a 7. Al amanecer’, una publicació de 100 microrelats una vintena dels quals han estat premiats en diferents certàmens.

Com surt la idea de publicar el llibre?
La idea surt de manera sobtada. Tot comença ara fa cinc anys, quan era a Barcelona fent un curs d’iniciació a la novel·la a l’Ateneu Barcelonès. Primer, vaig veure que la novel·la no era el meu fort. Llavors, i de manera casual, vaig assabentar-me que una noia argentina faria un curs de microrelats en castellà i vaig decidir apuntar-m’hi. La veritat és que em va agradar molt.

Allò va ser el seu inici en el món dels microrelats?
A partir d’aleshores va ser quan vaig començar a fer-ne i a presentar-me a concursos d’arreu. Alguns (que, per cert, eren els que menys m’agradaven) fins i tot me’ls premiaven. Amb el pas del temps vaig veure que en tenia més d’un centenar, i va ser quan vaig pensar que els podria agrupar i fer-ne un llibre.

Com va trobar una editorial disposada a publicar els seus relats?
Vaig buscar per internet i la veritat és que me’n sortien moltes. Vaig contactar amb una de Màlaga que es diu Exlibric i ràpidament em van respondre informant-me que me’ls publicaven. Ens vam entendre molt bé i vam començar a buscar una portada i el títol del llibre. Dels 150 microrelats que tenia en vam escollir un centenar per acabar fent un llibre de 130 pàgines.

PUBLICITAT

Quins temes hi tracta?
La veritat és que hi ha una barreja de temes, polítics, sentimentals, irònics, etc.. Segurament, si ara hagués de fer un llibre nou el faria més estructurat i menys dispers.

Quina extensió té un microrelat?
Un microrelat pot tenir des d’una línia a una pàgina, en funció de les normes que marquen els organitzadors de cada concurs. En un microrelat el lector es fa la seva pel·lícula i tu tan sols li dones la idea. És com la punta d’un iceberg a partir del qual cada lector desenvolupa el gruix de la historia.

Hi ha molts lectors aficionats a llegir microrelats?
Penso que no gaires. Per exemple, llocs com a sud-americà aquest tipus de relats estan més desenvolupats que al nostre país. Jo recomano no llegir-los linealment sinó fent una pausa entre ells, per donar-te temps i poder-los assimilar.

A què es deu el títol ‘Faust de 5 a 7. Al amanecer’?
A mi em van detectar Parkinson ara fa uns cinc anys, i des de llavors tinc insomni. Quan em poso al llit em quedo clavat, però entre les quatre i les cinc del matí em desperto i ja no puc tornar a dormir. Per mi, l’estona de les 5 a les 7 és la millor del món, i és quan em surten tots els relats. L’altre motiu és que a les 7 del matí sempre me’n vaig a la piscina municipal per fer una mica d’exercici, i coincideix amb la sortida del sol. D’aquí ve la fotografia que acompanya la portada, que l’he feta jo mateix.

Per què escriu en castellà?
Bé aquest és un tema que molta gent em pregunta. Ho faig perquè em resulta mes fàcil, mes creatiu que el català a donat que la meva formació bàsica i les traduccions dels clàssics va ser amb aquest idioma, però damunt de tot, amb el pas dels anys t’adones de la riquesa de vocabulari que has assolit gràcies a la lectura. Tan senzill com això.

PUBLICITAT

Té previst fer alguna presentació del llibre?
Primer vull veure la resposta del lector penedesenc, i després ho decidiré. Ara per ara no tinc res lligat, però potser en faré alguna al Penedès. De moment, aquest Sant Jordi es podrà adquirir el llibre físicament a les llibreries l’Odissea i La Cultural de Vilafranca, i per internet a la pàgina www.exlibric.com.

I per quan el nou llibre?
No ho sé… Però en tot cas la primera premissa per parlar-ne serà la llibertat. Vaig treballar cinquanta anys per disposar d’unes hores de llibertat Ara procuro fer el que realment m’agrada i no vull condicionants. Sseguiré escrivint. Hi haurà nou llibre quan el contingut i el continent ho justifiquin i una editorial hi cregui. De moment, al recent nascut, no l’amarguem parlant-li del seu futur germanet i deixem que gaudeixi del moment.

També et pot interessar

Comentaris