“S’ha agraït molt la feina dels sanitaris però em fa molta por que ho oblidem massa ràpid”

Xavi Gonzàlez
22/05/2020 - 06:00h

Entrevistem el dramaturg director de teatre, Jordi Casanovas arran de la nominació de dues obres seves als Premis Max

Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978) ha estat aquests dies notícia per la nominació a tres premis Max de les Arts Escèniques amb les obres ‘Jauría’ i ‘Valenciana’. L’any 2007 va ser finalista amb les obres ‘City/Simcity’ al millor espectacle revelació i ‘Tetris’ al millor text, però de moment aquest és un dels pocs guardons que se li resisteixen. Fins al setembre no se’n coneixeran els guanyadors, però al 3d8 hem volgut conversar amb aquest autor de més d’una trentena d’obres teatrals i productor de desenes de treballs d’autoria catalana.

Com ha portat el confinament d’aquests últims dos mesos?
Suposo que com tothom, amb molts alts i baixos anímics, emocionals i amb molta incertesa i molts temors pel futur. Intentant portar-ho al millor possible i desitjant que no només la família, sinó tothom, no passi per conseqüències greus de la malaltia. Creativament ha estat força complicat. He estat repassant projectes que teníem en marxa, però en aquesta situació és molt difícil abstreure’s del que està passant.

En què estava treballant quan es va decretar l’estat d’alarma?
Bàsicament estàvem assajant Sopar amb batalla, que havíem d’estrenar a Vilafranca i de la qual ens faltaven només tres o quatre setmanes d’assajos, però va quedar tot frustrat. El procés estava anant molt bé, i amb l’equip d’actors tot era fantàstic. Vam fer una setmana de treball per videoconferència, però al veure que ja era molt poc probable poder estrenar ho vam posposar tot.

El confinament li ha servit per escriure més?
No. Suposo que hi ha excepcions, però com a molts companys, se m’ha fet complicat perquè a l’estar en la vida familiar, i amb una criatura petita a casa, se’m fa difícil trobar hores per concentrar-me i abstreure’m de tot, perquè teatralment parlant ens està afectant molt. No només soc dramaturg i director, sinó també productor, i hi havia molts projectes en marxa. I ha calgut dedicar moltes hores de feina per anuŀlar o canviar tot el que ja s’havia fet. Tot plegat, per no saber ben bé quan es podrà fer.

PUBLICITAT

Té més projecetes en marxa?
Arran de fer l’obra Gazoline al TNC em van fer la proposta de publicar el text no només d’aquesta sinó de diverses obres meves, i ho vam engegar fa uns mesos. L’esclat de la pandèmia va coincidir quan estàvem fent la revisió final i, malgrat que encara no s’ha pogut imprimir, de moment és accessible de manera digital.

Com veu el panorama, més enllà del teatre?
No en tinc ni idea. Puc tenir algunes hipòtesis sobre el meu món laboral i suposar que costarà molt, però temo l’impacte econòmic que pot afectar les classes més desfavorides i tot el que pot venir els pròxims mesos. Tinc la sensació que malauradament no estem en les millors mans possibles ni a Catalunya ni a Espanya. Les persones que ho estan dirigint no són les millors, sobretot si ho comparem amb altres països. I no em refereixo a la presa de decisions o la capacitat de reacció, sinó a la sensibilitat a considerar la població més adulta. Penso que tant a Catalunya com a Espanya tenim uns governants que consideren la població molt immadura i malauradament ens tracten com criatures. Ens amaguen informació o ens menteixen directament, i això em sap greu i no m’augura un panorama gaire esperançador.

Com veu la qüestió dels teatres amb una part de l’aforament?
En el cas del teatre públic entenc que sigui possible, i ho ha de poder ser malgrat que hi hagi un aforament molt petit de públic, perquè la seva feina d’aquests mesos no serà tant satisfer una necessitat del públic sinó crear una xarxa de protecció a tot un teixit teatral i cultural que pot enfonsar-se completament. Pel que fa al privat, ho veig complicadíssim. Nosaltres, com a productora que anàvem a un teatre privat, com el Borràs, si ens plantegem anar a un terç de la capacitat, directament no podem fer l’obra perquè ens arruïnaríem. Quan saps segur que si obres la persiana ja hi perdràs diners, és bastant inviable.

En ple confinament vostè va animar els dramaturgs per fer monòlegs sobre la situació. Com ha anat, l’experiència?
Ha anat molt bé, i la participació ha estat increïble, amb més de 200 textos. Hi ha hagut molt de feedback d’actors que han volgut interpretar-los davant la càmera. Això tenia molt de sentit les primeres setmanes de confinament perquè ens pensàvem que tot plegat era momentani, però crec que ara és molt important que totes les institucions públiques facin un canvi de xip per generar algun tipus de propostes que siguin interessants i a la vegada puguin donar cobertura a molta gent. Entenc que podríem jugar les primeres setmanes, però crec que ara és vital que es redistribueixi. No dic que es busquin més diners perquè cal potenciar la sanitat, però almenys que es redistribueixi el que hi ha o el que s’havia de destinar a cultura, i que d’alguna manera es reparteixi per donar oxigen als creadors.

PUBLICITAT

Però no tot són males notícies. Dos textos teatrals seus són finalistes dels Premis Max.
És donar una mica d’alegria aquests dies. Tant de bo que puguem anar a Màlaga a celebrar-ho. Ser finalista ja és un mèrit que vull compartir amb els companys que admiro i que estimo. A veure si hi ha sort i en cau algun.

Per la seva ment passa inventar algun text teatral al voltant de la pandèmia?
M’agradaria, si és possible, fer algun tipus de text documental al voltant de l’impacte als hospitals. Crec que d’alguna manera s’ha agraït molt la feina dels sanitaris, però tinc la sensació, i em fa molta por, que ho oblidarem una mica massa ràpid. Crec que s’ha d’explicar bé, perquè en el seu moment no han volgut donar detalls, potser perquè eren massa forts perquè els poguéssim assumir. Però s’ha d’explicar bé tot el que ha passat dins dels hospitals. Em sembla que dins la gravetat lleu d’haver-se de quedar a casa no hem copsat prou bé què estava passant realment a primera línia.

S’imagina una Vilafranca sense festa major?
Tot és possible. Crec que si no hi ha festa major es trobarà la manera de fer-ho d’una altra manera. No hauria de ser un drama. Vilafranca hauria de buscar altres coses que no la fessin dependre tant de la festa major, sobretot.

També et pot interessar

Comentaris