Malson

08/05/2020 - 09:10h

Maria Torra

Qui no se sent estrany després de tants dies de portes tancades? Si dorms bé, que és un dir, descanses a batzegades. Et despertes a mitja nit i, tot i estar cansada i voler dormir, el subconscient treballa. Penses en la darrera conversa amb una persona estimada que està desanimada i a qui has volgut encoratjar. En la soledat de les dues tietes que et queden a aquestes alçades, una en una residència sense visites i l’altra, sola a casa. En com es deuen sentir els que estan a primera línia per a tots nosaltres. En una bona amiga que, malgrat la seva malaltia, és una dona valenta i altruista que s’ha arriscat pels altres. En quant de dolor, impotència i temor s’ha apoderat de tots nosaltres. En el munt de videoconferències que se solapen. En el munt de notícies de lluny, consells, acudits, música, imatges… que has sigut capaç d’obrir, veure, escoltar o llegir, i contestar als contactes. En les xarxes, col·lapsades de falses notícies per minvar la moral de tots nosaltres.

En el poc cas que et fan quan demanes a la gent que no enviï compulsivament notícies sense contrastar-les. En com aprèn a parlar i a expressar-se el Roc, en aquests quasi dos mesos de vacances inimaginables. En si superarem aquesta situació tan desesperant, malgrat la calma. En la feina que has fet i la que et queda per fer, i en si anirà be la webinar programada. En què faràs en aixecar-te, en si vas deixar la rentadora programada i en si et vindrà de gust donar un toc de planxa. En el toc d’estampida de les primeres passejades cronometrades. Et preguntes com canviaran les relacions a partir d’ara. Seran les nostres empreses capaces de resistir els esdeveniments que el futur ens ofereix? Tot i així, et sents afortunada. Estàs somniant?

També et pot interessar

Comentaris