Pasqua 20 confinada

Maria Torra

Fa un mes ens demanaven ens quedéssim a casa. Creients o no, cada any, la Pasqua la passàvem anant a la muntanya o al mar, viatjant a pobles on especialment la celebren o reunint-nos en família o amb amics a casa d’un o altre. Quants aprofitaven les darreres baixades amb esquís, snowboard o trineus? O fent travesses de muntanya amb esquís de fons o raquetes de neu? Alguns podien anar a les estacions encara obertes més properes, Baqueira-Beret o Grand-Valira, i els que disposaven de més recursos i temps anaven a estacions llunyanes i maques, com Val d’Isère, Tignes o Chamonix, per citar-ne tres de conegudes. A cotes més baixes, la muntanya permetia fer senderisme i posar a prova els pals de marxa nòrdica, a molts de nosaltres. Què dir de les estades a la costa Mediterrània, mirant el mar des del balcó de l’apartament o d’un hotel, prenent el sol a la platja i fer les primeres remullades, beneficiant-se del iode que conté la seva aigua! O anar a la rompida dels tambors de Calanda, o escoltar saetas a les processons de Granada. Altres, quedant-se en aquestes contrades, es reunien en família i les padrines i padrins entregaven als seus fillols i filloles les mones de Pasqua. Mai com enguany, la Pasqua florida, els primers brots dels ceps a les vinyes, les flors de presseguers i pomeres els havíem d’imaginar o contemplar des del balcó de casa. Mai més serà igual. És clar, no hem d’esperar que passi la tempesta. Hem d’aprendre a ballar sota l’aigua.

www.dracma.cat
maria.torra@dracma.cat