La vacuna

17/04/2020 - 10:00h

Pere Casanovas

El preparao

Aquí tenim El Preparao, per la tele, amb uniforme de camuflatge, suposo que per mimetitzar-se amb l’entorn, passar desapercebut i evitar caure en una emboscada. Ja sabem que amb els socialistes no hi ha problema: són monàrquics avant la lettre. Però dels chavistes/estalinistes seguidors del coletas no te’n pots fiar ni un pèl. Guants blaus a les mans, mascareta blava a la cara, sang blava a les venes. Salutacions militars. En fi, tota una obra de teatro del bueno, com diria el bronques del Mourinho. I què hi feia pel carrer tan insigne figura en aquests dies de reclusió, oració i penitència? Doncs donar exemple com a primer soldat d’un exèrcit de 47 milions, a l’hora de servir a la pàtria des del Mando Operativo de Pozuelo i en el marc d’un operatiu anomenat Balmis. Al seu costat, la ministra de Defensa, pobra dona, minimitzada, que vol posar cara de ordeno i mando, com en Trillo, però no li surt o no en sap. No ho sé.

El discurs que li han preparat al nano, com sempre, buit de contingut i ple de frases fetes. Un speech sobrer. “Vocación de entrega, orgullo de soldado, cumplir la misión, primera línea de defensa, de batalla… etc.” Al fons de l’escenari on parla sa majestat borbònica veiem el lema de l’operació Balmis: loparamosunidos. I també un altre lema que, entre escuts d’armes molt acolorits. diu: “Custodiae Pacis”, que deu ser una altra variant militar d’allò tant fals de Si vis pacem, para bellum. En fi, quatre paraules que sortiran a totes les teles, intentant millorar el baix perfil de la corona i cap a casa, que s’hi està molt bé. Els centenars de milions amagats per la família en paradisos fiscals ja estan bé on són.

PUBLICITAT

La Unitat Militar d’Emergències aporta uns tres mil elements de suport per actuar allà on calgui. Mai sobren les mans, en aquests casos. Per això paguem entre tots i amb escreix aquesta parafernàlia uniformada. Als generals i coronels, això de sortir al carrer també els va bé. Les medalles a la pitrera augmentaran, i algunes d’elles donen dret a plusos de jubilació. També hi hem de sumar uns quantes centenes de números dels mil cinc-cents efectius de la Guàrdia Reial: una pila de militars al servei directe de la corona! No tenim llits d’UCI, però sí molts militars fent de florero. En fi, sense comentaris.

Algun estudiós de la història militar espanyola devia trobar escaient el nom de Balmis, per donar cobertura a aquesta operació de suport a la maquinària de Salut, principal bastió de contenció en aquesta lluita, segons diu el mateix Felip rei en un llenguatge bèl·lic propi del qui mana la milícia.

Balmis va ser un metge militar alacantí que va comandar el 1803, en temps de Carlos IV, la Real Expedición Filantrópica de la Vacuna. La idea era frenar la devastació que provocava la verola en els territoris espanyols d’ultramar, sobretot entre la canalla. Cal recordar que, per aquestes dates, l’imperi espanyol restava intacte, amb possessions immenses arreu del món. Des de la major part d’allò que avui són els Estats Units, fins tots els territoris de Centre i Sud Amèrica, més les illes del Carib i Filipines. A Europa morien cada any centenars de milers de persones de la terrible malaltia fins que, a finals del segle XVIII, Jenner, un metge rural anglès, va trobar la solució.

Tot plegat va venir de l’observació del comportament de la infecció entre els grangers. Jenner havia vist que les mamelles de les vaques quasi sempre tenien les típiques nafres de la verola. I les persones que munyien les vaques s’infectaven sense gaires problemes: passaven la malaltia de forma molt lleu i després quedaven immunitzats de per vida. I d’aquí, només hi havia un pas per extreure sèrum directament de les pústules de les mamelles vacunes i posar-ho directament sobre alguna ferida que les persones tinguessin a la pell. D’aquesta manera s’encomanaven i quedaven immunes com els grangers. Fins i tot el mateix metge va fer una petita incisió als braços dels seus fills i els va aplicar amb èxit el sèrum infectat. És a dir, va trobar allò que tothom buscava i que els italians van dir-ne vacuna que, com tothom sap, ve de vaca.

Al 1800 va començar a arribar el mètode a Espanya. La situació era greu i el mateix rei va perdre una filla i un germà per la terrible malaltia. O sigui que, en molt pocs temps per l’època, es va aplicar la vacuna a tota la península de manera molt efectiva. Carles IV estava, doncs, al cas, i no va dubtar a donar suport a un projecte per portar i estendre la vacuna a tots els territoris del seu vast imperi. L’expedició de la vacuna es va preparar de manera urgent donades la davallades demogràfiques a tot l’imperi per culpa dels efectes mortífers de la verola.

Cal emmarcar-ho tot plegat dins d’una certa idea romàntica de l’època destinada a impulsar el coneixement científic arreu del món. No feia ni deu anys que el cap de Maria Antonietta queia al cistell de la guillotina i les reialeses europees es van treure la son de les orelles. De fet, la famosa expedició científica del 1793, el mateix any que van decapitar la reina francesa, capitanejada per l’italià Malaspina i sota bandera espanyola, va ser una de les més reeixides del segle. El mariner italià va ser rebut a la tornada com un heroi, encara que va cometre l’error imperdonable d’enfrontar-se a Godoy, plenipotenciari del rei i va acabar a la presó. Moltes de les troballes de l’expedició Malaspina, biològiques, cartogràfiques, demogràfiques, van quedar oblidades, fins que el naturalista prussià von Humbold les va recuperar i ampliar uns anys després, amb el permís del mateix borbó.

Real Expedición Filantrópica de la Vacuna

Cal explicar una mica com va anar això de la Real Expedición, en una odissea duríssima que va començar a la Corunya a finals de 1803 i va durar més de tres anys, enmig de penalitats diverses. Acompanyava Balmis un metge cerverí de nom Josep Salvany i de formació militar inicialment, però que va causar baixa a l’exèrcit a causa de la seva sempre precària salut. Tot i així el van contractar com a cirurgià i segon de l’expedició, a les ordres de Xavier Balmis.

El primer objectiu, i no pas fàcil, era trobar un forma de portar la vacuna per via marítima a territoris molt llunyans, tenint en compte que el sèrum només es conservava actiu en una persona infectada durant un màxim de quinze dies. La idea que es va posar en marxa, ara ens posa els pèls de punta, però ens hem de situar a principis del segle XIX per entendre l’abast de les mesures preses, en funció dels inexistents drets personals i socials dels súbdits de sa majestat.

Es van demanar vint-i-dos nens voluntaris perquè, de dos en dos, s’anessin infectant els uns als altres successivament. Quinze dies dos, tot seguit, aquests n’infecten dos més, i així sempre hi havia dos individus amb els fluids virosos actius. Un més un de recanvi, per si de cas. D’aquesta manera s’assegurava la pervivència del virus en les pústules inflamades dels nens, fins arribar a destí. I allà ja trobarien més nens, que són els que desenvolupen fluids amb virus més resistents. Enginy no els en faltava, però nens, sí, ja que ningú va oferir voluntàriament les seves criatures per a un experiment tan arriscat com aquest. Solució: van agafar (segrestar, en diríem avui) uns pobres i desvalguts nens provinents d’hospicis i orfenats! Una reial expedició té carta blanca i, si ho diu el rei, doncs endavant.

PUBLICITAT

En arribar a Centreamèrica, el 1804, la comitiva es va dividir en dues. Cap al nord, Balmis. Cap al sud, Salvany. Els nens i nenes, que tenien edats compreses entre els tres i els nou anys, viatjaven sota protecció d’una cèdula reial que obligava a protegir-los i cuidar-los en arribar a destí. Però la realitat és que van ser bastant maltractats i pocs van arribar a la vida adulta.

El cas és que les expedicions es van trobar amb la immensa sorpresa que la majoria de la població ja estava vacunada, perquè la iniciativa privada, és a dir, el contraban, els havia passat al davant. El mercat negre estava ben dotat d’unes efectives i caríssimes gotes de cristall amb el virus a dins que provenien de les colònies angleses i que s’havien escampat per tot Amèrica en només dos anys! Malgrat el teòric monopoli comercial espanyol, els anglesos, amb una tradició pirata important, eren els amos de la navegació marítima i comerciaven d’estranquis. L’imperi, llunyà i bastant desatès des del centre de poder madrileny, ja feia temps que s’havia començat a ensorrar i les colònies, amb els virreis al capdavant, s’espavilaven. Només vint anys després, la majoria de colònies assolien la seva independència.

Finalment, l’expedició es va limitar a posar ordre i crear Juntes de Vacunació, que tinguessin cura que tothom restés vacunat i que es conservessin actius els fluids del vaccí. Balmis va marxar després fins a les Filipines amb nous orfes agafats dels hospicis de les Amèriques. Els nens àngels, en deia la gent. Tres anys després va tornar a Espanya amb la feina feta, contribuint de manera important a l’erradicació d’una pandèmia infecciosa greu que va tenir el darrer brot a l’Àfrica el 1980.

No va tenir la mateixa sort el metge de Cervera Josep Salvany i Lleopart, que va estar deu anys recorrent els virregnats de Nova Granada, Perú i la Plata, és a dir, tot Sud-amèrica menys Brasil, lluitant per vacunar tothom. Finalment va deixar-hi la pell, no sense patir abans mil penalitats. El 1808 les tropes napoleòniques prenen el poder a Espanya i els borbons es refugien a Itàlia fins al 1814, en què abdica l’emperador Napoleó. Aleshores, Ferran VII, fill de Carles IV, torna a Madrid i recupera la monarquia.

******

La meva generació, els que ara rondem la setantena –i moltes altres que ens van precedir– també vam ser inoculats de petits amb el virus de la verola. Les nafres purulentes que apareixien al braç uns dies després de la vacuna no devien ser gaire diferents de les nafres dels nens àngels que, 150 anys abans, van tenir el privilegi de formar part de la Real Expedición Filantrópica de la Vacuna.

Pere Casanovas. Abril 2020

També et pot interessar

Comentaris