“Tot té un cost, però ara el més important no és l’economia; el cost de salvar vides és quedar-nos a casa”

El professor de la URV i coautor d’un estudi de projecció dels efectes del nou coronavirus Covid-19, Àlex Arenas.
Ricard Vinyals
25/03/2020 - 06:00h

Entrevistem Àlex Arenas, coautor d’un mapa de risc sobre l’evolució del nou coronavirus Covid-19

Àlex Arenas va néixer a Barcelona fa 51 anys, s’ha criat a Calafell i actualment viu a Tarragona, on treballa a la Universitat Rovira i Virgili (URV). És un reconegut investigador membre de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i professor del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la URV, on dirigeix la Càtedra de Ciència i Humanisme dedicada a fomentar, promoure i difondre els valors de la ciència a la societat des de la perspectiva humanística amb l’objectiu d’afavorir la seva visibilitat social; és a dir, per generalitzar i socialitzar el coneixement en l’àmbit de la ciència. Ara s’ha convertit en un expert matemàtic molt reconegut perquè ha participat, juntament amb col·legues de la URV i de la Universitat de Saragossa (Unizar), en el disseny d’un mapa de risc epidemiològic del coronavirus que provoca la malaltia de la Covid-19. L’equip ja ha estat reclamat per dissenyar un estudi semblant per a l’evolució del virus a Portugal, Brasil, l’Argentina i Uruguai.

A més, Arenas i el seu equip han signat un manifest juntament amb una setantena de científics de diverses àrees vinculades a l’estudi de l’evolució de la pandèmia de tot l’Estat espanyol. El document adverteix del problema sobre un imminent col·lapse del sistema sanitari i reclama el confinament total de les àrees on se superin els 25 casos d’infectats per cada milió d’habitants.

Els van encarregar de fer el mapa de risc pel coronavirus?

No. Som 8 persones de dues universitats i com que tenim els models matemàtics amb els quals estem treballant des de fa 11 anys i vam veure que podíem adaptar el model amb el cas del Covid-19, amb els paràmetres epidemiològics que ja s’havien reportat en els estudis científics fets. Amb tot això vam començar a mobilitzar-nos, vam veure la situació i vam creure adient publicar-ho perquè la gent que té responsabilitat tingués una manera d’actuar més informada.

Quins paràmetres han tingut en compte?

La part tècnica és complicada -els paràmetres i valors es poden consultar al nostre web-, però l’estudi funciona propagant la possible expansió de l’epidèmia a partir de les dades epidemiològiques que ja coneixem del virus, segons el reportat pels científics, i dades demogràfiques i de mobilitat de la població. Oferim dades per a Espanya i també per a Brasil i Portugal, que ens han demanat uns científics. Ens permet de veure el nombre de casos que tindrem d’aquí un temps d’acord amb la propagació que estem assumint.

Quins escenaris dibuixa el seu treball?

Doncs que si seguim amb els escenaris de mobilitat restringida parcial, on hi ha mobilitats laborals, són bastant catastròfics. Es poden veure en l’informe que hem signat 70 científics i al qual s’hi ha adherit uns 500.

Vostè parla de la necessitat de guanyar temps per trobar una vacuna contra la Covid-19. A banda del confinament de la ciutadania, com podem guanyar temps?

L’únic que podem fer és el confinament total excepte dels serveis essencials. No hi ha més mecanismes. Cal guanyar temps i mentre no saturem el sistema sanitari en aquest temps que fem el confinament, encara podem desenvolupar coses que ens ajudin de manera profilàctica, farmacològica, etcètera, contra el virus. Ara mateix, l’únic que podem fer com a societat és aquest confinament. Es podia dissenyar de manera global o parcial i aïllar els grans focus, que ara són Madrid, País Basc i Catalunya; i si fem això tindrem menys morts sobre la taula. Simplement això.

Si al pic de casos arribarem sí o sí, en el millor dels casos a l’estiu, tampoc sembla que tinguem temps si es parla que una vacuna contra la Covid-19 no arribarà abans de 10 mesos…

Això del pic em sembla que s’ha mal interpretat a tot arreu, perquè el pic depèn de la mobilitat. Si pot venir molt aviat o molt tard, serà pel que fem. Arribarà segur perquè és una malaltia que, com totes, arribarà a un màxim de casos i després disminuirà, però el que necessitem és saber amb quina incidència i com d’alt serà aquest pic. Si és l’Himàlaia no el podrem saltar, però si la muntanya la fem més plana, com pujar al Montmell, encara ens en podem sortir. Doncs bé, totes aquestes restriccions de mobilitat van en el sentit de fer la muntanya o pic més suau. Que això impliqui allargar en el temps o no dependrà moltíssim de les mesures.

Si el pic de casos de la Covid-19 és l’Himàlaia no el podrem saltar, però si la muntanya la fem més plana, com pujar al Montmell, encara ens en podem sortir”

Àlex Arenas

És optimista?

Si féssim un confinament absolut, aquest pic es pot avançar i el podríem tenir més aviat del que s’esperaria amb la mobilitat actual, ó també seria diferent si la mobilitat fos lliure. És una dependència clara. Però el que si és cert és que la restricció de mobilitat ens permet baixar l’alçada d’aquest pic i si acaba sent l’Himàlaia, el nostre sistema sanitari no pot assumir-ho des de ja i el nombre de morts es dispararà.

Se’ls escolten els científics i, sobretot, els polítics els fan cas?

Els científics, evidentment. Els polítics ens escolten, saben i tenen la informació però, és clar, les decisions són molt complexes i una vegada tenen sobre la taula el que està passant, el que pot passar i el que poden fer prenen decisions al respecte. No sóc polític i no sóc el que ha de prendre la decisió. Jo haig d’informar i el que sí sé és que les autoritats estan informades. El que estem fent no és una cosa que desaparegui en el teixit de l’àmbit públic i prou, sinó que arriba a les autoritats, que estan preocupades, és clar. Una altra cosa és que les decisions que prenguin estiguin en una direcció o una altra. Fins ara no ens escoltaven gaire, perquè hem estat en una dinàmica on això era una grip i érem alarmants, i aquí s’ha perdut un temps fonamental. Portem fent aquestes prediccions des del 27 de febrer, podríem estar en una situació molt més favorable si ens haguessin escoltat. Ens han escoltat tard i encara no prou.

Portem fent aquestes prediccions des del 27 de febrer i podríem estar en una situació molt més favorable si els polítics ens haguessin escoltat; ens han escoltat tard i encara no prou”

Àlex Arenas

Per què hi ha més casos positius i víctimes a Espanya i a Itàlia que a França, per exemple?

És complicat dir perquè passa això. El model matemàtic es pot aplicar aquí i a tot arreu, i la dependència d’aquest model és què estem fent o estan fent. Has de posar quina mobilitat tens, quins números de testos fas per poder confinar la gent de manera immediata una vegada se sap que pot estar infectada… Totes aquestes coses que s’estan fent. Hi ha moltes estratègies d’altres països que ens ajuden a entendre quines accions són més adients o no. És molt difícil comparar un país amb un altre.

Alemanya no té massa casos…

Té un muscle sanitari molt potent i han fet molts testos. El nombre de morts és bastant diferent. Aquí el tema fonamental ha estat la mobilitat lliure que hi ha hagut. Va fer molt de mal que després de declarar-se l’Estat d’Alarma molta gent migrés la seva residència cap a segones residències des de fonamentalment grans focus. Això vol dir expandir l’epidèmia per tot arreu i que ara es fa més difícil de fer la contenció. Més o menys, això també va passar a Itàlia. Va tancar la part de la Llombardia sense tancar el sud, la gent hi va acudir disparada fugint del focus sense adonar-se que el que estaven fent era portar el focus a un altre lloc. Ara està tot el país infectat. Això és el que passa quan les decisions es prenen d’una manera tèbia i poc informat.

PUBLICITAT

Per tant, la petició del president Torra de confinar Catalunya tindria una raó de ser o si tothom a l’Estat es queda a casa és igual que Catalunya estigui o no aïllada…

El que va dir el president Torra era molt encertat en el moment que ho deia, però el bloqueig de conteniment ha de ser global. Les dependències són tant elevades que si no es fa a nivell de tota Espanya es molt complicat. Els tancaments parcials que suposarien intentar atacar aquests focus seria una mesura profilàctica per a altres regions d’Espanya, però ara per ara és massa tard. Només queda com a remei un confinament total a nivell de tota Espanya. El focus de Madrid va expandir moltíssim de manera radial cap a tota Espanya i ara la situació és molt més complexa. La malaltia ha evolucionat moltíssim i no té pinta de que anem per un camí bo.

Fa servir els càlculs de la tecnologia ‘big data’?

No. El que cal és posar en un mapa de model com evoluciona una malaltia de l’estil de la Covid-19 amb les dades de mobilitat reportades. No treballem amb 50.000 ordinadors, sinó amb els portàtils de tot l’equip, cadascú des de casa seva i treballant plegats la informació.

Pot donar algunes xifres concretes d’on arribarem amb aquesta pandèmia?

Depèn del que fem tots els ciutadans. És molt difícil saber com es mou la gent. Ho fem a partir de dades dels mitjans sobre la utilització dels transports públics i privats, les entrades a les ciutats, la circulació de trens, etcètera. És una tasca molt dura trobar aquesta informació, que hem de buscar nosaltres, i és arriscat posar números sobre la taula; però el que sí hem fet i fem és donar aquestes prediccions assumint que la mobilitat que tindrem aquestes dues setmanes és similar a la que vam tenir la passada, la qual encara era força alta perquè la mobilitat laboral no està restringida.

I l’impacte econòmic de l’epidèmia, l’han calculat?

No, perquè no ho podem fer tot. Aleshores ja seríem el Gabinet de Presidència (riu). Ara, això és molt més bèstia que la crisi del 2008. L’impacte socioeconòmic, sense haver fet els càlculs, serà molt dur. Només hi ha un avantatge, si se’m permet dir-ho així, i és que no estem sols en això, com a país. És tot el món que baixa un esglaó o dos. Per tant, en aquesta situació, penso que el plantejament més immediat és salvar vides. És un escenari de guerra en què has de salvar vides. Ara, el més important no és l’economia; és poder protegir la gent feble econòmicament parlant, perquè hi ha gent que pot estar al carrer patint el virus i no ens ho podem permetre com a societat en cap cas. Però, a banda d’això, tots hem d’entendre que aquest esglaó que baixem el baixa tothom. Per tant, si dic que és un avantatge és perquè no t’està posant el país en referència amb els demés, on tu estaràs molt malament, sinó que el més adient és que tothom ha de fer front a aquest impacte socioeconòmic amb més o menys mesura, depenent de les accions que s’han pres. Ara bé, tot té un cost i en aquest cas de salvar vides el cost és quedar-nos a casa.

També et pot interessar

Comentaris