“El millor de la fotografia és captar moments que quedaran congelats a la història”

Jose Paredes en un selfie fet a Cal Figarot
Judit Benages
16/02/2020 - 12:00h

Entrevistem Jose Paredes, que ara és un dels tres fotògrafs oficials dels Castellers de Vilafranca juntament amb Maria Rosa Ferré i Xavi Vicente

Nascut a Extremadura, el fotògraf Jose Paredes va arribar a Vilafranca quan només tenia dos anys. Gràcies al seu pare, de ben jove li va agafar la curiositat pel món de la fotografia, tot i que no va ser ben entrada l’era digital que va decidir dedicar-s’hi professionalment.

Com a ‘freelance’, creu que és complicat, actualment, viure de la fotografia?
És molt difícil, perquè hi ha molta competència deslleial de persones que fan fotografies per preus ridículs i també perquè, avui en dia, amb els mòbils, tothom es pensa que és fotògraf, i per això s’estan destruint molts llocs de treball. Els equips professionals o semiprofessionals són cars i ja no només es paga per l’equip, sinó perquè els que ens hi dediquem tenim uns coneixements que altres no tenen.

Amb quin tipus de fotografia se sent més còmode?
Amb la urbana. Normalment, quan caminem, mirem en línia recta, ni amunt ni avall, i ens perdem molts detalls. A vegades hi ha balcons preciosos que ens passen desapercebuts.

PUBLICITAT

És un dels tres fotògrafs oficials dels Castellers de Vilafranca. Com va començar a relacionar-se amb el món casteller?
Vaig començar amb els Xicots gràcies al Lluís Barrera. Allà vaig fer de baixos, però al cap d’uns anys ho vaig deixar per una lesió i vaig estar força temps mirant-me els castells des de fora. De mica en mica cada cop vaig anar a més diades. Vaig començar a fer fotografies sense formar part de cap colla, fins que un dia el que era fotògraf dels verds, el Toni Solé, em va dir si volia anar amb ells un dia a provar-ho. Així ho vaig fer, i el que em va agradar dels verds, a banda del seu nivell, és que fora de la plaça també són com una família i fan pinya. I ara, juntament amb el Xavi Vicente i la Maria Rosa Ferré, he entrat a formar part de la nova candidatura de Carles Mata i Sisco Benet.

Què és el millor i el pitjor de fotografiar castells?
El millor és captar moments que quedaran congelats a la història, i el pitjor és no poder gaudir del moment d’eufòria amb la teva colla perquè ets en un altre lloc fotografiant-los.

PUBLICITAT

Quin és el castell més complicat de fotografiar?
Jo crec que ho són tots, perquè depèn molt de la posició que puguis tenir a plaça, de la gent que tinguis davant… S’ha de buscar l’angle perfecte per captar totes les rengles, i també l’aleta. A les torres, per exemple, has de posar-te al cantó correcte perquè si no, pot acabar semblant un pilar.

Quin castell li agrada més?
A mi m’agraden molt els castells amples, com ara el 10d8, perquè hi puja molta gent, i la majoria no ho podria fer si no fos per aquestes construccions. Com a tronc m’agraden molt les estructures del tres i, si no tenen folre, encara més, perquè crec que són molt complicats.

També et pot interessar

Comentaris