“‘Mort a les cunetes’ és un homenatge a totes les víctimes de la repressió franquista”
Entrevistem Joan Valentí, l’actor igualadí protagonitza l’obra “Mort a les cunetes” que es fa al Teatre Casal demà
La sala 1 del Teatre Casal de Vilafranca viurà demà dissabte (21h) un emotiu espectacle basat en la història real de vuit persones que van morir per les seves idees als peus de Montserrat. L’actor igualadí Joan Valentí i el director David Pintó parteixen d’un relat per presentar ‘Mort a les cunetes’, un emotiu espectacle de creació pròpia en el qual porten a escena cinc monòlegs dels protagonistes d’aquella terrible nit per reconstruir els fets des de la força de la paraula i la música.
Quina història narra ‘Mort a les cunetes’?
La història narra els Fets de Can Maçana: l’assassinat a mans d’un escamot de guàrdies civils de 8 presos republicans de Súria i Valls de Torruella en aquest indret de la muntanya de Montserrat la nit del 9 al 10 de febrer de 1939. El novè pres en va poder escapar i explicar els fets. Es parla del metòde sistemàtic de repressió que empraven les tropes franquistes a l’entrar als pobles, les delacions i confiscacions, del Valle de los Caídos, dels emboscats, de l’ideari femení de la Falange…
Vostè interpreta tots els personatges que surten a l’obra. Parli’m una mica de cadascun.
Amb el director, en David Pintó, buscàvem fer aquest exercici de canvis ràpids de personatges i de vestuari, fer una mica de fregolisme. Per això la fórmula d’un sol actor i cinc monòlegs. D’entrada faig d’un excursionista que situa el públic en el lloc dels fets, a la fossa, i a partir d’aquí van apareixent en diferents anys cinc personatges que tenen a veure amb la història. En Jaume Ollé Sallés que va estar emboscat per la zona i va ser testimoni dels assassinats. Torna al lloc cinquanta anys més tard. La Rita Soler Torrents, falangista delatora de la Guàrdia Civil, apareix al lloc de la fossa vint-i-cinc anys més tard. En Josep Nin, que va aconseguir escapar-se, hi torna deu anys després. El sergent de la Guàrdia Civil que comandava l’escamot Nicomedes Salguero Frutos que hi torna transcorreguts quaranta anys. I la Treseta Mabras Playà, la Maciana, remeiera, boletaire, va patir la repressió en pròpia pell i era dels que tapaven els cossos insepults quan passava per allí.
Com s’ho fa per interpretar registres de papers tan diferents?
El vestuari m’ajuda i entro als personatges com un joc, passant-m’ho bé! Cada personatge parla i es mou d’una determinada manera. I busco la naturalitat, i fugir de l’histrionisme. Les dones que faig, per exemple, no són caricatura. Faig aparèixer la meva feminitat!
L’obra està escrita de nou o segueix un fil argumental real?
El text està escrit conjuntament amb en David Pintó a partir del llibre Mort a les cunetes, de l’Albert Fàbrega, net d’un dels assassinats, on s’explica minuciosament tot el que va passar. També del Diari d’un emboscat, d’en Jaume Ollé, dels relats d’en Pere Guixà de Castellolí, fill de la Maciana i de l’article “La Capsa de fusta” del periodista Toni Cortès. A més, ens va tocar documentar-nos en nombrosos llibres que parlen de la Guerra Civil. I ho devíem fer bé, perquè la doctora en història contemporània Queralt Solé, en veure l’obra, ens va felicitar dient-nos: “Ho toqueu tot”!
La representació vol ser una reivindicació?
Sí, és un homenatge a totes les víctimes de la repressió franquista. Una repressió i un franquisme encara presents a l’Estat espanyol. A aquests pobres de Súria els van fer un “a por ellos” com es feia aleshores, afusellant-los! La Rita la falangista diu en un moment de l’obra: “Aquí on som ara, en acabar la guerra, es van executar nou rojos per sedició i rebel·lió. Se’ls hi havia de parar els peus!” És paradoxal que els nostres presos i preses polítiques també siguin nou! Bé, ara ja hi ha més gent empresonada!
Quin camí porta recorregut l’obra? Quan la van estrenar? Fins quan la representaran?
La continuarem representant mentre algú ens la demani. La vam estrenar al Centre Cívic Parc Sandaru a Barcelona el 9 de març de 2018. Arribarem al Casal de Vilafranca amb 51 bolos fets! I el passat desembre vam aconseguir els premis al millor espectacle i millor interpretació de la Mostra de Teatre de Barcelona 2019.
Tinc entès que van portar l’obra en un espai tan significatiu com la presó de Lledoners. Quina resposta van tenir?
Doncs sí, hi vam poder anar justament el 12 d’octubre de 2018. Hi va ser present en Jordi Cuixart, que en acabar ens va felicitar i ens va regalar una de les seves abraçades, tan plenes d’energia i estima. Vam quedar molt impactats amb la resposta del públic, una cinquantena d’interns que en van sortir entusiasmats, aplaudint drets en acabar l’obra.
Malgrat que són tot monòlegs els acompanya la música d’un acordió.
La feina d’en Martí Marsal a l’acordió és primordial. Ell no només fa les transicions entre monòlegs, sinó que crea les diferents atmosferes de l’espectacle. I situa l’espectador en el context de l’obra. A més a m’ajuda molt a situar-me en cada personatge!
